Andreu Adrover és metge, homeòpata, i felanitxer, una de les persones que més sap de cultura i tradicions del seu poble. Per aquest motiu, per les festes de Sant Agustí serà commemorat amb la Medalla de Felanitx en reconeixement a la seva tasca de recuperació, vocació i dedicació a les festes del poble, especialment a Sant Joan Pelós i als Cavallets de Felanitx. Andreu també ha estat un gran recuperador del ball de bot i de la música, com també dels fandangos, que, gràcies a la seva tasca de recerca, avui es ballen a les places dels pobles d’arreu de Mallorca.
Com us vàreu interessar per les tradicions de Felanitx?
Des de ben petit vivíem al carrer Convent de Felanitx. Des d’allà ja vaig començar a conèixer tot l’ambient de festa. Era un barri on sempre passaven coses, els Cavallets dansaven, Sant Joan Pelós venia a beure a la sifoneria de Can Ramis -en aquell moment la beguda i els doblers eren molt apreciats, bé com ara encara (somriu). I de llavors ençà em vaig impregnar de les tradicions del poble. A més, els meus pares eren molt revetllers i ja feien música: mon pare sonava la guitarra i els meus padrins cantaven. Llavors la meva germana també va fer de professora de música i va seguir el llegat de la guitarra del meu pare, i jo anys més tard també, tot i que no professionalment, però la música ha estat fonamental.
Com foren els inicis de recuperació de la festa?
No fou fins a l’any 1977 que un grup d’amics ens reunírem i ens posàrem a tocar diversos instruments, primer a les serenates de les verges per les diferents cases del poble, llavors sortírem a cantar sales per Setmana Santa per recollir algunes panades i, a partir d’aquí, creàrem la formació musical S’Estol des Gerricó, una de les més emblemàtiques de la música tradicional i popular de Mallorca. Però fou a principis dels anys 80 quan engegàrem la recuperació de Sant Joan Pelós i l’embranzida dels Cavallets, que els férem revifar l’any 1983. Des de l’aleshores, fa trenta-tres anys, enseny a dansar, però curiosament mai no els he ballat.
S’han deixat de ballar mai els Cavallets?
Que en tinguem constància no, si bé és cert que hi ha hagut moments més participatius i d’altres manco, sobretot abans dels anys 80, quan eren molt pocs i no feien tots els balls, sinó que amb prou feines podien trobar set infants. Fou una època de decadència. Alguns dels antics balladors m’explicaren que l’any 1936, quan esclatà la Guerra Civil, a Felanitx hi arribà més tard. Així fou que durant la revetlla de Santa Margalida els Cavallets encara pogueren ballar, però l’endemà ja no perquè havia esclatat de ple la por i la crispació. Els anys següents, 1937, 38 i 39, dansaren amb normalitat.
Heu notat l’auge de les festes populars?
I tant. Ara tenc moltíssima demanda d’infants que volen ser Cavallets. Quan començàrem, em va costar trobar que deu infants del poble vinguessin, immigrants també, però ara he hagut de restringir el sistema perquè tenc més de 28 infants que volen fer de Cavallet. Els nins que ballen tenen entre 8 i 12 anys. Sempre dansaven tres anys, però ara ho hem hagut de reduir a dos, i així poden ballar tots les quatre vegades a l’any que surten.
Felanitx sempre ha acceptat dones al ball?
Sempre no. Antigament tot eren nins els que ballaven els Cavallets, però als anys cinquanta ja es té constància que la Dama era una nina. De llavors ençà, amb total normalitat els cavallets són nins i nines. Sant Joan Pelós sempre ha estat representat per un home.
Han sortit a dansar a fora del poble, els Cavallets?
L’any 1992 el Govern de les Illes Balears ens va convidar a l’Expo de Sevilla. Jo no era partidari que hi anàssim perquè la festa, si la treus del seu context, no té sentit, però l’Ajuntament aleshores decidí que hi participàssim. I així fou. Ens posàrem a ballar damunt d’un cadafal a Sevilla i ningú no va entendre res; nosaltres tampoc. Per això crec que les tradicions i les festes són de cada poble i és on la gent les estima i les viu. Si algú vol veure els Cavallets de Felanitx, que vingui per Santa Margalida o per Sant Agustí. Un any pel Dia de les Illes Balears també ens convidaren a actuar a Llucmajor, però els Cavallets varen quedar molt deslluïts.
Com sentiu la festa?
Com una manifestació popular. Els Cavallets ballen en terra, al carrer envoltats de la gent que els dóna suport. No entendríem la festa damunt d’un escenari. És una festa que fa més de tres-cents anys que es fa. Té un caràcter identitari del poble, és un llegat històric molt important i alhora emocionant. Tots aquells anys hi va haver tanta de gent implicada que s’ha pogut mantenir fins a nosaltres, i el que hem intentat és mantenir i preservar la festa. Cavallets i Felanitx, si vas a fora de Mallorca, van de la mà.
