David Peralta: "Els pallassos som superherois perquè cercam un bé: el somriure comú"

CalviàA partir de les 19 h, el bulevard de Peguera, a Calvià, es converteix en un passeig ple de vitalitat. Tots els turistes que han passat el dia a les platges de Torà i Palmira cerquen el millor restaurant per sopar i gaudir d'un dels ambients turístics més tranquils i agradables de Mallorca. Aquest és l'escenari i el públic de David Peralta, un professional del circ amb més de vint anys d'experiència que actua els vespres d'estiu i que no deixa indiferent ningú amb les seves actuacions. Assegura que la seva feina és com la dels superherois perquè tracta de lluitar contra els mals que ens entristeixen a tots utilitzant un llenguatge universal i igualitari: fent el pallasso.

Com us vàreu ficar en aquest món del circ?

Durant l'adolescència i amb altres amics. No volia treballar en res que estigués relacionat amb els Jocs Olímpics de Barcelona, ciutat on encara residia. A més, era insubmís i antimilitarista. Però el viatge a Bòsnia als camps de refugiats, on vàremm actuar amb una companyia de teatre, va ser molt important. Record que mentre ens preparàvem per a l'actuació, uns cinc mil infants cridaven perquè sortíssim. Ens sentíem com els Rolling Stones abans de sortir a l'escenari. Després d'això varen venir molts altres països on férem circ social durant vint anys: Colòmbia, l'Equador, Xile, el Marroc i el Brasil.

En què consisteix el vostre ofici?

En el meu cas faig 'mimo-clown', o sigui, no parl amb ningú i faig servir la mímica però alhora som un bufó que improvisa i implica els espectadors. També és fonamental improvisar, de manera que la funció sempre canvia segons el públic. Els pallassos de carrer som superherois perquè cercam un bé: el somriure comú. Aquella persona gran que ha deixat de creure en la màgia és qui et pot convertir en un veritable pallasso quan aconsegueixes fer-li veure que l'impossible és possible. De fet, els infants i els pallassos comparteixen la capacitat de creure en l'impossible i d'aquesta manera es pot traslladar aquesta sensació als adults, a través dels més petits, que fan d'intermediaris. Quan a un menut d'un any encara no li han explicat què és un pallasso i se'l troba al carrer per primera vegada, a l'instant et reconeix com a tal. És màgic i passa cada dia.

Sembla que gaudiu molt de la vostra feina.

El pallasso es mou entre emocions: pot produir passió, por i felicitat. Tots necessitam un equilibri emocional i qualsevol que treballi d'això, quan arriba a casa, recorda els aplaudiments del nin que es va quedar impressionat pels malabars o la dona que ha tornat de viatge a Mallorca i et mostra una foto que es va fer amb tu l'any passat.

Com reacciona el públic?

Una cambrera que sol veure com actuu lamentava que des de l'Ajuntament no es vegi la part positiva de l'espectacle. Les famílies estan tot el dia amb els nins i el pallasso arriba i fa brillar el bulevard. El problema que tenim a la zona de Peguera és que el permís ens l'autoritzen amb la legislació de mercats artesanals d'estiu. A través de l'associació Nou Circ estam intentant que sigui el Departament de Cultura qui coordini les actuacions dels pallassos, perquè no som artesans. Per això, quan el policia interpreta la legislació ens retreu que hauríem d'estar en un lloc fix, però un pallasso ha de tenir llibertat de moviment. No podem dependre d'una limitació de l'espai, perquè si ens assignen un lloc on no hi ha públic, el pallasso no té vida.

Per dedicar-se a fer riure la gent, és necessari ser feliç?

Ja m'agradaria, però no ho som. Ningú ho pot ser completament perquè consider que és una recerca constant. Et pots aixecar un dia i no tenir ganes d'actuar i decidir que et quedes a casa, però si aconsegueixes sortir al carrer, apareix la màgia. Tenc una rutina de vint-i-cinc anys de professió i surt cada dia durant tot l'any, sigui als semàfors o alguna plaça de Palma. Per tot això, crec que cap funcionari hauria de poder jutjar a través d'un vídeo si un pallasso és vàlid o no perquè aquell dia et pot sortir una actuació de merda. El carrer és el gran escenari on aprenem diàriament. I tornant a la relació entre els pallassos i els superherois, diria que lluitam contra el mal que t'entristeix. Intentam trobar un punt d'alegria i diversió per a totes les persones per igual en un temps determinat, almenys durant una estona.

Aconseguiu fer riure moltes persones, però d'altres us poden ignorar, i, fins i tot, menysprear. Com podeu superar-ho i continuar oferint diversió?

Al final ets capaç de llegir cada cara i pots saber com respondrà la persona. Si apareix algú a qui li costa connectar, tinc targetes vermelles imaginàries i un xiulet per fer la broma. Molta poca gent t'arriba a insultar.

I es pot viure d'això?

La meva feina no es basa en la filosofia de la moneda perquè menjar, menjaràs, i la resta ja vindrà si realment ets pallasso.

Però no tot són sempre rialles. Treballar al carrer fa que us vegin com un sensesostre i no com un professional?

Desgraciadament, dins l'ordre policial sí que existeix aquest prejudici, però el públic reconeix fàcilment qui ets i què fas. En el cas de Peguera, no hi ha cap altra activitat que no sigui la platja, per això els nins que ja em reconeixen m'esperen abans de l'espectacle. Molts turistes que passen una setmana o dues de vacances durant l'actuació es poden oblidar per una estona dels seus fills o gaudir en família.

A més, criticau que sí que existeixen dificultats a l'hora de treballar.

Tot i tenir la llicència per poder fer feina al carrer, alguns policies m'han arribat a dir que no demanàs almoina, i això és un insult a la cara. No som lladres, som treballadors. Tampoc hi ha hagut cap incident en trenta anys d'un pallasso que hagi ferit sense voler un voluntari o algú del públic; per alguna raó deu ser.

Com es troba la situació del circ a Mallorca?

Partits polítics de l'Ajuntament de Palma han comès algunes negligències quan no s'ha comptat amb tot el gremi a l'hora de debatre transparentment i públicament sobre la nostra professió. S'han pres decisions que han dividit el món del circ a l'illa, i això és molt greu. I crec que encara no se n'han adonat. Quan s'ha obert un debat públic sobre com encaminar gestions relacionades amb el circ, no s'ha comptat amb l'opinió de tothom. Nou Circ Social de les Illes Balears, on estic jo, però tampoc altres organitzacions del sector hi han pogut participar tot i que durant la campanya electoral de 2015 anàvem de la mà, en aquest cas amb MÉS, per lluitar contra l'ordenança cívica aprovada pel Partit Popular. Aquesta vulnerava drets fonamentals, i, per aquesta raó, es va impulsar una plataforma que va dur l'ordenança al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, on es va tombar.

I què va passar?

Després d'això, l'àrea de Participació Ciutadana va fer un treball amb el gremi d'artistes per regularitzar la nostra activitat al carrer. Ja s'hauria d'haver aprovat, però ara s'està endarrerint perquè hi ha pressió per part del sector d'artesans i comerciants de Palma. Crec que el govern municipal hauria de mediar i fer entendre als comerciants que la nostra feina és positiva per a la ciutat perquè ofereix animació gratuïta per a les famílies que visiten el centre. D'altra banda, les promeses per trobar espais d'ús comú per a totes les associacions i persones individuals del circ han quedat en res, perquè una vegada s'han trobat aquests llocs no hi hem pogut intervenir tots. Ha estat un cop dur i esper que es pugui solucionar.