Publicitat
Publicitat

INSTAL·LACIONS NÀUTIQUES

Autoritat Portuària ‘desbloqueja’ inversions al port de Maó

El nou president admet que hi havia “actuacions aturades” per part de directives anteriors

Autoritat Portuària de Balears s’ha posat les piles a Maó. En els darrers mesos ha engegat projectes de calat, de tramitació interminable i llargament contestats per l’opinió pública, com són el dragatge del port i el vial d’accés al Cós Nou, on en un futur no gaire llunyà està previst construir la nova terminal de passatgers.

No són els únics. També ha iniciat l’ampliació de la línia d’atracament al moll de Ponent per facilitar l’arribada de creuers de gran eslora i ha donat resposta a la petició feta pel Club Marítim de Maó per gestionar amarraments al moll de Llevant després que l’entrada en escena, ara fa uns anys, de l’expresident de la patronal espanyola Gerardo Díaz Ferrán, amb la seva empresa Trapsa Yates, els deixés sense concessió i, de retruc, amb un volum d’ingressos esquifit.

I s’esperen més moviments. El que més renou ha aixecat és el que té a veure amb la conversió de Cala

Figuera en port esportiu, però també desperta interès el projecte per convertir l’illa Plana, en mans del sempre obtús Ministeri de Defensa, en un centre d’alt rendiment dedicat a l’activitat nàutica i, més concretament, al piragüisme. Sembla, doncs, que les tornes s’han girat i que després de molts anys a l’ombra, sense rebre més atenció d’APB que per fer millores puntuals, el port de Maó s’ha fet de nou visible per als seus gestors. I què ha passat? El nou president, Alberto Pons, ho simplifica: “Ens hem posat a fer feina, així de senzill”.

Reconeix, no obstant això, que s’ha trobat “temes bloquejats” per les anteriors directives, tot i que no arriba a donar-ne una explicació. Simplement, ho constata: “No us podeu ni imaginar les actuacions que hi havia aturades quan vam entrar”. Ara, diu, té damunt la taula un total de 134 projectes per als ports que gestiona: Palma, Maó, Eivissa, Alcúdia i la Savina.

Per desfer l’embós, el nou president d’APB ha hagut de recórrer a la diplomàcia i al diàleg. D’altra manera, les màquines de Sacyr no haurien pogut començar a dragar els 183.000 metres cúbics de fang sobrant del port. O sí, però amb una resposta ciutadana molt molesta. Així, contra tot pronòstic i després de repetir fins a dir prou que les obres de dragatge ja adjudicades s’ajustaven a la legalitat ambiental, APB accedí a les demandes dels ecologistes: extreure els 29.000 metres cúbics més contaminats a terra i traslladar-los a la planta de tractament de residus de Milà. A hores d’ara, però, encara estan pendents de l’autorització de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear per donar sortida a aquest llot més problemàtic.

Mentrestant, les màquines draguen les zones amb menys càrrega de metalls pesants. Amb la incorporació d’aquests canvis, el cost final del dragatge pujarà a 3,3 milions d’euros. La mateixa inversió que destinarà APB al vial del Cós Nou que, per cert, no tindrà més de 3 quilòmetres de longitud.

En aquest cas, també ha hagut de recular respecte de les previsions inicials. No va començar bé APB el 2010 amb un projecte que ni havia passat per exposició pública, ni havia estat sotmès al procediment d’impacte ambiental. Per a més inri, el disseny inicial travessava de ple una Àrea Natural d’Interès Territorial. Han hagut de passar quatre anys perquè la nova carretera, que ha d’unir el moll comercial amb la carretera de la Mola, s’ajusti a la legalitat.

Ara, però, s’obre un nou interrogant: podran els camions articulats accedir sense problemes a la carretera de la Mola, una via que no disposa de voreres d’emergència? El GOB ho posa en dubte i aventura una futura inversió del Consell per ampliar-ne la calçada. Una mesura que considera “errònia” i “innecessària”, tenint en compte que des que es posà en marxa el dic de Son Blanc, a Ciutadella, el trànsit de mercaderies ha davallat un 50% a Maó.

Etiquetes