Pacho Loruvacha: "Sempre que he marxat de Mallorca, en realitat fugia de mi mateix"

El que més li agrada és crear: mobles, objectes, pintures, de tot

Va néixer a Bogotà l'any 1972, el seu pare era de Burgos i va venir a Mallorca, amb 19 anys. Des de llavors ha viscut a diferents ciutats de la Península i a cinc municipis mallorquins. Cada any surt de l'illa un mínim de cinc vegades. Se'n va per saturació, però també perquè li encanta canviar de lloc. Pinta des que era un nin. Per guanyar-se la vida ha treballat sobretot amb els vaixells, però el que més li agrada és crear: mobles, objectes, pintures, de tot.

Quina edat teníeu quan vàreu venir per primera vegada a Mallorca?

Amb set o vuit anys vaig visitar l'illa per una tia meva colombiana. Va ser a la dècada del 80, quan vàrem venir amb ella, la vàrem acompanyar en un viatge que va fer per recordar el seu passat, ja que ella va viure aquí als anys cinquanta, treballant amb la cònsol de Colòmbia. Era estiu. Temps després, quan jo tenia 19 anys vaig decidir deixar Colòmbia i venir a treballar a Espanya.

I on vàreu treballar?

En un restaurant al Port d'Andratx, d'ajudant de cuina, escurant plats. Varen ser només un parell de mesos. Pagaven molt bé, feia feina set hores. Poc abans havia estat intentant treballar a l'Expo de Sevilla, però no vaig trobar un lloc per dormir barat i vaig venir a Mallorca.

i ja hi vàreu quedar?

No, després de passar una temporada a Burgos, vaig haver de fer el servei militar a Cadis al  Juan Sebastián Elcano. Amb aquesta experiència vaig descobrir que m'agradaven molt els vaixells i navegar. Vaig tornar a Palma, vaig treballar en el món nàutic, com a mariner, fent coses de manteniment. L'any 96 vaig anar a Madrid a estudiar fotografia durant tres anys, vaig treballar en un gabinet de premsa de cine, però vaig tornar a Mallorca perquè enyorava molt la mar.

Us vàreu estabilitzar aquí?

Més o menys. Ara visc en una casa que he comprat fa poc a Vilafranca i que estic reformant, però també pas temporades a Burgos, on també hi ha una casa familiar que estic arreglant. Cada any me'n vaig unes quantes vegades, sis vegades com a mínim. Però tenc la sensació que sempre que he marxat de Mallorca, en realitat fugia de mi mateix i sempre he tornat. He viscut a Burgos, a Cadis, a Gran Canària i a Madrid. I a Mallorca: al Port d'Andratx, a Mancor, a Alaró, a Palma i ara a Vilafranca.

Quan algú us demana què feis, què responeu?

Si em demanen de què faig feina, dic que amb vaixells. Però a mi el que m'agrada és crear coses, funciona en tot, generar coses del no-res, construir cases, mobles, quadres, escultures. No m'agrada dir-me artista polifacètic. Si la policia em demana què faig, dic que som pintor.

De quin estil?

Som surrealista, els meus quadres, els meus mobles i el meu cap. El meu pintor favorit és Brueghel el Vell, i també el Bosco.

Des de quan pintau?

Pint des de sempre. Quan era un nin petit, ja pintava els meus cotxes de jugueta amb l'esmalt d'ungles de les meves germanes i les meves sabates. Ara tampoc no atur, també faig murals de dos metres. Sempre estic dibuixant. Tots els fulls que acaben a les meves mans estan plens de dibuixos, quan vaig de viatge duc una llibreta i un llapis o un bolígraf.

Heu fet exposicions?

A Palma a diversos bars, a una teteria i un casal de joves de Palma. A Galícia he fet un parell d'exposicions de fotografia. També en vaig fer al carrer de Jaume I. Vaig pintar vuit o nou quadres i els vaig penjar. La gent es va endur quadres. Eren molt fàcils d'agafar. L'endemà o al cap de dos dies ja no en quedava cap. Els vaig col·locar en llocs que no molestaven ni embrutaven les parets ni feien cap mal a la ciutat ni a ningú.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF