Maggy Villarroel: "Si des d'un punt de vista moral no t'ho creus, és difícil que dissenyis alguna cosa que la gent vulgui comprar"

PalmaMaggy Villarroel és dissenyadora gràfica. Va néixer i créixer a la ciutat boliviana de Cochabamba i a devuit anys va aconseguir una beca per estudiar als Estats Units, a la Universitat d'Oklahoma. Va acabar els estudis a l'Escola Superior de Disseny de Barcelona. Juntament amb el dissenyador Toni Vich, està al capdavant de l'estudi The Positive Space a Palma.

Explicau-nos una mica la vostra feina.

A The Positive Space majoritàriament treballam noves marques, feim pàgines web, treballs editorials i també redefinició de marques ja consolidades. A més, pel meu compte duc la direcció creativa de la Fundació Esment.

Imagín que cada projecte és un món, però com creau una identitat?

Primerament hem de conèixer el client i saber què vol transmetre. A partir d'aquí, els passam un qüestionari amb preguntes per saber quins seran els objectius i també veure el caràcter de la marca. Després ve el brainstorming.

El disseny és molt subtil. Pot fer-vos deixar o agafar un producte?

Sí. A mi em passa, i crec que a tothom, que compram moltes coses per l'estètica que tenen. Per exemple, en botelles de vi, que jo no en tenc ni idea, les compr per l'etiqueta. En general, compram per la vista.

Per què Palma? Us veis en un altre lloc?

A Palma vaig venir a viure perquè treballava en un estudi molt important, que es deia Desing by atlas. I ja hi vaig quedar. He canviat molt de lloc, vaig treballar també un any a Santiago de Xile, i de moment aquí estic bé. Però mai se sap, perquè tampoc tenc família que em lligui aquí.

Com viviu el fet de treballar per compte propi en el món del disseny?

De vegades et desanimes, però jo no em puc queixar perquè en cinc anys que fa que treballam amb en Toni sempre hi ha hagut feina, però de vegades promocionar-te a tu és el que més costa, perquè mai estàs content amb el que queda. Però Palma és petit i al final, amb el boca a boca, sempre hem tingut feina.

Dèieu que us desanimau de vegades. Per què?

Per haver d'estar perseguint clients per cobrar factures, enviar mails... Jo pas moltíssima vergonya. Però crec que has de tenir molt de caràcter. També em passa molt darrerament que no tenc hores reals asseguda a l'ordinador a dissenyar, entre reunions, anar a la impremta, enviar mails... Però a poc a poc, potser més endavant, l'estudi creixerà i anirà millor. Mai se sap.

Com creis que el disseny ha afectat internet?

Visualment, hi ha tanta cosa a les xarxes, que de vegades et sembla que està tot fet. És normal, estam tot el dia alimentant-nos d'imatges. El més difícil és diferenciar-te.

Hi ha algun treball que refusaríeu per motius ètics o perquè no va en la vostra línia?

No m'ha passat mai, encara, però crec que sí que pot succeir. Els projectes t'han de motivar perquè en formes part una mica, i si des del punt de vista moral no t'ho creus, és difícil que dissenyis alguna cosa que la gent vulgui comprar.