Xisca Mora: “Obrir la fossa comuna és de justícia històrica”

PorreresLes restes de desenes de persones assassinades durant la Guerra Civil al cementeri de Porreres esperen sortir a llum aviat. Dues vies, una de política i una altra de judicial, estan obertes perquè això sigui possible. En la primera, i en aplicació de la Llei de fosses, l’Ajuntament hi pren part i ha habilitat una partida pressupostària de 6.000 euros que s’afegeix a la dotació de 95.000 feta pel Govern autonòmic per dur a terme les tasques de exhumació. Després del desenterrament practicat al cementeri de Sant Joan, Porreres serà el segon a aportar una mica més de llum al període més negre que ha viscut Mallorca en els darrers segles. D’aquest tema i d’altres d’actualitat que envolten la vida social i cultural del municipi porrerenc en parla l’ARA Balears amb la batlessa, Xisca Mora (El Pi).

Un tribunal de Buenos Aires, amb la causa internacional oberta per crims durant la Guerra Civil a Espanya, va tramitar una comissió rogatòria al Jutjat de Manacor en què l’exhortava a obrir la fossa comuna a fi de poder realitzar la identificació dels cossos enterrats al cementeri de Porreres. Quin seguiment fa l’Ajuntament d’aquest tema judicial?

Als jutjats no estam informats de les actuacions que se segueixen perquè no som part de la causa. És una via que se segueix al marge de la Llei de fosses que aprovà el Parlament de les Illes, i és aquesta norma autonòmica la que defineix el Govern com a promotor de les exhumacions, sempre que aquestes siguin viables i en el marc de les línies d’actuació que marqui la Comissió Tècnica de Desapareguts, a través de la Direcció General de Cultura.

Però podrien coincidir en el temps les dues actuacions.

Des de l’Ajuntament hem demanat un informe jurídic sobre la compatibilitat o no de les dues línies. Per la via política, Memòria Històrica de Mallorca gestionarà les actuacions, que podrien coincidir o no amb el dictamen del Jutjat de Manacor. Al final, en qualsevol de les dues vies, l’Ajuntament ha de ser el que autoritzi les exhumacions, ja que la fossa està dins sòl públic. En tot cas, el protocol a seguir en el marc polític serà dictat per la Comissió Tècnica de Desapareguts.

Tenint en compte que sembla que la totalitat de víctimes afusellades a Porreres és de fora del poble, no temeu alguna crítica pel paper capdavanter del vostre Ajuntament i perquè hi destinau fons locals?

De cap manera. Obrir la fossa comuna és una qüestió de justícia històrica i de dignitat, siguin o no de Porreres. Hi ha dades històriques que constaten que hi ha enterrada gent de 32 municipis de Mallorca. No se’n sap el nombre. Hi ha historiadors que parlen de 100, altres de 150... I jo em pos al lloc dels familiars de les víctimes i veig que és un dret més que justificat. Hi ha gent que deu tenir un altre criteri, però jo, com a ciutadana, crec que és un tema de dignitat fer realitat l’esperança de molts familiars que volen honrar els seus avantpassats, desapareguts en circumstàncies de total injustícia.

Porreres, durant dècades, tingué un quarter militar al puig d’en Femella, que fa molts anys no està operatiu. Quin ús públic se li podria donar?

Es tracta d’un polvorí, i per vendre’l o traspassar-lo a un altre departament de l’Estat, Defensa necessita desclassificar-lo com a terreny militar. Nosaltres, l’Ajuntament, en demanàrem una cessió, però el volien vendre i en demanaven dos milions d’euros. Estam parlant d’una despesa inassumible i d’un preu excessiu, tenint en compte que no té electricitat i està dins ANEI. El túnel existent podria tenir usos culturals o de promoció de productes locals. Ara bé, el manteniment d’un tipus d’instal·lacions com aquestes seria molt elevat.

La immigració també ha establert diversos condicionants socials en el vostre municipi, amb molta presència magrebina i el cas d’un funcionari amb judici pendent per presumpta utilització fraudulenta del cens d’empadronament a l’hora de registrar nouvinguts. Com afecta aquesta situació judicial a l’Ajuntament?

Tenim un 20% de població vinguda de fora. I el cas del funcionari està al jutjat, sense que se’ns hagi informat de res. En tot cas, el presumpte delicte no es va cometre dins les dependències municipals. No obstant això, després de sis mesos de suspensió de sou i feina, per llei l’hem hagut de readmetre amb un canvi de lloc de feina i havent pres una sèrie de mesures de caire informàtic. Crec que malgrat la impotència de no tenir informació judicial sobre la causa, que afecta aquest funcionari, hem actuat dins la coherència i respectant els drets. No podem anar en perjudici de ningú que no està condemnat.

