Part Forana 13/04/2014

Bernat Sbert Bennàssar: "De dia érem pagesos i de nit, contrabandistes"

Ha compaginat els oficis de menador de camió i pagès gairebé tota una vida, però també va traginar contraban molts d'anys

Jaume Adrover
3 min

Bernat Sbert Bennàssar Clavet (Manacor, 1932) ha compaginat els oficis de menador de camió i pagès gairebé tota una vida. Com molts dels pagesos que habitaven a prop de la mar, va traginar contraban molts d’anys. Dels 31 als 35 anys, feia estades a Cabrera, on els seus pares hi estigueren de pagesos.

Quina és la primera feina que teniu record d’haver fet a foravila?

Vaig començar fent de pagès d’al·lot i tenc record d’anar a batre de molt petit. Mon pare i ma mare feien blat per fer farina per a la casa i tenir pa tot l’any, com a moltes de cases de foravila un temps. Batien amb els carretons (1) i amb bísties, es ventava, s’espigolava (2)... De tot, vaja.

I continuàreu de pagès llavors?

Sí, però a 21 anys em varen fer ‘voluntari’ d’aviació. En acabar, vaig aprofitar per treure’m el carnet de menar cotxe. En aquell temps no n’hi havia, de cotxes, i a ca nostra molt manco, però vaja, per si un cas. Al cap d’un temps vaig posar-me a menar un camionet a can Fontanet, a traginar animals, sacs, contraban...

I també vàreu menar per altra gent?

Sí. Com que a s’Espinagar no hi ha poble, can Gustí era el casino, la barberia, la botiga, l’estanc, correus... L’amo va comprar el primer cotxe de la contrada, però es va espenyar una cama. Com que jo tenia el carnet, m’enviaren a demanar. Duia material per a la botiga, traginàvem animals, gent que es posava malalta... De tot. Després del moviment (3), posaren els guàrdies civils a la part de damunt de can Gustí. Els dissabtes, els guàrdies no feien feina i jo els havia d’acompanyar a Manacor de putes o al cine. Els posaren a causa del contraban, però se’n feia igual o més.

Vàreu traginar gaire contraban, doncs?

Tothom en traginava per en Fontanet; ell i en Verga (Joan March) eren els amos de tot allò que es movia a Mallorca. Una barca venia carregada dos vespres per setmana a les cales de Manacor. Tota la nit descarregàvem sacs i els pujàvem cap als secrets (4); totes les cases en tenien. Dúiem sacs de cafè que feien 60 quilos a l’esquena, fermats amb un vencill. Els dúiem de vorera de mar fins als secrets, a tres o quatre quilòmetres, i sense pels camins. De dia érem pagesos i de nit, contrabandistes.

Què guanyava un home traginant contraban a peu?

Devers 20 duros, però llavors eren doblers, perquè fent feina a foravila no els guanyaves en tota la setmana, ho comprens? Hi havia gent que venia amb el mul i el carro i guanyava encara més. Jo també en traginava amb el cotxe. Dúiem foguers (5), rellotges, roba, suc cavall blanc (6)... Les parelles de guàrdies civils estaven comprades; en Fontanet ho tenia tot aclarit.

I llavors començàreu a anar per Cabrera?

Els meus pares feren un temps de pagesos a Son Mas, a Campos, però la senyora els va dir si voldrien fer de pagesos a Cabrera, que els qui hi havia no hi podien estar més. Res, i cap allà se n’anaren. Quan arribaren, hi havia 240 ovelles. Els digueren que en partir havien de deixar les mateixes. A Cabrera no hi havia altre guany que els mens que podies treure, tota la resta era per a la casa, per viure.

Quants de mens sortien de Cabrera en un any?

Feien dues llevades de mens a l’any i en treien devers 60 cada vegada, uns 120 mens per any si tot anava com toca. Cada pic que havien de llevar els mens o havien de tondre, jo hi anava. A Cabrera tot està obert; per aplegar la guarda d’ovelles cap als sestadors, estàvem dos o tres dies. Les que eren a prop de les cases venien totes soles, però la resta s’escampava pertot i les havíem d’anar a cercar a peu. Tornaven molt esquives.

Just en teníeu a Cabrera o també a l’illa dels Conills?

A Cabrera Gran just, perquè un any tinguérem els xots de llavor (7) a l’illa dels Conills i allà s’ensalvatgien molt i després no hi havia qui els agafàs. No ho pareix, però l’illa dels Conills és molt gran, si l’has de caminar a peu darrere animals.

Quina altra feina feien els pagesos de Cabrera?

Sembraven gra i batien damunt l’era, però just per a ells. Llavors un poc de civada per a les ovelles i poca cosa més, tota la resta era per a la casa. Vivien d’allò que treien dels mens, que no era gaire cosa. Pescaven per menjar dins el port, hi havia una peixetada. Per sort, allà no gastaven res, tampoc; no hi havia on gastar. Comanaven allò que havien de menester als mariners o bé els ho duien amb el correu.

Quin temps hi varen estar?

Poc més de tres anys. A mon pare li agradava molt estar allà, s’hi hauria mort, damunt Cabrera, si hagués estat per ell. Al meu germà petit també, però a ma mare no li agradava tant i llavors tornaren cap a Mallorca.

stats