Julián García: "La por és l'origen de la major part dels problemes que tenen les persones"

Amb més de 30 anys d'experiència professional, aquest psicòleg és expert en l'àmbit de la intervenció social i la lluita contra el masclisme

Julián García Camacho és un psicòleg amb més de 30 anys d'experiència en l'àmbit de la intervenció social. Actualment treballa com a terapeuta i formador fent cursos i tallers. Amb el Consell de Mallorca col·labora en el programa 'Genèrica', que lluita contra el masclisme i el maltractament de la dona. Coneix especialment la problemàtica familiar, les relacions interpersonals entre pares i fills i els conflictes de parella. Lluny de la seva professió, la fotografia, el cinema, la música i l'art en general són les seves principals passions.

Amb quin tipus de situacions o pacients treballau en el vostre dia a dia?

Amb persones que tenen problemes comuns, però no per això poc importants, perquè són dolorosos. Tenim el costum de minimitzar els problemes dels altres i maximitzar els nostres. Abans es deia egoisme; ara no ho sé, ni m'importa com ho vulguin qualificar, però és el mateix: donar prioritat al que és personal i oblidar allò col·lectiu. Els altres es veuen com a amenaça, no com a oportunitat.

Quins són els problemes més freqüents amb els quals us trobau en la vostra professió?

La por és l'origen de la major part dels problemes que tenen les persones. La por és el pitjor dels temors, perquè bloqueja, incapacita, paralitza. Gran part del sofriment que veig cada dia en les persones creix a partir d'una visió parcial de la realitat. Et sents malament o bé no pel que et passa, sinó per com interpretes el que et passa.

Com a especialista en l'àmbit de la intervenció social i en la lluita contra el masclisme, com creis que s'ha de combatre la violència masclista?

Des de fa gairebé 30 anys, intent explicar als polítics que tot el que es faci per protegir les dones està molt bé, però que els qui maltracten i fins i tot assassinen en els casos més extrems són els homes, per la qual cosa és vital treballar amb ells. Des que vaig començar a fer feina en els Serveis Socials l'any 1985, hi ha hagut programes d'intervenció destinats a les dones, però mai s'han fet programes específics per a homes, almenys fins fa molt poc, amb alguns intents més o menys afortunats.

Creis que és possible erradicar aquesta xacra?

Sí, però es necessita una intervenció permanent, ben dissenyada i adaptada a cada edat en tots els espais educatius, de manera transversal i sense cap ingerència ideològica.

Existeix un perfil de maltractador?

Si parlam, en concret, del maltractador masclista, puc dir-te que es tracta d'una persona insegura en l'àmbit de la relació de parella, amb importants manques afectives que, a més, té una visió distorsionada del que són aquest tipus de relacions. Això l'impel·leix a controlar i dominar la víctima, a sofrir gelosia patològica i a manejar constantment idees o pensaments irracionals propis de la mentalitat masclista com la idea de possessió o de legitimitat per decidir sobre la dona.

Hi ha algun cas que us hagi quedat marcat en tots els vostres anys com a professional?

Tots. Soc una persona bastant despistada i amb poca memòria, però encara que oblidi noms, mai puc oblidar casos i, de fet, em serveixen per exemplificar amb dades reals, encara que lògicament anònimes, les indicacions que don a les persones amb qui faig feina en l'actualitat. En la meva pràctica professional, aprofit un 20% de formació acadèmica, un 30% de formació posterior i l'altra meitat és pura experiència; tot el que he après fins ara (i continuu aprenent) dels meus clients i alumnes.

Un psicòleg pot ajudar algú que no vol ser ajudat?

Categòricament, no. Ni un psicòleg, ni ningú. Un dels meus mestres, el psicòleg Gonzalo Berzosa, em va ensenyar que "la porta de l'ajuda" només pot obrir-se des de dins. Cal trucar-hi amb la insistència justa i en el moment adequat per tenir alguna possibilitat que et deixin entrar.

Què és el que més us agrada de la vostra professió?

Que pots viure centenars de vides, amb tot l'aprenentatge que això comporta.

I el que menys?

Quan "truc a la porta" d'algú que necessita la meva ajuda i no soc capaç de fer-ho prou bé perquè m'obri.

Quins consells donaríeu als estudiants que s'estan formant per ser psicòlegs?

Els puc dir que una cosa és tenir un grau en Psicologia, un o dos màsters i qualsevol altre títol d'especialització i una altra cosa és ser psicòleg. Però això no passa només amb la meva professió, sinó amb totes. I molt especialment amb aquelles que impliquen contacte directe amb persones. Si tens una vocació de servei i l'esforç que suposa tractar amb la gent en l'àmbit que sigui et produeix satisfacció, seràs un bon professional. En el cas de la psicologia, aquest requisit s'accentua encara més, perquè les persones amb les quals treballes es troben especialment sensibles i necessiten una atenció de qualitat, no sols tècnica, sinó també humana.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF