URBANISME
Part Forana 23/11/2015

Marratxí posa fre al creixement urbanístic que el PP havia reactivat

S'atura la tramitació del polígon de serveis de Grande al Pla de na Tesa i de la nova urbanització es Caülls II

M. Bonnín
3 min
La tramitació dels dos projectes es va reiniciar amb Bartomeu Oliver a la batlia i l'exedil José Ramón Bauzá al Govern.

MarratxíMarratxí aturarà els projectes de creixement urbanístic del polígon de serveis planejat per l'exbatle José Ramón Bauzá i l'empresari Vicenç Grande devora el Pla de na Tesa (Son Llebre) i de la zona urbanitzable dels Caülls II, en què es preveia un increment poblacional de 671 habitatges.

El nou equip de govern (MÉS, PSOE i Som Guanyem) aconseguirà aquest objectiu mitjançant l'aprovació, demà, del desistiment de l'adaptació de les Normes Subsidiàries del municipi al Pla Territorial de Mallorca. És a dir, n'aturarà la tramitació. "Marratxí no pot créixer més", ha indicat el batle, Joan Francesc Canyelles (MÉS), que també ha ressaltat les "grans deficiències de forma" que tenien els dos projectes. Ambdós es reactivaren l'any 2013 quan el PP aprovà en solitari iniciar l'adaptació del planejament urbanístic.

Bauzá, Grande i el polígon

El polígon de serveis, on es preveia la instal·lació de grans superfícies comercials, està projectat en uns terrenys de més de 32 hectàrees a Son Llebre, al Pla de na Tesa. Va néixer d'un acord entre l'exbatle i expresident del Govern, José Ramón Bauzá, i la promotora Drac, propietat de Vicenç Grande. L'acord urbanístic preveia la reclassificació de 395.000 metres quadrats de sòl rústic d'interès agrari. A canvi, el Grup Drac en cedia a l'Ajuntament una petita part,

18.900 metres quadrats, que es donarien al Govern per construir-hi una residència.

El pla va ser rebutjat l'any 2008 per la Comissió de Medi Ambient del Consell de Mallorca i la fallida de la promotora el deixà en l'oblit. Però cinc anys després, amb Bauzá com a president, es va tornar a posar en marxa quan l'equip de govern en majoria del Partit Popular l'introduí en la tramitació de les noves Normes Subsidiàries que demà es paralitzarà.

Pel que fa a la residència, sí que s'acabà construint, gràcies a una declaració d'interès general atorgada pel Govern de Jaume Matas. El centre es va aixecar en sòl rústic i sense dotació de serveis.

Pancarta contra el polígon de Son Llebre.

2.000 habitants més

Pel que fa als Caülls II, s'hi preveia urbanitzar 23 hectàrees de sòl rústic i la construcció de 671 habitatges, que haurien pogut allotjar uns 2.000 nous veïns de Marratxí. "Tirar-ho endavant hauria suposat saturar encara més els serveis de Marratxí", ha indicat Canyelles. "Cada nova urbanització ha suposat un gran sobreesforç", ha afegit.

Per ressuscitar aquest projecte, el PP també va aprofitar l'inici de la tramitació de les noves Normes i l'hi va incloure. Amb Bauzá al Govern, la Comissió Balear de Medi Ambient desencallà la urbanització l'any 2013, quan va retirar l'informe desfavorable que havia servit per vetar-la.

El projecte urbanitzador va començar a agafar forma l'any 1997, quan els terrenys eren urbanitzables i se signà un acord entre els propietaris i l'Ajuntament. El PSM s'hi mobilitzà en contra i l'any 2000 presentà una moció perquè es valoràs l'interès paisatgístic de l'indret i els terrenys fossin declarats rústics. L'any 2001, la Comissió insular d'Urbanisme va aprovar la modificació de les Normes de Marratxí perquè la zona passàs a ser sòl rústic.

Sentència favorable al Consistori

La promotora de la urbanització, Isla de la Calma SL, va interposar un contenciós contra l'Ajuntament en què demanava 43 milions d'indemnització per l'anomenat "lucre cessant", és a dir, per cobrar el benefici que havia deixat de tenir l'empresa perquè la urbanització no havia tirat endavant. Aquesta milionada, però, ha quedat en no-res. Una sentència, de la qual es va donar compte en el ple de juliol, dicta que l'Ajuntament tan sols s'haurà de fer càrrec de les despeses que hi pugui haver hagut per la redacció del pla parcial, si l'empresa presenta les factures corresponents.

En el programa

Amb aquest gir en la política urbanística de Marratxí, el pacte de govern compleix un punt important del seu programa electoral. "Aquests dos projectes eren una espasa de Dàmocles damunt l'Ajuntament", ha ressaltat Canyelles.

stats