Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

El port de Maó escup el mercuri

Autoritat Portuària n’extreu el fang més contaminat per tractar-lo a l’abocador de Milà

L’Autoritat Portuària de Balears inicià ahir l’extracció del fang més contaminat del port de Maó. Poc abans del migdia, les màquines de Sacyr, empresa adjudicatària del dragatge i també del tractament en terra dels materials amb major presència de mercuri, començaven a extreure les primeres càrregues del llot procedent de l’antiga activitat industrial de la ciutat per dipositar-les en el moll del Cós Nou. Allà quedaran durant uns dies fins que, un cop assecades, puguin ser traslladades a l’abocador de Milà, que té un sistema de tractament de lixiviats i una depuradora, a més d’espais impermeabilitzats.

D’aquesta manera es materialitza l’acord al qual arribaren a principi d’aquest any APB, ja amb Alberto Pons com a president, i el GOB després de mesos de tenses relacions, esquitxades, fins i tot, amb una denúncia davant la Fiscalia Superior de Balears. En tot aquest procés, tampoc va faltar la contestació ciutadana al carrer.

D’això, en fa poc més d’un any i des d’aleshores ha plogut molt, prou perquè ambdues parts hagin aconseguit salvar les distàncies i hagin consensuat el projecte que finalment s’està executant i que preveu no tan sols l’extracció i el tractament a terra de les parts més contaminades de la zona a dragar, sinó dels dos punts del port on es concentren els nivells més elevats de mercuri. En total, 29.000 dels 183.000 m3 delimitats. La resta acabarà de nou a la mar. Més concretament, a una milla nàutica de cala Rafalet, a la costa sud-est de Menorca. La inversió final, amb els canvis incorporats, rondarà els 3,3 milions.

L’entrada en escena de l’Institut Espanyol d’Oceanografia ha estat també un dels factors que ha ajudat a asserenar els ànims i a encarrilar la sortida. La seva tasca serà la d’assegurar que el vessament del fang amb menys presència de metalls pesants no afecti l’ecosistema marí. Amb aquesta finalitat ha dissenyat un pla de vigilància ambiental que, a més a més, controla i executa. Els ecologistes, però, no han renunciat a fer-ne la seva pròpia supervisió i compten amb voluntaris que enregistren diàriament la feina de Sacyr.

Un dragatge necessari

Tot i les diferències sobre la manera d’abordar-ho, tothom coincidia en la necessitat de dragar la part del port més pròxima a la colàrsega per garantir la maniobrabilitat segura dels creuers i grans vaixells de passatgers i mercaderies. Actualment, les zones més pròximes als molls, tant al del Cós Nou com al de l’actual estació marítima, no superen els vuit metres de profunditat i la previsió és arribar a una cota uniforme de deu metres per a tota la rada.

Poc abans de l’inici de les obres, el president d’Autoritat Portuària, Alberto Pons, qualificava el dragatge de “gran passa endavant”, en tant que permetria “augmentar la seguretat en la maniobra de vaixells i poder adequar el port de Maó per rebre en un futur pròxim creuers de major calat que redundin en un creixement de passatgers i, com no, en el servei als ciutadans”.

Etiquetes