Publicitat
Publicitat

Augmenta el consum de testosterona passats els 40 anys

Un estudi publicat a la revista 'JAMA' apunta com a causa el sobrediagnòstic de trastorns associats a la disminució de la secreció d'aquesta hormona

La quantitat d'homes de mitjana edat als quals es prescriu testosterona augmenta a un ritme trepidant, segons indica un estudi publicat a la revista JAMA . Als autors els preocupa que un nombre creixent d'homes abusin d'aquesta potent hormona per estimular la seva libido i sentir-se més joves.

La teràpia substitutiva amb testosterona està indicada específicament per al tractament de nivells de testosterona anormalment baixos, un trastorn anomenat hipogonadisme. La testosterona ajuda a desenvolupar la musculatura, reduir el greix corporal i incrementar el desig sexual. Tanmateix, l'estudi ha descobert que l'hormona es recepta a molts homes sense cap prova que demostri que en tenen dèficit.

El treball és el més ampli fet fins avui sobre les pautes de prescripció de testosterona. Hi han participat gairebé 11 milions d'homes seleccionats a través d'una gran asseguradora mèdica. Desvela que el nombre d'homes d'edat avançada i mitjana a qui es recepta l'hormona s'ha triplicat des del 2001.

Un gran mercat

Els homes d'entre 40 i 50 anys representen el grup de consumidors que creix més ràpidament. Entre els homes que han participat en l'estudi, prop de la meitat d'aquells als quals se'ls havia prescrit testosterona se'ls havia diagnosticat hipogonadisme, i aproximadament un 40% presentaven disfunció erèctil o sexual. A un terç se'ls havia diagnosticat fatiga.

La institució nord-americana que estableix les directrius clíniques per a la teràpia substitutiva amb testosterona, l'Endocrine Society(que, a més, és un referent per als endocrinòlegs de tot el món), recomana administrar-la només a homes amb nivells de testosterona inequívocament baixos. Per detectar-los, cal fer una anàlisi de sang. Però el nou estudi ha descobert que una quarta part dels homes no havien estat sotmesos a cap prova per determinar-ne els nivells de l'hormona abans que els fos administrada.

Efectes secundaris

La teràpia amb testosterona pot provocar un espessiment de la sang, acné i una reducció en el recompte d'espermatozoides. A molts experts també els preocupa que incrementi el risc de patir malalties coronàries i càncer de pròstata, tot i que n'hi ha que afirmen que es tracta de temors no provats. Jacques Baillargeon, l'autor principal de la nova investigació, afirma que la seguretat del consum de testosterona a llarg termini encara ha de ser provada en estudis adequats. "Crec que aquests homes relativament sans que comencen a consumir-ne als 40 hi estaran potencialment exposats durant molt de temps, i no sabem quins riscos comporta això", afirma Baillargeon, professor associat d'epidemiologia de la branca mèdica de la Universitat de Texas (UTMB), situada a Galveston.

Falsos positius

En els homes, els nivells de testosterona solen començar a disminuir de manera gradual després dels 30. Els nivells mitjans per a la majoria dels homes van dels 300 als 1.000 nanograms per decilitre de sang. Però els mesuraments poden fluctuar enormement en funció de múltiples factors (el son, l'hora del dia, la medicació). Per això, no és estrany que en molts homes es donin oscil·lacions en les analítiques. Pot ser que un dia estiguin dins del ventall que determina l'hipogonadisme, però que un altre dia presentin nivells normals.

Alguns estudis estimen que fins a un 30% dels homes d'entre 40 i 79 anys tenen un dèficit real de testosterona, tot i que només un petit percentatge desenvolupa simptomatologia clínica, com ara depressió, fogots i disfunció erèctil.

Ciència o negoci

La situació ha posat sobre la taula la contradicció entre les recomanacions basades en l'evidència científica i la pràctica real mèdica. El doctor Ronald S. Swerdloff, un endocrinòleg de la Universitat de Califòrnia, campus de Los Angeles (UCLA), i autor de les directrius per al tractament de l'Endocrine Society, comenta que les recomanacions d'aquesta societat científica són "força clares", en afirmar que el tractament està destinat a homes que s'han sotmès a proves que demostren clarament que pateixen un dèficit de testosterona, juntament amb símptomes propis del trastorn. "No crec que sigui adequat tractar els pacients d'hipogonadisme sense que hi hagi proves químiques que ho corroborin", explica.

D'altra banda, el doctor Abraham Morgentaler, professor d'urologia a l'Escola Mèdica de Harvard i autor del llibre Testosterone for Life (Testosterona per a la vida), ho veu diferent. Afirma que els resultats de l'estudi són un bon senyal, ja que vol dir que es diagnostiquen i es tracten més dèficits de testosterona. Per bé que molts metges expressen la seva preocupació pels efectes secundaris del consum abusiu de testosterona, argumenta Morgentaler, també hi ha estudis que demostren que els homes amb nivells de testoterona baixos són menys longeus i tenen més probabilitat de patir diabetis, malalties coronàries i osteoporosi. "S'associa a l'envelliment, amb una mala visió, una mala oïda, una mala dentadura, unes males artèries, unes males articulacions i amb el càncer; nosaltres tractem tot això -explica Morgentaler-; em sembla que assegurar que perquè una cosa sigui freqüent o natural no hauríem de tractar-la, és anar massa lluny".

Per prevenir la disminució en la secreció de testosterona cal modificar factors de l'estil de vida: fer una dieta saludable, evitar el tabac i el consum abusiu d'alcohol. També controlar bé altres malalties, com la hipertensió i la diabetis.