Álvaro Granell: "La tasca docent s'està improvisant amb la qualitat justa que ens permet la situació"

PalmaÁlvaro Granell s'ha vist obligat a canviar la seva manera d'ensenyar. Després de 17 anys de docència, el professor de l'IES CTEIB (Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears) s'ha d'adaptar a la nova situació educativa que ha provocat la crisi del coronavirus. Més hores de feina que mai, diferents plataformes, videoconferències, correccions... Granell dedica pràcticament tot el dia als seus alumnes, i, tot i que reconeix que la feina és esgotadora per a ell, creu que el pitjor del teletreball és perdre el contacte humà amb els alumnes.

Com viviu la crisi del coronavirus?

Bé, la veritat és que em puc considerar un privilegiat: veient la incertesa laboral i econòmica a la qual s'enfronta molta gent, crec que l'únic que podem fer és estar a l'altura de les circumstàncies. Actualment pas els dies davant d'un ordinador generant material, corregint activitats, mantenint una comunicació amb els alumnes, els pares i l'equip docent... És una mica caòtic, però segur que ens en sortirem.

Com afecta el món de l'educació?

Només puc parlar des del meu punt de vista, però crec que el principal problema és que, no vàrem tenir temps per planificar ni organitzar res. Així i tot, trob que amb la bona feina de la comunitat educativa, la cooperació dels pares i la dedicació dels nostres alumnes podem sortir més o menys indemnes de tot això des del punt de vista educatiu. És ben clar que provocarà cert descontrol i endarreriment, però segur que ens servirà per reflexionar sobre la nostra tasca docent, i als alumnes per madurar i veure les coses des d'una altra perspectiva. De tota catàstrofe s'ha de treure el costat positiu i posar atenció a allò que es pot fer i intentar acceptar totes les coses sobre les quals no tenim capacitat d'incidència.

Quina és la vostra dinàmica de classes durant el confinament?

Ara mateix no hi ha una dinàmica establerta, sinó que la vaig adaptant segons les meves necessitats i les dels alumnes. Estic fent vídeos o emprant material audiovisual present a la xarxa que em sembli adient per tractar la temàtica que es treballa en cada moment. Després gener activitats interactives que els alumnes responen al seu ritme, mantenint una comunicació a través del correu electrònic o la plataforma virtual. També faig videoconferències puntuals amb aquells alumnes que ho necessiten.

Tenen algun aspecte positiu les classes a distància per als alumnes?

Les classes a distància ben planificades i desenvolupades representen un valor afegit immens per al procés d'ensenyament-aprenentatge. Però no és el cas de la situació actual: ara mateix hi ha professors desbordats, que no tenen ni la formació ni les eines adients per dur a terme aquesta tasca (jo inclòs) i la tasca docent s'està improvisant amb la qualitat justa que ens permet la situació. Som un gran defensor de les classes a distància, especialment com a reforç o per fer tasca amb classe invertida, però això no són classes a distància. És una reacció del món educatiu al confinament provocat per una emergència sanitària, no hi ha res planificat ni madurat: estam fent el que podem, que trob que ja és molt.

I per als professors?

Per la meva experiència, la tasca docent a distància resulta esgotadora. A més, el contacte directe amb l'alumnat és insubstituïble, especialment important amb alumnat adolescent.

Creis que el sector de l'educació està preparat per enfrontar-se a aquesta nova realitat?

No, i qualsevol que ho cregui viu en un món paral·lel. Això ens ha agafat a tots per sorpresa i ningú, ni alumnes, ni famílies, ni professorat, estàvem preparats per assumir-ho.

Creis que es reprendrà el curs escolar?

Sí, si els meus càlculs són correctes (i no som especialment optimista) es podrà tornar a fer classe normal a partir de la meitat de la segona quinzena de maig. Ara, això dependrà si la gent es pren seriosament el distanciament social per evitar la proliferació del virus i segueix les indicacions de les institucions.

Què passarà si no és així?

