Sexe a la tercera edat per protegir el cervell
Un nou estudi mostra que la gent gran amb una vida sexual activa té més bona memòria
El sexe és bo per a la salut. No tan sols serveix per propagar l’espècie, sinó que la combinació d’exercici i alliberament de neurotransmissors que implica s’ha relacionat amb beneficis com la reducció del dolor, la disminució de la pressió i les possibilitats de tenir un atac de cor, el reforç del sistema immune, la reducció de la incontinència (enfortint els músculs de la base de la pelvis) i la millora de l’insomni. També cal considerar el seu l’impacte psicològic (redueix l’estrès, augmenta l’autoestima i millora la relació amb la parella) i el fet que és una manera divertida de cremar calories. A aquesta llista ara s’hi pot afegir, a més, un increment de les capacitats cognitives de la gent gran, segons un estudi recent de les doctores Hayley Wright i Rebecca Jenks, psicòlogues de la Universitat de Coventry.
L’evolució ha afavorit l’aparició de la reproducció sexual en una gran part de les espècies del planeta perquè és una bona manera d’assegurar que els genomes no es quedaran estàtics. Al cap i a la fi, el sexe és un sistema efectiu de barrejar ADN, cosa que dóna combinacions noves i úniques a cada generació. Això, afegit a les pressions de la selecció natural, fa que els éssers vius hagin pogut anar variant i millorant-se al llarg de mil·lennis, cosa que hauria sigut molt més difícil sense sexe.
Generar interès
Per potenciar que els animals tinguin interès a participar en aquest esquema d’intercanvi genètic, la natura ha ideat un sistema d’incentius biològics. En el cas dels humans, tant en els prolegòmens com durant i després de l’acció, experimentem un canvi en els nivells de certes hormones, sobretot la dopamina i l’oxitocina, que produeixen les conegudes reaccions d’atracció, excitació i, finalment, l’orgasme. Però malgrat que l’objectiu principal pugui ser proporcionar el plaer que farà tenir ganes de repetir l’experiència tan aviat com sigui factible, s’ha anat descobrint que l’explosió bioquímica que s’experimenta gràcies al sexe té alguns efectes secundaris importants en diversos teixits del cos. És lògic pensar que el cervell n’és un dels principals beneficiats.
Amb aquesta idea, Wright i Jenks es van proposar investigar quines conseqüències positives pot tenir el sexe en les neurones d’homes i dones d’entre 50 i 89 anys, una mena d’investigació que no s’havia dut a terme abans. Han fet la investigació amb gairebé 7.000 persones. Les conclusions es van publicar a Age and Ageing a finals de gener. Als voluntaris se’ls va demanar si havien tingut activitat sexual (sols o en parella) al llarg de l’últim any i després se’ls va sotmetre a dos tests per mesurar capacitats cognitives. En un d’ells s’havia de completar una seqüència de números per mesurar les funcions executives del cervell. En l’altre, havien de recordar unes paraules. L’objectiu era mesurar la memòria a curt termini.
Més dopamina
Els resultats mostren que l’estat de salut o tenir parella influeix. En homes hi ha una associació clara entre activitat sexual i tenir millors funcions executives i de memòria. En dones, els efectes són similars, però, curiosament, la relació només es veu en el camp de la memòria. Les diferències no són grans, però sí significatives. Els mecanismes biològics que podrien explicar aquests resultats encara no es coneixen, però les autores especulen que podrien ser conseqüència de l’augment de dopamina, que en altres treballs s’ha vist que augmenta les habilitats cognitives.
Malgrat les limitacions inherents de l’estudi, les dades són prou sòlides per concloure que seria beneficiós promoure una vida sexual sana durant la tercera edat. De fet, això ja s’està fent en l’actualitat, per totes les raons descrites al principi, però ara, a més, s’hi poden incloure motius directament relacionats amb el manteniment de l’agudesa mental en els anys en què tradicionalment comença a declinar. Encara que els efectes del sexe sobre el cervell no siguin espectaculars, és un tractament barat, plaent i sense conseqüències negatives. Els metges no haurien de tenir gaires problemes a l’hora de prescriure’l als seus pacients.Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester
