BENESTAR
Societat 08/06/2013

Un refugi per curar les ferides de l'explotació sexual i ser lliures

El projecte SICARcat ajuda desenes de noies obligades a mantenir relacions sexuals

Anna Punsí
3 min

Barcelona"Em commou quan li pregunto a una noia: «Tu què vols fer?» i em respon: «Anar a l'escola». És tan bàsic el que demanen les víctimes que és fàcil imaginar la vida tan dura que han portat", explica Mònica Soler, treballadora social. "Sovint em pregunto si estan malament perquè han estat explotades o si una infància difícil les ha acabat portant aquí. No saps mai si és l'ou o la gallina", diu Soler, que s'expressa amb passió asseguda en una butaca de vímet a les oficines de l'entitat Adoratrius a Barcelona. Un dels seus projectes més importants és SICARcat, que va arrencar el 2002 amb menys experiència que ara, però amb la mateixa il·lusió de retornar a les dones la seva dignitat. L'any passat van atendre cent persones.

La Sara va aparèixer per la seva porta a mitjans de març de l'any 2011 després de passar un calvari de tres setmanes tancada en un pis de la capital catalana amb una desena de noies, obligades a mantenir relacions sexuals amb desconeguts i sotmeses a pallisses, insults i amenaces. "M'emborratxaven, em donaven vodka amb suc, però jo crec que era alguna cosa més perquè deixava de ser jo mateixa i ho veia tot borrós", recorda la Sara. I afegeix: "Pensava que m'estava tornant boja i molts cops em mirava al mirall i no em reconeixia. Aleshores em deia: «Per viure així prefereixo morir». Imaginava maneres de treure'm la vida sense patir gaire", explica nerviosa però conscient que el pitjor ja ha passat.

Com si es repetís sempre el mateix guió, el cas de la Sara, de 34 anys, no és gaire diferent de la resta. Dos proxenetes espanyols, mare i fill, la van portar a Barcelona des d'Ucraïna amb la típica falsa oferta de feina al sector de l'hostaleria. És òrfena i va veure la possibilitat de prosperar. L'engany la va colpejar de forma brutal poques hores després d'aterrar a l'aeroport del Prat. Tres setmanes després la policia va detenir els seus explotadors. Entre les noies que exercien al pis hi havia la controladora. Un cop a comissaria li va recomanar: "Tu digues que m'has vingut a veure a mi i no els hi expliquis res". Però la Sara és una dona amb coratge que no li va fer cas i amb el suport de SICARcat se n'ha sortit.

Les professionals del projecte acullen les víctimes de l'eplotació sexual just després que la policia les alliberi de les xarxes criminals. També hi arriben a través dels serveis socials, els hospitals o la Creu Roja. Anna Hernández és educadora social i treballa amb les dones des de fa set anys. Assegura que no hi ha un perfil concret: "Estan invisibilitzades i molt estigmatitzades. Moltes no tenen consciència de ser víctimes tot i que des de fora es vegi tan clar". Mònica Soler afegeix: "Les deshumanitzen per poder-les tractar com bestiar".

L'entitat, que es finança a través de subvencions, té una casa d'acollida amb 22 places que és el particular refugi de les dones mentre es refan. Els ofereixen informació legal i formació, la possibilitat de trobar una feina, la visita al metge, un sostre, menjar, suport psicològic i la força necessària perquè no s'ensorrin. "El procés és llarg i hi ha molta frustració i patiment de no trobar feina i quan no arriben els papers", diu Beatriz Lorente, responsable de l'àrea sociolaboral del projecte.

Enmig del procés d'assumir tot el que ha passat i de començar una nova vida les dones estrangeres extracomunitàries tenen 30 dies per decidir si volen quedar-se aquí o tornar a casa. La llei d'estrangeria els ofereix permís de residència i treball a l'estat espanyol a canvi de denunciar els proxenetes que les han explotades. Només 15 de les 239 dones identificades a Catalunya per la Policia Nacional des del 2012 fins ara han fet el pas. "La víctima ha d'estar molt encoratjada per poder-ho afrontar. De vegades el dolor i la ràbia els donen valentia", explica Irene Sotelo, educadora social. La Sara va denunciar els seus proxenetes i d'aquí poques setmanes se celebrarà el judici. Podrà declarar darrere un biombo, però reconeix que està nerviosa. Malgrat el neguit, ho té clar: "No vull que aquesta gent pugui fer mal a més noies".

stats