Dubt que no sigui possible, però esper que en aquell moment ja estiguem avesats a fer la feina d'aquesta manera. Jo crec que el nivell de feina de la majoria d'alumnes, quan ja s'hagi agafat la mecànica, serà major que el que mantenien a classe. A classe, malauradament, es perd molt de temps per manca d'atenció, però quan l'alumne fa la feina a casa les interrupcions són menors i, a més, només afecten l'alumne que es distreu, no tota la classe.

Com us definiríeu com a professor? I com a professor durant el confinament?

Em consider un professor mediocre però amb molta vocació. Ara, durant el confinament podríem dir que som un professor mediocre completament desbordat per la situació.

El teletreball implica més o menys feina per als professors?

Infinitament més. Ara mateix la meva jornada laboral suposa quasi la totalitat del dia. Si la feina fos sempre així, canviaria de feina. No només pel volum de feina, que és brutal, sinó perquè perd la cosa que més m'agrada de la meva professió: el tracte amb els alumnes. Sempre dic que em paguen per passar-ho bé... ara mateix no ho estic passant gens bé, l'única cosa de què gaudesc de veritat són les videoconferències amb els alumnes.

Quina actitud tenen els alumnes davant aquest nou model educatiu?

L'actitud dels alumnes és independent del model educatiu, segons la meva opinió –molt lluny de ser un expert en conducta humana. Aquell nin que és responsable i complidor a les classes presencials també ho és a les classes a distància. Però aquell que no ho és també manté aquest patró de funcionament. Ara bé, si una cosa té de positiva la feina en línia, és que pots estar molt més a sobre dels que es despengen, i potser trauran millors resultats perquè, si el professor vol els pot estar molt més a sobre: els registres d'activitat són implacables i t'agafen amb l'ordinador encès i el correu electrònic dels pares a dos clics de distància.

Com contactau amb els alumnes? És fàcil?

No és gens fàcil fer-ho amb els més petits. Amb els grans sí que ho és: basta enviar un correu electrònic i, llevat de qualque cas puntual, tots contesten en temps i manera raonable. Amb els menors he hagut d'encalçar-los per Instagram. Potser seria més fàcil utilitzar WhatsApp, però no vull arriscar-me a donar el meu número de telèfon, he tingut males experiències amb això.

Tothom té accés a les eines que heu de fer servir? Ordinador, internet a casa...

Això depèn molt de cada centre. En l'alumnat del nostre centre hi ha casos puntuals, però supòs que hi ha centres on això és un problema estès i s'hauria de cercar alguna solució per part de la Conselleria o de l'entitat a qui correspongui, encara que em consta que hi ha centres que han deixat portàtils del centre a disposició de certs alumnes.

Suposarà això un canvi en el model educatiu, la manera d'estar connectats?

No, ho dubt, la bretxa digital encara és molt gran. Molts professors encara no són capaços de fer servir les TIC, i els alumnes presenten una competència digital nul·la –tot i que són nadius digitals. Això servirà a molta gent per entendre un poc conceptes tan bàsics com la NETiqueta, l'ús de les TIC, la configuració de notificacions i la gestió d'arxius, etiquetes, filtres... però dubt que generi un canvi real i significatiu en el model educatiu.

Davant la situació que genera el fet d'estar confinats a casa, és possible que els més petits es concentrin i continuïn amb els estudis?

Segurament aprofitin més el temps; a més, el control parental serà més efectiu, que és un dels factors més importants a l'hora que un nin aprofiti l'oportunitat que se li dona amb l'Educació Primària i Secundària.

S'estan enviant massa tasques/deures? Estan les famílies saturades?

Estam tots saturats, això és ben cert, però crec que no pel volum de feina que es dona als alumnes, sinó per l'accés a la informació i la novetat del sistema. En un parell de setmanes tot serà més còmode per a tothom. Ara bé, els professors continuarem saturats fins que acabi el confinament, la nostra tasca docent queda molt dificultada per aquest sistema sense que es pugui haver fet una planificació i preparació prèvia, però, com ja he dit, crec que la Comunitat no només ha d'estar a l'altura de les circumstàncies, sinó que estic convençut que hi estarà.