Publicitat
Publicitat

POLLENÇA

Quan Pollença fou pionera en educació

L'historiador i biògraf Pere Sales dóna llum sobre la figura de Guillem Cifre de Colonya

"Això és Europa!". Aquestes paraules, lluny de ser actuals, les pronuncia a Pollença el prestigiós pedagog Manuel Bartolomé Cossío quan, el 1885, visita el seu amic Guillem Cifre de Colonya. Les diu, admirat, davant l'Institució d'Ensenyament de Pollença, la primera escola de tot l'Estat construïda precisament amb la intenció de ser un centre educatiu.

Sis anys abans, el 1879, l'experiment ja havia començat a la mateixa casa on vivia Cifre, al carrer Mallorca. Hi funda un centre educatiu en què nins i nines estudien junts assignatures de llengua, geografia, agricultura i higiene, entre moltes altres. La de Cifre és la primera experiència nascuda arran de l'Instituto Libre de Enseñanza (ILE) que s'ha implantat a Madrid, basada en els ideals del krausisme, és a dir, la llibertat de càtedra, fora de tot dogmatisme; i l'emancipació racional de l'alumne, en harmonia amb la natura.

De Madrid a Pollença

La filosofia de l'educació que segueix Cifre de Colonya per implantar aquí la Institució no pot entendre's sense l'etapa que de jove passa a Madrid, on es trasllada per estudiar. Allà coneix els representants del krausisme, com Francisco Giner de los Ríos i Nicolás Salmeron. El pollencí, un més de l'elit intel·lectual republicana madrilenya, arribarà a exercir de professor de l'ILE i fins i tot en serà accionista. Més tard, tornarà a la seva població natal, on voldrà aplicar tot el que ha après.

"Pels republicans com ell, el servei a la societat era gairebé un acte espiritual", explica Pere Sales, el seu biògraf. Potser és per això que Cifre decideix tornar a Mallorca per aplicar en una comunitat rural les tesis que a Madrid anaven dirigides a la comunitat burgesa. L'objectiu és fer de l'educació una eina per a l'emancipació de la classe humil, que viu ja abocada als canvis d'una Mallorca eminentment rural que comença a caminar cap al capitalisme.

El 1880, un any després d'inaugurar el centre educatiu, funda la Caixa d'Estalvis de Colonya, que neix com una caixa escolar, "un mètode educatiu que pretén ensenyar a estalviar", diu Sales, i que es convertirà en una eina alternativa als usurers i els prestamistes. Una vegada més, per tant, fa una passa cap a l'autonomia dels pagesos i menestrals.

A les acaballes del segle XIX, "Mallorca no estava tan retardada com ens pensam", explica Sales. És per això que la seva obra troba tant partidaris com detractors. El sector republicà, liberal i antitradicionalista, amb companys com Joan Albis i Pere Aloy de can Franch, serà el que l'acompanyarà en l'aventura de fer tirar endavant l'escola. També, però, toparà amb els sectors catòlics i tradicionals que no entenen com és que els infants han d'aprendre més que a llegir i a escriure.

"Cifre es troba amb un ambient hostil que l'acusa d'anticatòlic", conta Sales; a més, és casat amb una dona luterana i seguidor dels ideals republicans. Davant aquesta pressió que augmenta amb els anys, alguns dels seus col·laboradors es donen de baixa. "El conservadorisme tradicionalista hi fa forat" i l'escola perd força. Els detractors funden centres educatius, associacions catòliques i el banc agrícola de Pollença.

Cifre se suïcida a Lió el 1908, però la seva obra continua endavant gràcies a l'empenta dels amics i de la seva dona, Clara Hammerl. El 1936 l'escola tanca les portes definitivament, comença la guerra i, amb ella, l'oblit institucional de Guillem Cifre de Colonya. No serà fins al 1977, quan se'l nomena fill il·lustre, que el seu nom es torna a dir en públic en una conferència d'Antoni Colom i Gabriel Janer Manila. Els assistents s'aixequen i aplaudeixen. La seva obra no ha quedat en l'oblit i, a Mallorca, alguns es preparen per tornar a caminar cap a Europa.

Etiquetes