Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

“Els que moriren aquí esperaven aconseguir el mateix que nosaltres”

Son Coletes recorda les víctimes de la repressió feixista

“Per què lluitaven els que moriren aquí, a Porreres, a Son Servera o a Palma? Pel mateix que esperam aconseguir nosaltres. Son Coletes és un refugi de memòria, un clam de dignitat popular”. Així es recordaren ahir els centenars de persones que, durant la Guerra Civil que inicià el cop d’estat de Franco o durant la repressió posterior, moriren al cementeri de Son Coletes, a Manacor. Moriren per un tret de fusell, amb els ulls embenats i mirant una paret.

Però “els que reposen aquí, junts a la fossa comuna, moriren lluitant per la igualtat d’oportunitats, per l’accés a l’educació i a la cultura, pel suport als més febles, per la solidaritat i la justícia, i tota aquesta lluita és universal i perenne, duradora i incansable”, clamà l’actor i director teatral Antoni Rosselló, que ahir fou l’encarregat de llegir el manifest de Son Coletes.

L’acte, senzillíssim com cada any, serví per recordar les víctimes que moriren a Manacor durant la repressió feixista i els ancians republicans i llibertaris que enguany ja no han pogut assistir a l’homenatge que ells inauguraren per recordar els familiars i amics que de cap manera no volien oblidar.

Testimonis directes

L’amo en Joan Galmés Cuixa i l’amo en Pedro Estelrich Ravell han mort enguany, “han poalejat dins la seva vida de nou dècades dins la cisterna de la dignitat, sabent que amb el seu testimoni servaven dreta la memòria dels seus éssers estimats”, afegí Rosselló just abans que alguns testimonis directes de la guerra i la repressió explicassin emocionats i davant el micròfon els seus records més tristos.

Conrado Gayà, històric republicà manacorí, recordà com “en aquell temps en què tot era por, un capellà va venir a fer un sermó a Manacor; explicava el sentit del manament cristià que diu no mataràs i digué que els rojos sí que s’havien de matar perquè eren dolents. Ho record com si fos ara. Un pare va aixecar-se dignament i mirant el capellà va dir que el seu fill era bo i que el mataren igualment”.

Porreres i Calvià

Els actes en record de les víctimes del franquisme, però, començaren dissabte a Porreres i a Calvià. Al municipi del Pla, unes tres-centes persones acudiren al Racó de la Memòria. La professora de Dret Internacional de la UIB, Margalida Capellà, va lamentar que l’estat espanyol “faci el sord davant els requeriments de Nacions Unides i del Tribunal Europeu de Drets Humans”, que reclamen a l’Estat que investigui els crims del franquisme. A Calvià, l’homenatge als republicans assassinats fou al Bosc de la Memòria d’Illetes, que presideix el mural dissenyat pel manacorí Andreu Pasqual Frau.

Des de Manacor, precisament, es va tornar a demanar a l’Ajuntament que permeti col·locar el mural al cementeri local, ja que Andreu Pasqual va fer el mural amb aquesta finalitat. La regidora de Cultura, Francisca Rufiandis (CxM), que va acudir a l’homenatge en nom de l’Ajuntament, va poder recollir la demanda. També hi assistiren el conseller insular Joan Font (MÉS); el batle de Capdepera, Rafel Fernández (PSOE); el coordinador d’Esquerra Unida, Manel Carmona, i el president d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó; entre d’altres.

Etiquetes