Mar Balaguer: "Posar una pagesa mallorquina com una dona forta i valenta és molt interessant"

PalmaTot i que el col·lectiu va ser batiat "amb unes cerveses", el nom de MalaFolla no pot descriure millor l'art "polític i molt de casa" que fan Maria del Mar Balaguer i Víctor Dorado. De la seva unió va néixer aquest projecte el 2016, que no ha aturat de créixer, "sobretot en els dos darrers anys", puntualitzen. La clau del seu èxit és la mateixa que els fa perdre adeptes, la seva ideologia: "Quan publicam alguna cosa antifeixista, els followers cauen", reconeixen. Més de 3.300 persones els segueixen al seu compte d'Instagram (@malafolla_crew), des d'on comparteixen les seves obres i productes, que venen a través d'internet i de diversos punts de venda.

Què és MalaFolla i com neix?

És un estudi de disseny i il·lustració a través del qual oferim tant la nostra línia d'obra gràfica com marxandatge –roba, bosses, prints...– i feines per encàrrec de clients. Es pot dir que oficialment ens vàrem presentar el 2016, a l'Artdemossa. Però quan més hem crescut ha estat els dos darrers anys. Vàrem començar fent serigrafies a la banyera de casa, però va arribar un moment que per logística i per tenir un punt de trobada amb la gent vàrem canviar i vàrem anar a Casa Planas. Més tard ens va sortir l'oportunitat d'un local i no la vàrem poder desaprofitar.

Qui sou els qui formau MalaFolla?

Som Maria del Mar Balaguer i Víctor Dorado. Jo (Maria del Mar) som dissenyadora gràfica i dissenyadora de moda. Encara que tenim estils diferents, procuram que tot el que surt estigui bastant consensuat. Jo faig més collage, més gràfics, tipografies i roba.

Jo (Víctor) som il·lustrador i faig dibuixos. Hem intentat tenir una estètica comuna i fer una cosa molt política i molt de casa.

Com va néixer el nom?

Fent unes cerveses. Volíem alguna cosa que en certa manera volgués transmetre aquest caràcter; que a la gent, quan ho sentís o ho veiés, li sortís una rialla. Al principi érem tres i vàrem dir que ens havíem d'ajuntar per fer un col·lectiu pocavergonya i amb mala folla. I vàrem decidir posar-nos MalaFolla. Va sortir d'un moment en què tots tres estàvem cremats: amb les nostres vides, les nostres feines i les nostres rutines. Cercàvem una paraula que definís com ens sentíem, de manera poètica o simbòlica.

Us va ajudar el fet de ser tres?

Aquesta era la idea. Cadascú individualment té les seves històries, però sent un col·lectiu crees una nova identitat, que és la suma de tots tres. I més que sumar, ens va multiplicar.

El vostre caràcter lluita contra la línia que han marcat els dissenys tipus 'Mr Wonderful'?

Més que lluitar, oferir una altra cosa. Evidentment que hi ha més gent com nosaltres. És veritat que has d'estar molt atent perquè la gent es cansa molt aviat de tot, però sense deixar de banda el teu estil. Volem fer coses que siguin perdurables en el temps i que ens agradin a nosaltres.

Tenir un contingut tan local i una ideologia tan marcada us ha ajudat o us ha tancat portes?

Totes dues coses. Nosaltres des del principi vàrem apostar per una cosa una mica contestatària, controvertida, que creàs alguna reacció o debat. Quan feim feina amb clients ja és una altra cosa i anam a veure què volen ells, sempre que sigui coherent i no ens suposi contradiccions. També procuram fer coses no només de Mallorca, perquè és veritat que és petita i intentam sortir-ne un poc. Però és el que va sorgint. De vegades surt una temàtica més nostrada i altres de més internacional. I de vegades és una mescladissa entre ambdues coses.

La dona, i especialment la mallorquina, té un paper important en la vostra obra. És casualitat?

No és casualitat. Des del principi hem fet un contingut feminista i, evidentment, el subjecte polític del feminisme són les dones. En realitat no està tan pensat, ens surt normal. És posar en valor tota la tradició mallorquina, que pareix que estam un poc desconnectats. És molt interessant posar una pagesa mallorquina com una dona forta i valenta. És tan obvi que cansa el debat d'haver d'explicar per què ho feim. Malauradament, encara s'ha de reivindicar, tenim molta feina per fer. També en el món de la il·lustració i el disseny gràfic els personatges més atractius i forts són homes, s'emmirallen al·lots en al·lots. En aquest cas, sense pensar-ho, és una manera d'agafar dones i empoderar-les.

Heu rebut alguna crítica per algun dibuix?

No com a MalaFolla, però sí per separat. La gent no ens ho diu a la cara, però quan publicam alguna cosa antifeixista, els followers cauen, i també pugen. El balanç és positiu. Ara, si no t'agrada el que feim, millor que ho sàpigues ara i no et desencantis després. No volem haver de demanar perdó.

Al cap i a la fi és com es fidelitzen els seguidors, no és ver?

És un poc això. No vols tornar més tebi, has de mantenir-te igual. Per exemple, amb el dibuix que vàrem fer de dues verges fent-se una besada va haver-hi polèmica, però des del bàndol eclesiàstic s'ho varen prendre malament. Però la realitat és que els ofèn que dues dones es besin i es donin amor.

És fàcil fer-se un lloc en el món de la il·lustració i del disseny gràfic a les Balears?

És difícil. Hem de trobar ponts per arribar a tenir una feina estable, que és el més complicat quan ets freelance: tenir ingressos constants. Nosaltres ho estam surant, però perquè ens hem ajuntat i hem volgut fer aquesta part de botiga, perquè normalment ofereixes uns serveis, no un producte final. De totes maneres, el fet de ser una illa té coses molt bones, però també de dolentes. Per exemple, el nostre company va voler provar pel seu compte dins el món del còmic i va arribar un moment que va tenir tanta feina que va haver de dedicar-s'hi plenament. Aquí hi ha molta gent molt bona que no està reconeguda perquè tant a Mallorca com a l'estat espanyol la il·lustració i el còmic estan molt poc valorats. Se'n té una visió molt infantil o juvenil, no com a Franca, on gent adulta consumeix còmic. Aquí costa molt llevar l'estigma que qui fa il·lustració fa dibuixets per a nins petits.

Des d'on recomanau començar per tenir èxit en el vostre món?

Les xarxes socials. Encara que sembli oportunista, cal saber fer segons què en segons quin moment determinat: quan hi ha dates assenyalades o esdeveniments concrets, tenir la teva idea. Per exemple, una publicació que va tenir molt d'èxit va ser una en què ens cagàvem en el Black Friday. Va ser molt encertat. Però si comences, també hi ha botigues que t'agafen les il·lustracions i les tenen allà, i és veritat que et poden donar visibilitat.