Dotze ajuntaments de les Illes podran tenir un secretari que no entengui el català

ManacorDotze ajuntaments de les Illes tenen possibilitats de tenir un futur secretari o secretària que no parli ni entengui el català. A nou consistoris també podrà complir aquesta condició qui ocupi la plaça de tresorer, i també 19 interventors podran obtenir les seves places a les Illes sense conèixer la llengua pròpia.

El govern central ha publicat el concurs als funcionaris de l'administració local de caràcter estatal, és a dir, dels funcionaris amb màxima responsabilitat en un ajuntament, complint amb la modificació de la Llei de funció pública aprovada pel Govern de José Ramón Bauzá, que eximia els treballadors públics de saber català per treballar a l'administració pública i que l'actual Govern encara manté en vigor.

Així doncs, els ajuntaments de sa Pobla, Ciutadella, Marratxí, Ariany i Sóller, per exemple, tenen la possibilitat de tenir un secretari que no entengui els regidors quan parlen durant una sessió plenària. Podrà passar el mateix al Consell insular de Menorca i al de Formentera.

En canvi, altres ajuntaments com Alcúdia, Calvià i Inca, per exemple, exigeixen un nivell òptim de català als seus secretaris i demanen com a mèrit el C1.

Alguns casos

Un cas a part és el de Manacor. Segons l'anunci del Butlletí Oficial de l'Estat, els seus funcionaris de caràcter estatal no necessiten saber català per fer-hi feina. Això no obstant, l'Ajuntament va aprovar el 20 de novembre passat establir com a requisit el coneixement de la llengua pròpia. Aquesta no era una iniciativa política (ni de l'actual ni de l'anterior equip de govern), sinó dels mateixos funcionaris del Consistori, tal com s'explicà durant el ple en què s'aprovà aquesta mesura.

Alcúdia, en canvi, l'exigeix a tots els seus llocs de feina perquè així ho aprovà explícitament el ple, malgrat estar format per una majoria del Partit Popular. També ho va fer Inca. Això no obstant, segons el Ministeri d'Hisenda i Administració Pública, un tresorer de la capital del Raiguer pot ocupar aquest lloc de feina sense saber català. En canvi, un secretari sí que l'ha de saber i l'ha d'acreditar amb un títol del nivell C1.

Possibilitat de recurs

Els ajuntaments afectats encara tenen la possibilitat d'interposar un recurs de reposició en el termini d'un mes des de la resolució, publicada el 18 de novembre, o un recurs contenciós-administratiu, que té un termini de dos mesos.

I a Galícia?

Mentre que els funcionaris amb un càrrec d'administració de l'Estat a les Balears majoritàriament poden aconseguir la feina sense saber la llengua pròpia, totes les vacants de feina tant a Galícia com a Catalunya i el País Basc, amb una altra llengua cooficial, necessiten conèixer la llengua pròpia de la comunitat. No passa el mateix al País Valencià, on depèn de cada municipi.

Llei contra el català

La modificació de la Llei de funció pública, feta efectiva l’any 2012, va ser la primera gran ofensiva del Govern Bauzá a la llengua catalana. La seva funció era eliminar l’obligació d’utilitzar el català a l’administració i als funcionaris.

L'actual Govern té previst derogar aquesta llei perquè el català torni a ser requisit per accedir a una feina de l’administració. Mentre no ho fa, algunes administracions locals continuen oferint llocs de feina sense exigir coneixements de la llengua pròpia. Un cas recent és el de Vilafranca (governat pel PP amb majoria absoluta), que creà una borsa de feina per cobrir places de personal docent substitut a l’escoleta municipal. Això no obstant, després va haver de modificar les bases arran d'una moció dels Indpendents per Vilafranca-Esquerra. Aquest cas era una de les excepcions de la llei, ja que per als mestres el català ha de ser requisit.

Felanitx (governat per un pacte entre Bloc, El Pi i PSOE), per la seva banda, va obrir una borsa de feina d’administratiu en què tampoc no feia falta saber català.