José Torresma: "El problema del món audiovisual espanyol és que tot funciona per 'ditocràcia'"

L'actor mallorquí decidí viatjar a Los Angeles per formar-se i ha tornat a les Illes amb una concepció del món artístic completament diferent

José Torresma és un actor diferent, un actor autodidacte, que ha lluitat per un somni que li arribà per sorpresa. L'any 2003 començà la seva carrera artística en el món de la publicitat amb l'objectiu de donar-se a conèixer. Amb els anys participà en diverses sèries espanyoles i protagonitzà alguns curtmetratges fins al 2014, quan decidí deixar-ho tot enrere per perseguir els seus somnis i viatjà a Los Angeles per formar-se com a actor i obrir-se al mercat americà. Després de tres anys de vivències i experiències als Estats Units, Torresma tornà a Mallorca, on continua amb la seva carrera artística entre les Illes Balears i la Península.

Heu participat en produccions americanes, espanyoles, balears, internacionals... ser actor és una vocació, un somni o una oportunitat?

Jo sempre havia volgut ser pilot d'avió, mai havia pensat que seria actor i que gaudiria tant d'aquesta professió. Hi vaig començar de rebot mentre feia un màster de direcció artística, perquè tots els meus companys em demanaven que actuàs per als seus projectes. No puc dir que sigui la meva vocació, però ho sent com una part imprescindible de la meva vida per tant com he lluitat per aconseguir els meus objectius. La vida d'actor és una correguda de fons i n'hi ha molts que cauen pel camí, i jo, per sort o per constància, no m'he rendit mai.

Com varen ser els vostres inicis?

Els principis no varen ser fàcils, als meus pares els va costar acceptar que jo volgués dedicar-me a actuar. Els pares sempre volen que els seus fills tinguin estabilitat, una seguretat econòmica i que puguin viure una vida tranquil·la, i ells no sabien com sortiria la meva aposta per actuar. Tot i això, sempre em varen fer costat i em varen ajudar en tot el que varen poder.

Com és la vida d'un actor?

La vida d'actor no és fàcil, passes molts moments difícils. Hi ha èpoques que vas a molts de càstings i no et seleccionen en cap i et demanes si és culpa teva, què fas malament, per què no et trien mai per fer els papers. Poses en dubte el teu talent, et toca l'autoestima, però jo he après a no entendre els càstings com una prova al teu talent, sinó com un joc, intent divertir-me sempre. La feina d'actor no et permet desconnectar mai, és un estil de vida, les alegries i les decepcions t'acompanyen en la vida quotidiana.

I econòmicament parlant, es pot viure només d'actuar?

Després de 16 anys sent actor professional, només els dos darrers anys he aconseguit viure econòmicament només d'actuar. Durant aquests anys, i sobretot en els meus començaments en el món artístic, he hagut de compaginar la meva professió amb feines temporals de guia turístic, cambrer, realitzador, vaig treballar al Palma Aquàrium... De 16 anys que fa que som en aquesta professió, només he pogut dedicar-me únicament i exclusiva a actuar durant els dos darrers.

Es pot ser actor sense haver-se format?

Sí, hi ha actors amb molt de renom que són autodidactes, com Mario Casas, però crec que és importantíssim formar-se i lluitar per millorar dia a dia, càsting a càsting i paper a paper.

És millor tenir un bon agent o tenir talent?

Totes dues coses. Si he de triar-ne una, et diria talent, perquè sense talent, encara que tinguis un bon agent, no arribes enlloc, però és cert que l'actor és un producte de màrqueting i és molt important saber vendre's i tenir pes i contactes dins el món artístic.

Tres anys vivint a Los Angeles, formant-se com a actor, coneixent el mercat artístic americà... què vàreu aprendre als EUA?

Tot i que durant els tres anys que vaig estar a Los Angeles vaig millorar molt la meva interpretació, el més important que vaig aprendre és l'experiència vital. Vaig ser un immigrant als EUA i vaig haver de conviure-hi com a tal. Vaig descobrir les grans mentides del món artístic americà. De fora pareix un pastís de boda preciós, però un cop dins vaig veure la realitat, les injustícies, els prejudicis... va ser una experiència brutal i va canviar, en part, la meva manera d'entendre no només la professió, sinó també la vida.

Quina és la realitat del món artístic espanyol?

Tant a Espanya com als EUA els representants i les productores no et trien pel teu talent, sinó per la quantitat de doblers que poden treure amb tu. Realment l'actor és un producte i l'objectiu de les empreses no és fer el millor producte artístic, sinó treure la major rendibilitat econòmica possible. El gran problema del món audiovisual a Espanya és que tot funciona per 'ditocràcia'.

Quin és el vostre gran somni?

El meu somni és poder-me dedicar tota la vida de manera única i exclusiva a actuar. Viure com he viscut els dos darrers anys fins al darrer dia de la meva vida.

I la vostra gran por?

Supòs que la meva gran por és no aconseguir-ho, lluitar i no aconseguir cap resultat i haver de tornar a compaginar la meva professió amb feines temporals.

Quin consell donaríeu als joves que pensen dedicar-se a l'actuació?

El meu consell per als que comencen és que tinguin molt clar que es volen dedicar a això, que no aturin de lluitar, que no es desanimin i que siguin conscients que la vida d'actor és molt dura, però alhora molt agraïda. Hi ha molts moments difícils, però els bons són espectaculars.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF