“Una tradició que es manté viva generació rere generació”

Un dels llocs de trobada, conversa i esbarjo més emblemàtics de Felanitx és, sens dubte, el bar de Can Moix. Per aquest motiu, l’ARA Balears ha reunit la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, i una bona colla de persones vinculades amb la cultura tradicional i popular del poble per conversar sobre dues de les festes més importants de Felanitx: els Cavallets i Sant Joan Pelós. Anècdotes, somriures, sentiments i records han estat els motius de la conversa que ha arreplegat persones de totes les edats, però que són part de la festa i que la viuen amb intensitat.

Implicació del poble

“La participació dels felanitxers és clau per poder fruir de la festa. Enguany ens vàrem emocionar quan Sant Joan Pelós va venir a ballar davant del bar”, ens comenta Miquel Duri, que regenta l’antic cafè de l’entrada del poble que sempre és ple de gent. I és que si alguna cosa defineix les persones que hem reunit a Can Moix és la seva implicació en les tradicions del poble. Molts d’ells estan relacionats amb el ball dels Cavallets, i el sistema que fa servir el professor Andreu Adrover fa que la família creixi de cada vegada més. “El mètode que aplic és que tots els que han fet de Cavallets han d’ensenyar els que han d’entrar de bell nou. D’aquesta manera, el relleu es fa de primera mà i es multipliquen les persones que coneixen els passos i els diferents balls dels Cavallets”, esmenta Adrover. I així des de l’any 1983, en què Adrover va començar a ensenyar Mateu Bennàssar i Maria Forteza, Cavallet i Dama, que recordaven joiosos com fa 33 anys que començaren a ballar els Cavallets i com han transmès aquesta passió als seus fills. Bennàssar i Forteza recorden que un estiu, al bar dels Tamarells de Portocolom, “quan el meu fill només tenia una setmana ja el vaig inscriure perquè quan complís 8 anys pogués fer de Cavallet”, comenta Forteza. I efectivament, així serà, perquè enguany el fill de Maria podrà fer els seus primers balls. Mateu ja té una filla que ha ballat els darrers tres anys, Aina, que explica orgullosa que “enseny a ballar el meu germà petit”, que també forma part de la nova fornada de dansaires. Amb tot, una família que de cada vegada es fa més grossa i que transmet l’ensenyança generació rere generació. “El boom ha estat tan gran que ara, en lloc de ballar tres anys seguits, n’hi hauran de participar dos”, esmenta Adrover, qui recalca que “han de poder ballar tots els infants que ho vulguin, no hi ha prohibicions ni es faran proves de selecció. Qualsevol nin o nina que ho vulgui, almanco una vegada a la seva vida, podrà fer de cavallet”. Segons Pere Barceló, que també està molt implicat en les tradicions del poble, ja que toca l’orgue a l’església i és sonador d’instruments tradicionals i membre del grup Abeniara, esmenta amb emoció que “els felanitxers, quan veim els Cavallets dansar, els pèls se’ns posen de punta”.

Anècdotes

De curiositats i batalletes n’han explicades moltes. Els assistents recorden que un any per Sant Agustí, quan encara hi havia la plaça de toros i els Cavallets entraven a ballar dins, “deixàrem els Cavallets davall de les grades per pujar a veure l’espectacle taurí i, quan baixàrem, ens en va faltar un. Ens l’havien robat, i la figura de cartó no apareixia per enlloc, així que uns dies més tard vàrem telefonar a la Policia de Palma per si el trobaven i la Policia ens va confirmar que el tenien a la comissaria de ciutat. El saig del poble el va anar a cercar, però li digueren que estava fermat. Per què?, exclamà el felanitxer, amb la sorpresa que es trobà amb un cavall de veres fermat! Tot plegat una broma dels policies que efectivament tenien el cavallet de cartó i el varen poder recuperar”, recorda Adrover mentre somriu tota la taulada.

Posar en valor

La directora insular de Patrimoni, Kika Coll, ha estat una més de la conversa de més de dues hores mantinguda a Can Moix. S’ha interessat per cadascuna de les tradicions i peculiaritats de les festes felanitxeres. De fet, ja va poder assistir al ball de Sant Joan Pelós quan se li va entregar el reconeixement de Festa d’Interès Cultural i, aquest dimecres, serà el torn de guardonar els Cavallets. Coll ha assenyalat que “el Consell de Mallorca no ve a canviar res; ben al contrari, la festa és la festa i és de tothom, del poble. No hi ha interferències; el Consell el que vol és reconèixer la festa del poble de Felanitx i posar-la en valor i que es pugui entendre que també és de Mallorca”.

Gent de fora

“Si són civilitzats, sí. Felanitx s’ha fet molt famós per les revetlles i per la festa d’El Cosso que duu molta gent de fora”, comenta Maria Rosa Cons, qui afegeix que “quan els Cavallets passen per davall del pal·li també és un dels moments més esperats de la festa. Hi ha hagut algun any de crispació que hem passat pena pels infants, però mai no els ha passat res. De tot el rebombori que es fa per Sant Agustí, regna el silenci en el moment del ball”. Cons i Adrover són parella i fa molts anys que s’encarreguen de trescar, d’analitzar i, sobretot, de recuperar els orígens del ball, de la música i de la festa. “En una ocasió sortírem cap a Barcelona a parlar amb el pare Massot i altres estudiosos perquè ens ajudassin a recuperar peculiaritats de la festa”. I és que el matrimoni és entusiasta i aconsegueix transmetre la seva vocació a la gent que els envolta. Segons Adrover, “el poble necessita un punt de mira perquè se senti unit com a poble. Les festes han tingut una revifada i la cultura popular ha ajudat a fer que els felanitxers defensin els Cavallets en contra de la botellada de la gent que no és respectuosa”, reflexiona Adrover. Per part seva, el regidor de Cultura de l’Ajuntament ha afegit que “a Felanitx també tenim dimonis, però són ben bons al·lots, no espanten a ningú. Així que d’alguna altra manera s’ha de posar ordre”, somriu sota el nas. Els de la taula reconeixen, però, que el dimoni, tot i ser benevolent, no pot entrar a l’església de Felanitx “per molt bon al·lot que sigui”, esmenta Francesc Duarte, que “des de l’Ajuntament volen posar totes les facilitats per preservar les festes del poble”.

Sant Joan Pelós

La festa de Sant Joan Pelós ha estat, també, motiu de debat i disbauxa a la trobada. Joan Ciria ha recordat que la seva família té una llarga tradició de seguir les tradicions. El jove és musicòleg i està molt interessat en les festes folklòriques del seu poble i orgullós dels tres anys que va fer de Cavallet. “Antigament Sant Joan Pelós rebia una propina allà on anava a ballar i molts d’anys ballava durant dos dies”, recorda Gabriel Bennàssar, que també l’ha vist dansar al port. “Quan acabava la ballada, es repartien la bacina”.

I és que Gabriel Bennàssar n’ha vist passar moltes per Felanitx i ha pogut retratar les persones i les festes del poble. Calcula que ha fet una mitjana de 50 fotografies per dia. “Si posam que fa cinquanta anys que faig fotos, que de fet els fa, ja us podeu imaginar la quantitat d’arxiu fotogràfic que tenim a casa”. Ara el seu fill Mateu continua el llegat del seu pare. I és que la fotografia de Bennàssar ha fet d’ull del poble.