És evident que hi ha hagut manca de seguretat en l’ús de dades del cens, de la mateixa manera que des de l’Ajuntament us queixau de la inseguretat al carrer.

Depenem molt de la Guàrdia Civil, que ha vist reduït el seu servei nocturn per manca de recursos de personal i de material. D’altra banda, no podem augmentar el nombre de policies locals a causa de la llei Montoro. O sigui, la Guàrdia Civil arriba allà on pot arribar, perquè són els que són, i l’Ajuntament té limitada la plantilla policial a només poder substituir alguna vacant per jubilació. Evidentment, això és un problema greu: el ciutadà demana més seguretat i no n’hi podem donar. I la plantilla de Policia Local tampoc pot fer més hores de les que marca la llei. Estam davant una pèrdua de seguretat no només a Porreres, perquè no som un cas aïllat, sinó en general.

I als problemes de seguretat s’hi afegeixen els educatius, amb les escoles i l’institut de secundària col·lapsats?

Hem sol·licitat ampliar els centres escolars i encara esperam resposta de la Conselleria d’Educació. Efectivament, la saturació obliga a augmentar el nombre d’aules prefabricades i es preveu que el col·lapse sigui molt major per al curs 2017-2018. Hem demanat també poder ampliar l’institut per permetre la impartició del Batxillerat. De moment, ens ho han denegat. Sembla que es vol fer un institut nou, però a Vilafranca, la qual cosa suposarà una despesa molt major, al voltant de tres milions d’euros, que no ampliar l’institut de Porreres. Crec que no es valora la feina que s’està fent des de la comunitat educativa ni el fet de tenir uns resultats acadèmics excel·lents, amb un 77 % d’aprovats. Hem d’entendre que no pot haver-hi un institut a cada municipi. Caldria aprofitar les infraestructures existents i ja consolidades.

El poble de Porreres, amb 5.300 habitants, és el major nucli de la comarca del Pla de Mallorca. Fa anys que sou capdavanters en la millora de serveis com l’atenció social i també la recollida de residus.

Bé, en tema de Serveis Socials ens haguérem de desmarcar del pla definit en tot l’àmbit comarcal de la Mancomunitat del Pla, atesa la nostra elevada demanda a causa del nivell d’envelliment que tenim. Actualment, oferim un servei de menjador que varia de 35 a 50 usuaris i disposam d’una plantilla pròpia de sis treballadores familiars per atendre entre 70 i 80 usuaris. Anam, per tant, al marge de la Mancomunitat per aquestes característiques, no per altres motius. I si parlam de residus, fórem els primers a aplicar el porta per porta, i ara, amb el sistema de bossa vermella, avançam en la reducció, fins al punt d’haver pogut rebaixar la taxa un 15%.

Porreres té prop de 900 béns inclosos en el Catàleg municipal de patrimoni. I l’Ajuntament ha demanat, sense èxit, que part de l’ecotaxa serveixi per ajudar a mantenir aquest patrimoni.

És intenció d’El Pi i de MÉS demanar que una part d’aquest impost es destini a la rehabilitació del patrimoni. Sabem que no serà així. De la mateixa manera que és evident que un 90% dels pagesos o de la gent amb valors patrimonials catalogats no té capacitat econòmica per mantenir aquests elements que formen part de la nostra història. A més, s’hi afegeix el fet que les restriccions per protegir el patrimoni en limita els usos. És un problema que cal valorar i la solució va més enllà de la voluntat municipal.

El Pi governa amb una àmplia majoria absoluta a Porreres, tot i que els dos batles antecessors tinguin comptes pendents amb la justícia. Tot i això, segons les urnes, no han perdut credibilitat, perquè El Pi és considerat hereu d’UM i de Convergència per les Illes.

Tenim ideologia semblant, però UM ja no existeix. El Pi és un grup de gent totalment nova. Quant a la imputació dels dos batles anteriors, jo confii que es resolgui positivament per a ells, i ho dic des del màxim respecte a la justícia. Els polítics estam en el punt de mira i hem de demostrar que som aquí per fer feina. Pens que caldria distingir entre els polítics que han comès errades de caire administratiu, que són possibles perquè no tenim assessorament sempre al moment, dels que estan imputats per haver-se quedat amb doblers públics.

Té fàcil compatibilitat el càrrec de consellera al Consell i de batlessa?

De moment ho duim bé. Els matins em dedic a l’Ajuntament i els horabaixes, al Consell.