El foc revifa les demandes d’Artà
Després dels incendis, l’Ajuntament tornarà a exigir al Govern una ampliació del Parc Natural
ArtàLa sèrie d’incendis que ha cremat prop de 25 hectàrees de pinar a la zona de sa Canova farà que l’Ajuntament artanenc persisteixi en la seva reivindicació, davant el Govern, de la necessitat d’ampliar els límits del Parc Natural del Llevant, més enllà de l’actual configuració d’espai públic de les 1.600 hectàrees. Artà reclama des de fa temps a les administracions supramunicipals un esforç per eixamplar l’àrea de màxima protecció i poder gestionar en condicions uns recursos naturals que de mica en mica, amb el pas dels anys, queden reduïts a cendra.
El municipi, que té protegit amb diverses figures proteccionistes el 80% del territori (140 quilòmetres quadrats), està disposat a mobilitzar-se políticament per fer-se escoltar i posar peu fiter a les seves demandes. “Ja estam cansats de sentir només bones paraules. Ens haurem d’asseure i, si arriba el cas, ens haurem de plantar”, ha declarat a l’ARA Balears el batle artanenc, Tolo Gili (El Pi).
L’Ajuntament obrirà un front per exigir al Govern “que l’ecotaxa es reinverteixi en la protecció del medi ambient i que es tingui en compte el paper proteccionista que hi juga Artà, tot i les dificultats”. “Patim un estiu amb les platges verges sobreocupades i allà on hi ha socorristes resulta que hem de pagar-ne el cost sense cap compensació”, retreu el batle.
El geògraf Joan Bauzà ha xifrat en 5.200 les hectàrees cremades a Artà els 30 darrers anys. El pitjor incendi, l’octubre de 1999, va motivar la creació del Parc Natural de Llevant amb el primer govern autonòmic progressista. Quatre anys després, el 2003, el PP de Jaume Matas reduí a 1.600 hectàrees terrestres les 21.000 hectàrees (16.000 de terrestres i 5.000 de marines) que tenien el màxim grau de protecció.
Ara, amb els darrers incendis, es tornen a posar damunt la taula les reivindicacions artanenques. El seu esperit proteccionista, del qual es beneficia el sector turístic i en especial els pobles veïns, revifa amb les flames que han posat l’ai al cor en una setmana prou tràgica per a la costa nord-est de Mallorca: quatre hectàrees del Parc Natural de l’Albufera negades amb aigües fecals, provinents de la costa de Muro i Santa Margalida, i 25 hectàrees arrasades pel foc al pinar de sa Canova, una fallida urbanització dels anys 90.
D’una manera o una altra, l’Ajuntament d’Artà vol aturar les destralades que rep el seu entorn natural. Alternativa per Artà, membre de l’equip de govern municipal, també ha anunciat iniciatives dirigides a conscienciar de la necessitat d’engrandir el petit Parc Natural de Llevant i donar aixopluc a milers de quarterades de bosc privat que estan fora de qualsevol control, tal com s’ha fet palès aquesta setmana. “Hem demanat per activa i per passiva l’ampliació del Parc Natural, i ho tornarem a fer”, hi insisteix Tolo Gili.
La gestió del Parc Natural de Llevant s’està duent a terme amb molta precarietat, segons reconeixen representants de col·lectius de professionals que hi fan feina: “Es treballa al límit amb poca gent”. Aquesta és la conclusió més repetida.
Pocs recursos de gestió
“La reducció de plantilla de l’Ibanat assignada al parc durant la passada legislatura del PP no ha tingut gens de contrapès ni reposició durant el Govern progressista actual”, se’n queixa un portaveu. El centre d’informació, ubicat a s’Alqueria de Baix, “alguns dies ha de tancar abans d’hora per manca de personal o no es pot obrir”. Les visites escolars també es desenvolupen amb només una educadora ambiental per a 50 al·lots, expliquen des del Parc, on la brigada fixa de l’Ibanat fou desplaçada a incendis i neteja forestal a altres indrets.
“No hi ha personal per lluitar contra les plagues o espècies invasores, com l’eruga barrinadora que amenaça la flora de garballó”, assenyalen. Aquestes queixes formen part d’un rosari de mancances evidents que dificulten la conservació d’hàbitats (milana i voltor) i que són objectius prioritaris per la Unió Europea.
El municipi se sent humiliat per l’Administració
El Fons de Cooperació Local del Govern ha desestimat per a enguany la petició de l’Ajuntament d’Artà d’accedir a un plus del 7% de l’assignació que corresponia al municipi (93.000 euros), segons el batle. “Atès que és una quantitat minsa, era un gest de reconeixement a la tasca proteccionista del municipi”, explica Tolo Gili, que considera gairebé humiliant per als artanencs la denegació d’aquest petit incentiu per a la tresoreria municipal. “L’únic que cercàvem era una equiparació als pobles de la serra de Tramuntana”, subratlla el mandatari. L’Ajuntament, tot i sentir-se discriminat, ha anunciat que continuarà exigint al Govern que aprovisioni fons per adquirir a curt termini finques com es Canons o les cases de Betlem, i per incorporar-les com a patrimoni públic al Parc Natural.
