Publicitat
Publicitat

FESTES DE LA TERRA

L'Eivissa institucional i també la real celebren la festa del 8 d'agost

José Ramón Bauzá no posà data al servei de ràdioteràpia a l'illa

És complicat explicar en què consisteix la festa del 8 d'agost d'Eivissa. Se celebra que un 8 d'agost de 1235 les tropes catalanes dirigides per Guillem de Montgrí -arquebisbe de Tarragona- conqueriren la ciutat d'Eivissa. Oficialment, és la festa institucional de l'illa però, sorprenentment, només és dia festiu a Vila. Per alguns, aquesta data és la Festa de la Terra i simbolitza els lligams culturals i lingüístics amb Catalunya. Per altres, en canvi, només és la festa de Sant Ciriac -o, millor dit, San Ciriaco-. Aquesta segona opinió ha estat el leit-motiv de la missa solemne que celebrà a la Catedral el bisbe Vicente Segura, qui explicà vida i miracles d'aquest sant turc que va patir martiri durant les persecucions de Dioclecià. Un sant que a Eivissa provoca la més absoluta de les indiferències: no hi té cap església consagrada i no és un nom gaire profús.

El 8 d'agost és el dia en el qual polítics, militars i clergat es reuneixen a missa, fan l'ofrena floral i intercanvien discursos institucionals. És una estampa que no ha canviat gaire des del tardofranquisme, en què comparteixen fotografia corbates, sotanes i tricornis, tot allò que les cròniques antigues anomenaven las fuerzas vivas de la localidad . El discurs del bisbe, sota una calor d'agost asfixiant celebrant les arrels cristianíssimes d'Eivissa, en cap moment no anomenà que el cristianisme arribés a l'illa de la mà dels conqueridors catalans, com si la religió s'hagués instal·lat aquí per art de màgia o per l'única intercessió de l'Esperit Sant.

El discurs del president del Consell, Vicent Serra, reivindicà i apel·là a la unitat dels eivissencs davant de "qualsevol tipus d'agressió, discriminació o d'amenaça". Paraules dures que no impressionaren José Ramón Bauzá, que en declaracions als periodistes es negà a posar data a la instal·lació al nou Hospital de Can Misses del servei de radioteràpia per a malalts de càncer; tot un cop baix amb el qual Bauzá demostrà no haver anat a Eivissa a fer amics.

La berenada

Mentre que l'Eivissa oficial i institucional celebrava la seva jornada al matí, la tarda va pertànyer a les classes populars de Vila amb la celebració de la tradicional berenada. Cada any, els vilers celebren la jornada festiva amb una excursió fins a la platjeta del Soto, darrere del puig dels Molins, i la tradició mana que s'ha de fer una berenada amb menjar portat de casa i rematar l'àpat amb una enorme síndria. La berenada és el típic record de la gent major, que repetirà sempre que les berenades d'ara no són com les d'abans, i tot i que és cert que la tradició es va perdre, als darrers anys s'ha recuperat com a símbol. Després de la berenada, l'altra tradició és passar la nit a casa d'algú qui tingui un terrat per gaudir del castell de focs artificials. I així s'acaba un 8 d'agost com Déu mana.