MEMÒRIA HISTÒRICA
Part Forana 06/10/2017

Montuïri tanca les excavacions sense trobar la fossa comuna

Tant el Govern com l’Ajuntament obren la porta a una segona actuació

Miquel Barceló
3 min
La part esquerra enjardinada del cementiri era el punt on, durant anys, els familiars dipositaren flors, però  només hi han aparegut restes d’antics enterraments.

MontuïriAquest divendres horabaixa ha conclòs la fase d’excavació al cementiri de Montuïri, que pretenia localitzar la fossa comuna on foren enterrats quatre veïns de Campos que la nit del 29 al 30 d’octubre de 1936 foren assassinats, víctimes de la repressió franquista. Ara bé, les restes de Bartomeu Ballester Roig, Miquel Mascaró Ballester, Joan Vidal Sansó i Jaume Puig Puigserver no han aparegut, després de dotze dies de treball consecutius. Només han sortit a llum restes d’enterraments ordinaris, la majoria del segle XIX.

La societat científica Aranzadi, integrada per experts en la localització de fosses comunes, no ha pogut trobar l’indret on foren enterrats els quatre campaners, que la tardor de 1936, després d’haver passat empresonats diversos dies a Campos, foren traslladats al cementiri de Porreres primer i després a Montuïri amb la intenció de fer-los desaparèixer.

No hi ha cap document escrit ni cap registre d’enterrament. Avui ja només queda el testimoni de familiars i de fonts orals que han assenyalat fins a tres punts diferents on podrien estar sepultats, però enlloc dels indrets assenyalats hi ha rastre de la fossa.

Ara caldrà avaluar la preparació d’una segona fase per excavar uns petits reductes de terreny que encara queden per explorar a la zona del cementiri vell del poble. En tot cas, serà la Comissió de Fosses qui dictamini sobre la continuïtat de la recerca.

A Montuïri encara queden testimonis que varen veure els quatre campaners morts al cementiri, però no se sap el punt exacte on foren enterrats, fa gairebé 81 anys. Han estat massa temps dins l’oblit. No obstant això, la Conselleria de Cultura, Participació i Esport, que assumeix amb l’Ajuntament el cost de l’operatiu, manté oberta la possibilitat d’una segona fase, segons la consellera Fanny Tur.

Clima de decepció

La recerca ha deixat una certa decepció entre els familiars, especialment entre dos fills de dues de les víctimes encara vius, Maria Puig Suau (82), filla de Jaume Puig, i Tomeu Ballester Montserrat (86), fill de Bartomeu Ballester Roig. El descoratjament també s’ha fet palès entre l’equip d’Aranzadi i els voluntaris que hi han treballat.

Durant aquests darrers dies de treballs, Francisca Cardona, directora de l’excavació que du a terme Aranzadi, ha recordat que entorn d’un 30% de les recerques de fosses comunes acaben sense resultat positiu. De moment, la de Montuïri entra dins aquest percentatge. De totes maneres, el batle de Montuïri, Joan Verger, ha insistit que s’hauran de fer nous intents per localitzar els desapareguts.

Condemna unànime de les pintades feixistes

Aquest dijous a la nit, el Consistori montuïrer va condemnar de manera unànime les accions vandàliques al cementiri, dutes a terme durant la matinada del mateix dijous. Unes pintades de simbologia neofeixista aparegueren en diverses parts dels murs de l’entrada al recinte, la qual cosa fou comunicada a la Guàrdia Civil. El batle de Montuïri, Joan Verger, va criticar durament aquests fets assegurant que “es tracta d’uns atacs miserables i covards que no aturaran la voluntat de l’Ajuntament de Montuïri de continuar fent passes per a la dignificació de la memòria històrica”. Verger va subratllar que no és la primera vegada que el cementiri pateix atacs d’aquest tipus, en referència a les destrosses que es produïren el mes desembre del 2012 a la placa que hi ha col·locada en memòria dels republicans assassinats (18) i desapareguts. La declaració institucional de rebuig aprovada per la Sala qualifica de “miserables i covards” aquests actes, “que només tenen com a objectiu embrutar la memòria de les persones que lluitaren i moriren per la llibertat i la democràcia”. “L’Ajuntament vol expressar la seva voluntat de continuar fent passes per a la dignificació de la memòria històrica al nostre municipi”, conclou la declaració.

stats