Manolo Gómez: "Hi ha més llaüts a foravila que dins la mar"

Avui coneixem el president de l'associació Amics del Museu Marítim de Mallorca

Manolo Gómez és el president de l'associació Amics del Museu Marítim de Mallorca. Des que tenia 18 anys que lluita perquè es conservi el patrimoni marítim de l'illa. Amb l'associació, rescaten des dels anys setanta embarcacions tradicionals mallorquines: gussis, pasteres, llaüts, llances felanitxeres... que guarden a les coves de Bellver.

Quan us va començar a interessar el món del patrimoni marítim?

Quan tenia 18 anys, i ara en tenc 62, així que imagina't. El 1974 es va crear l'associació Amics del Museu Marítim, amb motiu del tancament del Museu Marítim de les Balears. Jo m'hi vaig involucrar a través del modelista naval Xavier Pastor, que era un lluitador consumat. Ell va ser un dels majors experts en patrimoni marítim i també va ser el meu mestre, el que em va immergir en el món de les embarcacions tradicionals.

Vós veniu de família de la mar?

Sí. El meu pare era pescador i el meu germà, també. Som del barri de Santa Catalina, a Palma. Però jo som un poc atípic, perquè no tenc embarcació, no m'encanta sortir a navegar o a pescar. No m'ha cridat mai l'atenció, com sí que ho han fet els llibres i l'estudi de la seva història. M'ha interessat més mirar de servar aquest patrimoni que es perd a una velocitat enorme. I no només es perden les barques, sinó la memòria de les persones que les han emprades.

El patrimoni marítim que amaguen les coves de Bellver

El museu es va tancar el 1974 i fins fa poc no s'han engegat les gestions per obrir-lo de nou. Per què ha costat tant?

Hi ha hagut moltes gestions i promeses no complertes. No va ser fins al 2018, quan es va crear el Consorci del Museu, que no es va iniciar seriosament la creació del centre. Està tot per fer en patrimoni marítim. Els únics que hem fet alguna cosa en protecció d'aquesta herència som nosaltres, des de l'entitat.

Al castell de Bellver guardau unes quantes d'aquestes barques tradicionals. Tenen alguna destinació?

Sí, tenim una col·lecció de 25 embarcacions de tipologies diferents que eren candidates a ser desballestades i que vàrem poder recuperar. Hem acordat amb el Consorci que aquest sigui el fons fundacional del Museu.

Hi ha xifres de la pèrdua del patrimoni marítim dels darrers anys?

Estam acabant d'enllestir el darrer inventari -que s'ha endarrerit pel coronavirus-, però us puc dir que l'any 2000 vàrem notar una disminució enorme de l'activitat pesquera i, amb això, molta pèrdua d'embarcacions. Només de llaüts, el 2010 n'hi havia 1.500 i ara no arriben als 400. La pèrdua en deu anys ha estat massiva. I no parl d'embarcacions més petites, com bots, gussis, pasteres. Aquests casos han estat encara pitjors.

"No només es perden les barques, sinó la memòria de les persones que les han emprades"

No hi ha hagut prou interès institucional per aquesta herència?

Fins fa poc, no s'ha fet absolutament res des de les institucions per la salvaguarda d'aquest patrimoni. Sense la nostra acció, potser ara no disposaríem immediatament de cap col·lecció d'embarcacions per al fons del museu. Per ara, tenim inventariades unes 1.200 peces, entre les que hem recuperat, les que estan en mans d'institucions i les de particulars. Estam rebent donacions importants, també, com les del mestre d'aixa Toni Munar Colom, amb 600 peces del seu taller.

Ja gairebé no es veuen barques de fusta als ports de les Illes.

Aquesta és una lluita. Estam parlant amb Ports de les Illes Balears, amb altres entitats com Palma XXI i Tramuntana XXI, i sembla que hi ha una bona predisposició. El nostre projecte consisteix que hi pugui haver descomptes per a embarcacions tradicionals, perquè el problema és que un jubilat, si té un llaüt, no pot pagar 3.000 euros l'any per l'amarrament. I això ha generat que, avui dia, hi hagi més llaüts a foravila que a la vora de la mar.

Com ha canviat la relació dels illencs amb la mar?

Ara la mar representa platja, sol i gandules. Quan varen arribar les primeres embarcacions de plàstic, va canviar la manera de concebre la mar. Navegar amb un llaüt és una filosofia, no és simplement navegar. Si vols anar amb un llaüt a Cabrera, t'hi estaràs hores, mentre que amb una llanxa hi ets en 20 minuts. Però el llaüt et permet pensar, veure la mar, tocar-la. Amb una llanxa no tens temps ni de perdre de vista l'embarcació.

Mestres d’aixa: un ofici antic que encara perdura

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF