Els Cossiers de Manacor criden els ciutadans a gaudir de la bauxa
Els dansaires obren el programa festiu, que dura deu dies
ManacorEls Cossiers marquen l’esclat de festa de les Fires de Manacor. Ahir tornaren a repetir, una vegada haver complert el cicle d’espera entre actuacions que estableix el reglament. Sortiren de ca la Dama, al carrer de Lepant, per iniciar un recorregut, envoltats de gent expectant, cap al centre de la ciutat, on la comitiva festiva sent més proper l’acompanyament i on les notes de la xeremia, el tamborí i el flabiol es fan més llargues.
El sus festiu arriba acompanyat de sentiments i olors. L’aroma del romaní, una planta purificadora, convida a endinsar-se en la bauxa que s’ofereix al llarg de 10 dies, fins al 5 de juny, en què la desfilada de carrosses posarà punt final a un extens pograma que combina tot tipus d’espectacles a tothora i a molts indrets de la ciutat.
El primer ball
Amb gràcia i somriures, la sortida dels Cossiers en el primer ball esdevé goig. Mocadors voletegen entre mirades creuades, siluetegen i segueixen un guió de dansa per arribar a la munió de cossos que s’apinyen vers la dama, tanquen el ball i de retruc s’obren a la gratitud dels aplaudiments del cor ciutadà.
Es peüt, Sa Balanguera curta, Sa Paraferna, Es Broquers... són els balls batiats que el grup de dansaires, amb Neus Barceló com a Dama, ofereixen durant el seu itinerari pels carrers i places fins a arribar al Claustre de Sant Vicenç Ferrer.
Sortint de ca la Dama, i retuts els honors a la plaça de la Torre, la cercavila festiva enfila els carrers de Ponent, Alegria i entra a Joan Lliteres, on els caps de cantó s’omplen de gent. A la Bassa, parada obligada, l’espai menut que sempre mesura el batec de la ciutat, els Cossiers hi agafen alè per a la segona part del recorregut: cap al Palau, carrer Pere Llull, Jaume Domenge, Olesa, Nou i davant l’Ajuntament.
Des de les balconades, alguns majors contemplen la desfilada de gent enrevoltant la Dama, Neus Barceló, i els Cossiers: Ton Bassa, Cristian Izquierdo, Lluc Gayà, Sebastià Capó, Xavier Brunet i Lau Puig, tots ells vigilats de prop per Lluís Forteza, que fa de dimoni i és emprenyat de tant en tant per l’al·lotea que, a part de ball, vol un poc de brega; les ganes de córrer davant el dimoni fa moure les cames.
La intendència que acompanya els Cossiers no s’oblida de portar senallons de brots de romaní, que mans de tota edat reben a canvi d’una foto amb les figures festives del dia. L’horabaixa es fa curt i l’espectacle de danses ancestrals, igual que mor el dimoni davall els peus de la Dama, acaba portant el consistori i el pregoner cap al Claustre. Allà, un altre guió ha de convidar a la festa, amb la paraula, en acabar el ball de Sa Processó.
