Margalida Seguí: "Les escoles i les universitats han de potenciar la pagesia com una sortida laboral amb futur"

La presidenta de la cooperativa Bessoner analitza la situació al camp balear i parla de la importància de la producció local

Margalida Seguí és una jove pagesa de les Illes Balears que exemplifica a la perfecció la realitat que viu actualment el sector primari illenc. Iniciada en el món laboral amb les pràctiques tradicionals de l'agricultura i la ramaderia de l'Arxipèlag, treballa per dur a terme un canvi i modernització del sector i per crear una nova xarxa comercial que permeti als pagesos de les Illes tenir un contacte directe amb els clients i potenciar així el producte local. Seguí és també la presidenta de Bessoner, la cooperativa de joves ramaders i agricultors de les Illes, que va néixer amb l'objectiu de liderar i posicionar els productes de la ramaderia local en el mercat apostant per aquest canvi de format.

Quina és la situació actual del camp balear?

La situació actual és de canvi. Actualment convivim agricultors tradicionals i nous agricultors que intentam introduir innovació en tots els àmbits i especialment des del punt de vista comercial i en l'àmbit de conciliació laboral i familiar. Com és normal, la societat evoluciona i tots canviam amb ella. Per això, actualment el sector primari de les Illes viu una situació de simbiosi entre les pràctiques tradicionals i un nou format de producció i comercialització.

Quins efectes ha tingut la crisi del coronavirus a la pagesia i la producció agrícola i ramadera?

Hi ha hagut sectors que se n'han vist afectats perquè no han pogut vendre les seves produccions i molts hem començat a fer venda directa. Tot i les conseqüències negatives que ha tingut la pandèmia, també podem rescatar-ne algunes de positives. S'han obert nous horitzons i nous formats de comercialització, un element clau per a la supervivència del camp balear.

Com heu compaginat l'estat d'alarma i les restriccions amb la feina al camp?

El camp no descansa i segueix les seves rutines, però no els canals de distribució, de manera que decidírem llançar la venda directa a particulars de caixes de productes agrícoles i ramaders amb tan bona acollida que s'ha consolidat com un canal més de venda.

Quin futur té la feina al camp?

Els consumidors aposten cada vegada més pel producte local i de qualitat i també cada vegada hi ha més joves que veuen el camp com una oportunitat professional. Cal potenciar les dues coses: més consumidors i més treballadors. Manca mà d'obra. El camp s'està modernitzant des de tots els punts de vista i és una vertadera alternativa laboral. Si creix la demanda dels consumidors però no tenim pagesos, no és viable. Per tant, cal un esforç d'inversió i de canvi en les maneres de fer feina, dos aspectes que són els eixos dels nostres cooperativistes.

Quins avantatges té el producte local?

És bo, és fresc, és d'aquí. Té un impacte directe en l'àmbit mediambiental perquè cuida l'entorn, dinamitza, diversifica l'economia i crea llocs de feina. I és globalment més econòmic, ja que disminueix els costs logístics i d'intermediaris i garanteix al pagès un preu més just.

Com se'n pot potenciar el consum?

Apropant-nos al consumidor final i construint noves estratègies de distribució i comercialització.

És la pagesia una sortida laboral ben vista en la societat actual?

Cada vegada és més valorada. Però calen molts d'esforços perquè la societat la vegi com una vertadera alternativa laboral. Per aquest motiu, estam treballant amb accions que facin atractiva la nostra professió. Una tasca que hem de compartir amb administracions, escoles i la universitat.

Creieu que el món del camp desapareixerà lentament en detriment de les grans cadenes que produeixen fruites i verdures a gran escala?

En absolut. A les Illes Balears no hi ha grans extensions de terra, cosa que fa més complexes l'explotació i la seva rendibilitat, ja que avui dia la mà d'obra qualificada, la tecnologia i la maquinària són imprescindibles. El producte local i de qualitat sempre tindrà un lloc i el consumidor ho valora. Les grans cadenes i xarxes de distribució tenen molt de poder però el consumidor té cada vegada més eines i accés al productor gràcies a internet.

Com sorgeix la iniciativa de crear la cooperativa Bessoner?

Sorgeix de la crisi del coronavirus, perquè la Cooperativa de Camp Mallorquí va començar a repartir fruita i verdura i, nosaltres, tots socis de cooperatives, també volíem vendre els mens, ja que ens trobàvem a Pasqua. I així ho férem, i de l'experiència vàrem veure la necessitat d'unir-nos i fer-ho bé.

Què aporta als vostres membres?

Cada membre és productor, i aporta el producte i una trajectòria professional i empresarial. Hem creat un equip que coordina les tasques d'administració, màrqueting, comercialització i distribució.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF