Publicitat
Publicitat

La cara i la creu del clor que omple des de piscines fins a salers

Científics nord-americans han inventariat tot el clor que hi ha a la Terra i han establert que fa milions d'anys va poder aparèixer la vida perquè van baixar els nivells d'aquest element químic

Amb l'arribada de l'estiu, molts iniciaran una relació d'allò més íntima i personal amb l'element que conté 17 protons. Parlo, esclar, del clor, que garantirà que incomptables piscines no es converteixin en plaques de Petri replenes de microbis. Aquest és només un dels molts usos d'aquest element. També el fem servir per empolvorar els nostres aliments en forma de sal de taula, àlies clorur sòdic. A més, conduïm l'aigua a través de canonades fetes de clorur de polivinil, i el perclorat, una combinació d'àtoms de clor i d'oxigen, serveix de combustible als coets i per encendre els focs artificials.

En altres formes, però, el clor és un verí que amenaça la nostra existència. Durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit alemany va alliberar núvols de gas de clor que van causar la mort o van provocar lesions a milers de soldats enemics. El riu Hudson és ple de dioxines cancerígenes, compostos que contenen clor procedent dels abocaments de les fàbriques situades al llarg del seu curs.

Mirant al passat

De tota manera, les amenaces que representa el clor actualment són insignificants en comparació amb els perills que comportava en els primers temps de la Terra. Segons un estudi publicat recentment a la revista Earth and Planetary Science Letters , aquest element verinós era present a tot el planeta. Per fortuna, la Terra va desfer-se de la majoria del clor. En cas contrari, potser no seríem aquí avui. "Resultaria difícil que hi hagués algun tipus de vida complexa", assegura Zachary D. Sharp, de la Universitat de Nou Mèxic, un dels autors de l'estudi. Els científics estudien la història d'elements com el clor per obtenir dades sobre com es va formar el sistema solar i com la Terra es va convertir en un planeta habitable. Els àtoms de clor que avui dia hi ha suspesos en piscines van ser engendrats fa milers de milions d'anys en estrelles antiquíssimes, i es van acumular en un núvol polsegós que acabaria per convertir-se en el nostre Sistema Solar. La Terra, durant la seva formació fa uns 4.600 milions d'anys, va arreplegar una part d'aquell clor i el va incorporar a les seves roques.

Recentment, per tal d'estudiar la història del clor sobre el nostre planeta, el doctor Sharp i David S. Draper, del Centre Espacial Johnson de la NASA, han fet inventari de tot el clor que conté la Terra. Els oceans salats en contenen molt: uns 20 milions de tones, de fet. També hi ha clor en llocs com ara la Vall de la Mort, a Califòrnia, formats a partir d'antics mars que es van evaporar.

Saber quant clor hi ha amagat sota terra resulta més difícil. Els diamants, forjats a centenars de quilòmetres de profunditat abans d'emergir a la superfície, ens n'ofereixen alguna pista. També contenen traces de clor. Tanmateix, a mesura que davallem a més profunditat, tot plegat esdevé més misteriós, encara que segons els experiments que han fet fins ara semblaria que el nucli de ferro de la Terra no conté clor.

La Terra amb més clor

Els investigadors nord-americans estimen que la concentració de clor a la Terra és de 17 parts per milió. Els científics han descobert que els meteorits formats durant el naixement del sistema solar tenen nivells de clor molt superiors. Estimen que la Terra, en els seus primers temps, tenia 10 vegades més clor que no pas conté en l'actualitat. "Una part molt significativa ha desaparegut", afirma Sharp. Creuen que la majoria va desaparèixer pels enormes meteorits que van impactar amb el planeta durant els seus primers centenars de milions d'anys d'existència. Aquestes col·lisions van vaporitzar part dels oceans, expulsant clor cap a l'espai.

Si aquells impactes no s'haguessin desfet de tot aquell clor, la Terra seria radicalment diferent. Els oceans haurien tingut una concentració de sals equiparable a la del mar Mort. Resultaria impossible que l'oxigen es dissolgués en una aigua tan salada. A més, els oceans alliberarien molt menys vapor, cosa que faria que plogués molt menys. Així, els continents serien indrets ressecs, un fet que impediria que els nutrients com ara el fòsfor es filtressin des de la terra cap al mar. "Seria un lloc molt desagradable", comenta Sharp. De fet, tan desagradable que possiblement els animals i altres formes de vida complexes no hi haurien pogut sobreviure. Una piscina amb un raig de clor pot ser un lloc agradable on passar un dia d'estiu, però un planeta cobert d'un mar Mort d'abast mundial no seria precisament un lloc indicat per passar-hi les vacances.