Un projecte autogestionat vol transformar Manacor amb ulls de dona

PalmaAntònia Matamales, del Col·lectiu de Dones de Llevant, i Margalida Gelabert, de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, es varen proposar fer de Manacor una ciutat amb perspectiva de gènere. El setembre del 2015, coincidint amb la posada en marxa del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), varen decidir fer una taula rodona a la qual varen convidar expertes en urbanisme i coneixedores de la realitat de Manacor per encetar el debat.

“Parlant entre nosaltres de tot allò que no ens agrada del nostre poble i empoderant-nos, decidírem prendre una actitud activa amb aquest procés: informar-nos-en, aprendre i fer propostes amb fonament”, diu Margalida Gelabert. “Volíem intervenir des de la perspectiva de gènere, ja que aplicar els criteris de gènere contribueix a desenvolupar una societat més justa i fer un poble més amable per a les persones que hi viuen”, afegeix Antònia Matamales.

Un mes després d’aquesta primera trobada, el grup va presentar una instància a l’Ajuntament en què 14 entitats de Manacor demanaven al Consistori que obrís un procés participatiu per poder debatre el futur del PGOU. No hi va haver resposta, però la negativa no va frenar el seu propòsit i paral·lelament varen encarregar al Col·lectiu Punt 6 un estudi de Manacor per tal de poder presentar al·legacions al PGOU.

“Aquest estudi va constar de cinc fases i ha tingut un cost total de 3.000 euros, que varen assumir els col·lectius feministes de Manacor a través de l’autogestió”, explica.

Un any de debats

El Col·lectiu Punt 6 es desplaçà a Manacor i durant una setmana es varen reunir amb els màxims responsables de l’Ajuntament i amb el Consell Educatiu. “Vàrem organitzar un recorregut pel municipi, en el qual varen participar persones de totes les edats i característiques, també amb cotxets i infants. En aquest punt es va fer evident la degradació del centre de Manacor, la manca d’il·luminació de moltes zones, la falta d’espais de relació o el pèssim servei de transport públic, entre d’altres”, afirma Gelabert. “El centre de la ciutat està molt abandonat i el comerç local no es potencia”, afegeix Matamales.

La segona fase de l’estudi es basà en la participació ciutadana directa. Per això, s’organitzaren dos tallers amb una trentena de dones de Manacor. Hi parlaren d’urbanisme amb perspectiva de gènere i entre totes varen detectar les màximes prioritats i necessitats de Manacor per poder fer propostes al PGOU. La darrera part de l’estudi consistia en la redacció d’un informe final amb totes les propostes de millora per tal de poder presentar al·legacions amb fonament. Això va servir per tal de redactar l’auditoria amb perspectiva de gènere.

Tota aquesta tasca va concloure el setembre passat amb 67 al·legacions dividides en els següents apartats: entorn natural, entorn construït i edificació, demanda i ús del sòl, equipaments públics, espais públics, mobilitats i aspectes socioeconòmics. Per posar-ne algun exemple, Gelabert destaca que, “dins l’entorn natural, una de les al·legacions fou dotar les zones verdes d’ús públic amb mobiliari, il·luminació, accés de vianants i transport públic”. L’objectiu era que les zones poguessin ser usades per a la socialització i la cura d’infants.

Un altre aspecte a destacar fou que en el disseny dels espais es tinguessin en compte els elements que poguessin causar percepció d’inseguretat com els espais aïllats, la falta d’il·luminació, racons amagats, murs alts sense finestres o la falta de visibilitat.

Matamales remarca la sororitat entre el col·lectiu manacorí i Punt 6. “Les al·legacions han estat fruit d’una participació, un debat i una formació que ha durat un any”, precisa.

Gelabert, per la seva banda, destaca que ha estat un procés d’aprenentatge molt enriquidor. “Vàrem demanar cita amb el batle i els regidors d’Igualtat i Urbanisme per oferir-los el que era per a nosaltres un regal. Un regal en forma de feina i de participació, que és el que trobam nosaltres que ha de ser un pla general”. Indiquen que l’Ajuntament no va afavorir un procés de participació ciutadana i el sentiment de Margalida és agredolç: “Tenim una sensació agredolça, ja que la resposta de l’Ajuntament ha estat, de moment, inexistent. Val a dir que encara no s’ha donat resposta a cap al·legació, malgrat que tenen un marge de dos anys per fer-ho”.

El 15 de maig, la delegada d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor va anunciar la renúncia de Josep Antoni Aguiló com a director del Pla General de Manacor, menys de dos mesos després d’haver acceptat el càrrec. No és el primer cop que fracassa la designació dels responsables del Pla General. Recordem que a principis del 2016 es va produir el nomenament d’Isabel Romera com a directora del Pla General (amb una pujada de sou inclosa de 12.000 euros anuals), càrrec que va ocupar durant sis mesos abans de dimitir per tornar a la seva plaça del Consell.

La voluntat de Gelabert és clara: “Esperam que la nostra feina no quedi en paper banyat i que Manacor pugui aprofitar l’experiència de les dones plasmada en aquestes al·legacions per fer un poble millor”.