ARQUEOLOGIA
Part Forana 26/11/2016

La ciutat d’Alcúdia posa en valor el seu patrimoni

L’Ajuntament para esment a recuperar part de les murades renaixentistes que se salvaren de l’enderroc, a principis del segle XX, i de l’oblit posterior

Miquel Barceló
3 min
Part del material de deixalles que es treu del fossar i una canalització d’aigües brutes que s’haurà de reubicar per recuperar el canal.

AlcúdiaLa murades renaixentistes d’Alcúdia, la línia de fortificació més enllà de les primeres murades romanes i les medievals posteriors, aniran recuperant part del seu perímetre original, que durant dos segles protegí la ciutat de les endemeses turques i les invasions sarraïnes. L’Ajuntament ha destinat enguany una primera partida d’uns 600.000 euros per recuperar els vestigis que, al llarg del temps, especialment a principis del segle XX, s’anaren enderrocant per un canvi de mentalitat i per la pèrdua de funcionalitat de les estructures defensives.

“Fins ara, la fortificació més moderna ha estat la germana pobra a l’hora de plantejar-ne la conservació”, es queixa l’actual regidora municipal de Patrimoni, Bàrbara Rebassa, que valora que es tracti d’un projecte de recuperació amb el qual “tothom està d’acord, tal com demostra el fet que tots els partits amb representació municipal el tinguem inclòs en els nostres programes electorals”.

El front d’actuació arqueològica té un abast que va des del bar les Murades, devora el Baluard del Rei, fins a la plaça de toros, el Baluard de Sant Ferran, l’únic que es conserva íntegre dels vuits amb que té la fortificació. Hi ha prop d’un quilòmetre de murada i fossat per recuperar. En aquesta primera intervenció “es parteix de zero” i es té en agenda una segona etapa de restauració que es pressuposta en un milió d’euros, segons Joan Gaspar Vallori, regidor d’Hisenda i Turisme.

Com a línia defensiva, la murada renaixentista és menys alta que la medieval, perquè es va adequar a l’ús de pólvora i canons per repel·lir les ràtzies. La construcció, segons la memòria històrica del projecte, va des de finals del segle XVI a finals del XVII. Els plànols foren “suposadament” encarregats per Felip II, però les obres no començaren fins al regnat de Felip III. Els nombrosos documents antics, i també fotografies de principis del segle XIX, en fan possible la recuperació, especialment a partir d’un plànol de Joan Ballester (1753). No obstant això, la regidora de Patrimoni adverteix que el Pla municipal d’integració de les murades renaixentistes de la ciutat no en preveu la seva recuperació íntegra.

El trànsit comanda

Pel que fa a l’actual tram d’actuació a la cantonada del nord-oest del recinte, s’haurà de respectar l’accés viari al Barcarès. A més, també cal tenir en compte que, tant al Baluard del Rei com el de la Reina, ambdós dins la franja d’afectació de les obres, s’empren avui com a espais d’aparcament. Per tant, caldrà enginy i encert per combinar la recuperació patrimonial de la ciutat amb l’ús turístic de la ciutat i el seu valuós entorn. Però aquest no és l’únic entrebanc. En l’excavació del fossar s’hi han localitzat diverses conduccions del clavegueram de la ciutat, a les qual s’haurà de cercar una alternativa, perquè mantenir-les devaluaria la recuperació arqueològica d’aquest indret.

Des dels serveis tècnics es recorda que es vol fer un passeig que voregi el fossar. Ara mateix resulta prou impactant l’excavació feta al Baluard del Rei, on s’hi ha descobert una cantera de marès, des de la qual s’il·luminarà un lateral del vell bastió.

Martí Ballester i Joan Morado són els dos tècnics municipals que supervisen les obres projectades per l’arquitecte Josep Reynés amb el suport dels arqueòlegs Sebastià Munar Llabrés i Miquel A. Sastre Vanrell. “Cal fer una aposta de recuperació i conservació d’aquesta part important del nostre patrimoni, i valorar que forma part del complement turístic de la ciutat”, diu Bàrbara Rebassa. Sembla que l’Ajuntament, que presideix Antoni Mir, fa una aposta clara per la recuperació de la fortificació més nova de la ciutat -encara que, pel seu estat, sembli la més antiga.

Dins del procés d’enllestir projectes per recuperar el patrimoni alcudienc, i l’eterna Pol·lèntia n’és un exemple, els tràmits administratius resulten tot un suplici per als dirigents polítics. “Els permisos que ha d’atorgar el departament de Patrimoni del Consell s’eternitzen i això crea molts problemes a l’hora de licitar les obres. No tenim tot l’any per executar-les, perquè som un municipi turístic; i, d’altra banda, acabar en els terminis que estableixen determinades fons de finançament és molt difícil”, remarca Joan Gaspar Vallori. Que Alcúdia està preparada per posar en valor tot el seu enorme cabal patrimonial ho demostra la recent sol·licitud per rehabilitar la Porta de Sant Sebastià amb fons de l’impost turístic.

stats