EIVISSA
Part Forana 21/04/2014

Plantar cara a la gana a Sant Antoni

Més de vint usuaris s’alimenten cada dia gràcies al menjador social de Càritas, obert el mes de gener

David Ventura
2 min

Sant Antoni.Quan falten uns minuts per a la una del migdia, els usuaris ja arriben al menjador de Càritas de Sant Antoni, situat al barri de ses Variades. Han vingut 18 persones, encara que allò usual és que siguin entre 20 i 25 comensals. Avui toca amanida de tomàtiga de primer i, de segon, estofat de pilotes amb verdura. Des que el 10 de gener passat la seu de Càritas a Sant Antoni va obrir el seu servei de menjador, cada dia registra un ple.

De moment, només demanen el DNI als comensals: “Aquí sempre hem repartit menjar, però ens vam adonar que molta gent no el podia cuinar perquè no té casa o perquè li havien tallat el llum i l’aigua. Per això vam decidir obrir el servei de menjador”, comenta Antonio Mohedas, el secretari parroquial.

Tots els que acudeixen al menjador -la majoria derivats per l’Ajuntament- entren en la base de dades de Càritas Sant Antoni, on intenten realitzar una foto fixa de la pobresa al poble: “A totes les persones que vénen aquí se’ls pregunta si vindran l’endemà. Els preguntam on viuen, què saben fer. Ara tenim registrades desset persones sense sostre al poble”.

Històries de gana

Al voltant de la taula trobam persones amb perfils molt diferents i que són un exemple dels diversos rostres de la pobresa. En un extrem de la taula està assegut Marcos López, un gallec relativament jove que fa 20 anys que està a Eivissa i que trenca tots els estereotips de la persona que un creu que es trobarà en un menjador com aquest: ben afaitat i vestit impecablement, comenta que ha treballat durant 14 anys en un hotel a la zona de Cala Comte i que l’estiu passat no va trobar feina. Té casa, però li han tallat l’aigua i el llum; i mentre espera l’inici d’una nova temporada turística, es dedica a sobreviure, literalment: “Tothom qui ve aquí és perquè està passant un mal moment”, afirma.

Afortunadament, hi ha un ambient molt bo. “Ens veiem cada dia, som gairebé com una família”, diu. Joan Gial fa que sí amb el cap. Va néixer a Transsilvània i explica que ha realitzat algunes feinetes en negre. Molt prim, amb barba blanca i aspecte cansat, viu en el corral magatzem d’una casa pagesa abandonada. Són vuit metres quadrats i sense aigua ni llum. “Intent sobreviure amb dignitat”, comenta.

El darrer a incorporar-se al grup ha estat Ismael Portes, un sevillà que va arribar fa un mes i mig a l’illa amb l’esperança de trobar aquest paradís de riquesa que molts creuen que és Eivissa. Les coses no han sortit com s’esperava i ara viu en una caravana. Fa una setmana va anar als serveis socials de l’Ajuntament, que el van derivar al menjador de Càritas: “Em trobava molt deprimit, però venir a aquí m’ha ajudat. Els meus companys són bona gent. Tinc ganes de trobar feina i sortir d’aquest forat. Estic convençut que ho aconseguiré”.

stats