De la teulera al bar, una teringa obrera acabat el jornal

VilafrancaAmador Barceló, de Cas Senyoret (1965), passà un llarg periple de la seva vida en el negoci familiar. Completar la mostra fotogràfica dels bars li ha suposat dedicar moltes estones durant un any a recuperar estampes d’un temps prou llunyà. Les acompanya amb algunes taules i cadires antigues de bar, tassons, copes i tasses de cafè, i la maquinària primitiva per moldre’l.

Han estat prou hores dedicades a fer possible que molta gent obri el seu bagul dels records, i això és d’agrair en un temps de permanents canvis tecnològics. Els vells bars veren arribar l’electricitat al poble, el telèfon, la primera tele, la primera ràdio, petjades que llavors eren la modernitat en present.

Bars i botigues de melons mogueren part de l’economia local durant dècades. “Els obrers de les teuleres, en sortir de la feina, anaven i venien dels bars de la carretera. Aleshores no hi havia gaire més oferta d’esplai”, subratlla Amador Barceló, en explicar part de la història reflectida a la seva exposició.

Vilafranca ha experimentat una gran transformació. Ha perdut quasi totes les teuleres, i dels melons gairebé només se’n conserva el nom. Els bars, en canvi, es mantenen: n’hi ha 13 d’actius, a un poble de 3.000 habitants, gairebé un per a cada 225 residents. L’afició pels bars no s’ha perdut. Però pocs conserven el bull i l’activitat social d’aquells establiments d’esplai que mantingueren el batec d’un poble en temps difícils.