Quan el remei és pitjor que la malaltia

BarcelonaL’objectiu de la medicina és curar o, en el seu defecte, pal·liar els símptomes de la malaltia i acompanyar el pacient, però la pràctica mèdica i sanitària també comporta riscos, efectes adversos no desitjats, errors, negligències, mala praxi o complicacions. És el que es coneix com a iatrogènia i que, segons alguns estudis, podria ser la tercera causa de mort als Estats Units. “És un problema de salut pública i no és anecdòtic. Va més enllà d’errors i negligències de la pràctica mèdica. Té a veure amb la utilització banal i ingènua de la medicina”, va assegurar ahir Andreu Segura, representant del grup de treball que ha elaborat el primer informe sobre iatrogènia a Espanya. El treball, que es va presentar ahir a Barcelona, l’han elaborat durant dos anys la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas) i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), l’entitat que aplega tots els col·legis de metges d’Espanya.

L’objectiu del document és posar de relleu un “problema invisible”, va dir la presidenta de Sespas, Beatriz González, i va instar que la iatrogènia sigui una “prioritat” de les polítiques sanitàries públiques.

Segons les dades presentades, un 9,3% dels ingressos hospitalaris s’atribueixen a efectes adversos de l’atenció sanitària, i la seva prevalença a les consultes d’atenció primària és d’un 11,2%, segons diferents estudis promoguts pel ministeri de Sanitat. I el risc de patir un efecte advers a les unitats de cures intensives puja al 40%. Pel que fa al cost econòmic, els danys relacionats amb l’assistència sanitària suposen el 15% de la despesa sanitària hospitalària en els països de l’OCDE, segons consta a l’informe. No obstant això, els experts van demanar ahir que “no s’estigmatitzi l’error”. “Hem d’assumir que ens equivoquem. Pensar que no cometrem errors és una estupidesa”, va dir Andreu. I van destacar que el progrés mèdic va acompanyat d’un “augment de la capacitat de produir efectes adversos”.

Darrere de la iatrogènia hi ha sovint un sobrediagnòstic, un sobretractament o la pràctica de l’anomenada medicina defensiva. “La idea que la medicina ho pot resoldre tot és un problema. És una tendència que ens porta al sobrediagnòstic”, reconeixia Segura. Els experts en salut pública van defensar una cultura sanitària que no promogui el sobrediagnòstic i el sobretractament, ja que, en lloc de millorar la salut, van dir, la posen en risc. “La iatrogènia va més enllà del perjudici al pacient”, va dir la presidenta de la Sespas, que va destacar que no sempre té a veure amb una negligència, sinó que en ocasions es presenten denúncies en casos en què els pacients tenen “expectatives irreals del que el sistema sanitari pot fer per ells”. “I hi ha un sobretractament perquè també demanen multitud de proves”, va afegir. L’informe aposta per canviar una cultura mèdica “condicionada pel consumisme”.

El document, que es presentarà a l’octubre a Madrid, inclou nou recomanacions davant el problema de la iatrogènia. Demana, per exemple, aprovar el barem de danys sanitaris per incrementar la seguretat jurídica dels professionals i reduir la “variabilitat injustificada” a l’hora de fixar indemnitzacions. Això contribuiria a reduir la pràctica de la medicina defensiva. “És a dir, la desviació de la bona pràctica mèdica per por al litigi”, va dir Segura. El president de l’OMC, Serafín Romero, també va reconèixer que l’aprovació del barem “podria ajudar a disminuir el sobrediagnòstic” que deriva en males pràctiques. Va explicar que el 2014 es va presentar al ministeri de Sanitat un barem d’indemnitzacions que no s’ha aprovat. Ara les indemnitzacions per negligència mèdica es calculen segons el barem d’accidents de trànsit.

Segones víctimes

Els efectes de la iatrogènia van més enllà dels mateixos pacients. Els professionals sanitaris són les anomenades “segones víctimes”. Més enllà de les repercussions legals, poden patir efectes psicològics com angoixa, frustració, culpa, tristesa, insomni, dubtes sobre la pròpia capacitat professional o confusió. A més de la pèrdua de prestigi i de confiança que poden patir les organitzacions sanitàries.

El primer informe sobre iatrogènia a Espanya

Des del 1924

La iatrogènia és l’alteració negativa de l’estat del pacient produïda pel metge. El terme es va utilitzar per primer cop en el Manual de psiquiatria d’Eugen Bleuler el 1924 per referir-se als símptomes que el terapeuta indueix en un pacient suggestionable. Avui fa referència als efectes adversos de l’atenció sanitària.

Més enllà de les negligències

S’entén per iatrogènia tots aquells danys que pateix el pacient com a conseqüència de qüestions relacionades amb la mateixa atenció sanitària. I no es refereix només a negligències mèdiques. Hi intervenen tot tipus de factors: des d’errors per omissió (decisions que no s’han pres) fins a decisions incorrectes però també efectes secundaris dels tractaments o d’un excés de medicació, qüestions relacionades amb intervencions quirúrgiques i processos de rehabilitació, així com falta de recursos sanitaris.

Sobretractament

L’informe també apel·la a la responsabilitat del pacient, ja que assegura que “bona part de la capacitat de danyar de la medicina procedeix de l’entusiasta disposició de la població a sotmetre’s a tot tipus de proves, exploracions i tractaments sense reconèixer els seus potencials efectes nocius” així com la tendència a “sobreestimar” els beneficis.

Medicina defensiva

Segons l’informe, la medicina defensiva també és responsable d’alguns excessos mèdics, principalment en forma de sol·licituds de proves diagnòstiques i procediments innecessaris, prescripció de més medicaments dels indicats i derivacions amb més freqüència del que seria necessari.