Part Forana 04/02/2017

Miquel Riera Alcover, un home dinàmic i d’una imaginació sense límits

El Consistori dedicarà un espai públic a la seva memòria

M. Barceló
3 min
Miquel Riera Alcover va viure entre la medicina i la creació de la Fundació Antoni M. Alover.

ManacorLa setmana cultural que enguany l’Ajuntament de Manacor ha dedicat a Antoni Maria Alcover s’ha centrat també a reconèixer l’esforç d’un dels seus hereus. Miquel Riera Alcover es dedicà a preservar i divulgar l’obra rondallística. Morí amb la idea que algun dia el seu projecte de parc de les Rondalles Mallorquines sortís de l’espai fantasiós i fos una realitat. Per ell, la zona de Son Negre, entre Manacor i Son Carrió, aixoplugava l’essència de la proposta.

Riera Alcover és valorat com un home lluitador, dinàmic i d’una imaginació sense límits. Fou considerat una eminència de l’endicronologia i la nutrició, però vivia també per a la cultura. Treballà com a columnista per a la prensa comarcal i regional. Recordades són les seves cròniques ‘Somnis de balancí’ a la revista Perlas y Cuevas, i també dibuixà part del seu tarannà a Ferrutx, un sopar de rondalles i gambes per al 2000. Així mateix, va escriure sobre el seu oncle segon i l’analitzà, una figura que forjà part del seu caràcter d’home tenaç. La ceràmica, la pintura, l’escultura i també la glosa: Miquel Riera Alcover s’atrevia amb tots els camps culturals. Agosarat amb tots els reptes: així el defineixen molts d’amics que l’enyoren i li recorden l’afició a l’excursionisme.

Aquesta setmana, el batle de Manacor, Pedro Rosselló, es comprometia a cercar el consens de tot el Consistori per dedicar-li un espai públic que en preservi la memòria. Han passat 17 anys des que morí. L’Ajuntament, com és costum, arriba tard per reconèixer la feina dels seus il·lustres, dels “hereus d’una cultura que cal conservar”, com bé deia Andreu Mesquida, també de la nissaga Alcover, en tancar l’acte de record a Miquel Riera Alcover.

El somni de parc temàtic de Riera Alcover té l’empremta més autèntica en un apartat del pròleg del projecte en què l’autor narra la seva imaginària visita al poble de les Rondalles: “M’ha agradat veure a la carretera un indicador que diu: Parc Rondalles Mallorquines. Això no ho ens hem de perdre! Anem-hi! L’entrada és com les d’algunes possessions senyorívoles que hem vist, amb dues columnes de paret seca, unes barreres de fusta, i un caminal ample (...) A la plaça, abans d’entrar, hi ha un monument a mossèn Alcover, voltat de figures de personatges de les rondalles, segons la idea d’en Pere Pujol. Després ens hem situat sobre una estora mecànica que ha entrat cap a la fosca. Uns segons d’obscuritat i hem sortit a la clastra de cal Rei. Tenim la sensació que està plena de gent que fa coses, però són figures en moviment que miren per les finestres, venen i compren coses, seuen als bancs... ens hi hem integrat. És molt interessant. Hem vist fer oli a una tafona (...), hem vist trepitjar el raïm i sortir el most i bullir el vi, i hem comprat botelles de vi fet aquí. Hi havia unes cosidores que cosien i que feien randes i teixits. Hem vist el forn del parc. Els nins han fet panets i coques, i les han enfornades (...) A un racó hi ha uns xeremiers que toquen i uns balladors preparats per fer un ball (...) Després hem anat a volar amb l’àguila de la Flor Romanial. És un espectacle sensacional: volar per damunt Mallorca i la serra de Tramuntana, amb més verisme que si fos real. Aquí hi ha la darrera tècnica en imatges virtuals. Després hem anat per dins els caminals del parc i hi hem trobat molts de personatges de les rondalles: un que feia farina, altres que sembraven (...) Els nins han passat molt de gust de saltar dins l’embarcació del port de la Cibolla Blanca. Hem vist la cova dels dimonis, plenes de sorpreses i espants (...). Les casotes dels gegants són perfectes (...) hi ha un museu d’ormeigs del camp, una sala d’exposició de mossèn Alcover (...) Els nins s’han divertit a un teatre de teresetes amb personatges de rondalla (...) Hem anat a dinar a la fonda. Hi havia tots els plats que surten a les rondalles. No hi ha plats moderns (...) Hi ha una trona on tots el que volen pugen a llegir un tros de les Rondalles (...) Hi tornarem”.

stats