Miquel Sorell: "Àfrica m'ha llevat la por de confiar en la gent"

PalmaFa un any Miquel Sorell va decidir deixar una feina estable i la vida de comoditats que tenia a Mallorca per començar una aventura per l'Àfrica. Va començar per Uganda i va continuar per Kènia, Tanzània, Zàmbia, Botswana, Namíbia i Sud-àfrica, tot en transport públic o autoestop. Ara ha tornat a Mallorca per planejar la pròxima aventura: la volta al món en bicicleta.

Per què vàreu començar a viatjar?

D'alguna manera em vaig adonar que tenint tot el que en teoria s'ha de tenir no em sentia realitzat. Podia tenir els meus estudis, una feina, tot el que necessites aquí per viure, però no em sentia feliç, no tenia una motivació per anar a fer feina. No sentia que fer feina fos prioritari, preferia invertir aquell temps a viatjar.

Com s'arriba a aquest punt on ho canvies tot?

És un procés al final, no és un canvi d'un dia per un altre. Jo em volia entendre a mi mateix i no deixar-me endur per la rutina diària. No volia tenir por de rompre amb tot el que tenia. I vaig decidir deixar la feina i tot i partir. L'Àfrica és el principi de tot, fins i tot de la inconsciència que tenia del que era viatjar. Tenia moltes ganes de conèixer alguna cosa nova i agafar una motxilla i partir sense saber on arribaràs.

Què tenia Àfrica per decidir anar-hi?

Avui dia tothom viatja i la majoria anava a destinacions turístiques, que encara que siguin exòtiques ja tothom coneix. No volia fer turisme, volia viure el lloc, i això és difícil quan hi ha tant de turisme. Una cosa guapa que em va passar va ser que mirava el mapa de l'Àfrica per Google Maps i el 99% dels llocs que cercava no tenien ni foto ni descripció. Necessitava veure què hi havia allà i, quan arribava a alguns llocs, jo era el primer blanc que veien al poble. No ho vaig pensar gaire i vaig partir. Al final vaig estar a set països diferents del continent.

Què et pot aportar viatjar tot sol?

És un creixement personal molt gran i t'ajuda a conèixer diferents realitats. Vaig veure que hi havia pocs viatgers que parlassin d'Àfrica. El que he après més és entendre i viure amb la senzillesa que té la gent. Aquí vivim en una societat amb un excés de coses. Veure com viuen amb molt menys altres persones et canvia la perspectiva completament.

Què us ha agradat més d'aquest primer viatge?

L'alegria de la gent sense tenir moltes coses... Això m'ha marcat molt. A més, crec que una de les lliçons més importants ha estat veure que, encara que la gent té por a aquests llocs per viatjar-hi tot sol, hi ha molta més gent bona que dolenta. Al final el més important per mi ha estat no saber quin era la meva destinació. Les anècdotes, les històries, l'ajuda de l'altra gent... tot això t'ho dona el camí. Quan t'obres al món i et deixes dur, és quan passen les millors coses. Em feia feliç estar perdut i no saber on aniria l'endemà. Àfrica m'ha llevat la por de confiar en la gent.

Hi ha hagut algun moment que us hagi marcat?

Un dels llocs on vaig estar va ser Kènia i uns mesos després hi va haver un atemptat molt gran en un dels llocs on jo mateix vaig estar. En aquell moment, vaig pensar que si no hagués sortit d'Espanya, potser no m'hauria impactat tant, però una vegada que has vist i conegut una mica un lloc, ja hi empatitzes. A més, em vaig demanar què hauria passat si hagués estat allà?

Vàreu poder veure les notícies sobre aquest fet i com es va tractar?

Sí, i sens dubte vaig començar a ser molt més crític amb les notícies a partir d'aquell moment. De coses dolentes en passen a tot arreu, però tot ho duen a la màxima. Tot és blanc o tot és negre, i les coses no són així.

Creis que Àfrica us ha canviat?

Sí, però no era conscient de com havia canviat fins que he tornat a casa. He començat a valorar el temps i les petites coses. En una societat on tot va molt de pressa, he après a anar a un ritme més lent per apreciar-ho tot.

Heu pensat alguna vegada a les coses a què renunciau per tenir aquesta vida?

Clar que sí. Renuncies a moltes coses. Som conscient que estic renunciant a una estabilitat, a tenir parella o a formar una família. Ho pens moltes vegades, però viatjar d'aquesta manera em fa feliç i em fa sentir bé amb el que estic fent.

Quin serà el pròxim viatge?

Vull fer la volta al món en bici. Després de viatjar per l'Àfrica, he decidit que vull viure viatjant i veure el món. I la bicicleta és un mitjà econòmic que et fa anar a poc a poc per poder tenir una connexió humana amb tothom. Partiré de Barcelona, creuaré Europa i arribaré a Turquia. A partir d'allà, l'objectiu és arribar a la Xina. Si tot va bé, la idea és poder continuar pels Estats Units i Amèrica del Sud. La meva idea és estar dos anys viatjant.