Publicitat
Publicitat

MANACOR

40 anys d'Escola Municipal de Mallorquí

Una de les institucions pioneres en l'ensenyament de llengua catalana celebra la maduresa mirant el futur

La història de l'Escola Municipal de Mallorquí, que es va fundar l'any 1973 gràcies a l'empenta i la caparrudesa de Biel Barceló i de tots els que li feren costat, és la d'un dels primers centres educatius que, en plena dictadura, va oferir cursos de llengua catalana a les Illes Balears.

De fet, Barceló va ser un dels iniciadors de les classes clandestines de català a Manacor el 1968 i més endavant es convertí en l'encarregat d'organitzar l'ensenyament de la llengua pròpia a l'Institut Mossèn Alcover quan aquest s'inaugurà el 1970. A més, el 1971 s'havia obert l'escola municipal de música i, prenent-la com a model, Biel Barceló i Josep Maria Salom proposaren la creació d'una escola municipal de llengua i cultura.

Dit i fet. El regidor de Cultura de l'Ajuntament franquista, Josep Maria Fuster, va sol·licitar permís a les autoritats de la dictadura per crear "una escola municipal de llengua i cultura amb la missió d'impartir lliçons sobre la llengua viva de Mallorca i amb la intenció d'organitzar conferències sobre temes de la nostra literatura i art", va demanar oficilament el batle, Pedro Galmés, el juny del 1973.

L'octubre d'aquell any les classes de ball de bot i de llengua catalana començaren.

La sol·licitud del batle a les autoritats franquistes s'envià, evidentment, en castellà, però tal vegada gràcies "al llistat d'eufemismes que s'utilitzaren en aquella carta per evitar dir les paraules llengua catalana" l'octubre de 1973 "l'escola començà el primer curs de manera oficial", explica l'exdirectora Bel Andreu.

Quaranta anys més tard, i malgrat que el claustre de professors s'ha anat renovant, "els mestres que posaren en marxa l'escola varen aconseguir crear un grup d'amics entusiastes i apassionats de la feina que feien, afegeix Andreu. La directora creu que aquells mestres "han aconseguit contagiar amb el seu esperit tots els que els hem succeït i hi ha coses com el treball en comú, el voluntarisme o la implicació que tal vegada ens fan ser uns mestres i una escola diferent…", recorda Emma Terés.

Adaptació al temps

És aquesta actitud la que ha permès que desenes de generacions de manacorins hagin pogut aprendre a llegir i a escriure la llengua pròpia, hagin pogut aprendre els passos de mateixes, copeos, jotes i boleros, o hagin pogut gaudir de les danses i els vestits dels Cossiers, que l'escola guarda. Però la modernitat també ha arribat a l'escola. Segons Terés, "l'escola està atenta als interessos del carrer i tiram endavant nous cursos, com el dedicat als alumnes amb dificultats per llegir, els cursos semipresencials, o moltes activitats més per mantenir ben viu el caliu de la llengua i la cultura".

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT