Publicitat
Publicitat

Debat sobre la pastilla que evita el VIH sense necessitat de preservatiu

Diverses entitats que treballen amb seropositius reivindiquen la PrEP per limitar els nous contagis

Dues de cada tres noves infeccions per VIH que any rere any es produeixen a Catalunya són entre els homes que tenen sexe amb homes. I no en són pocs casos, perquè des de fa una dècada el nombre de nous contagis es manté estable al voltant dels 800 diagnòstics. Segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS (infeccions de transmissió sexual) i sida a Catalunya ( CEEISCAT), la mitjana d'edat en el moment d'adquirir el virus és de 36 anys i la majoria de casos es donen entre la població autòctona –no és una malaltia importada. Ara bé, el 46% dels diagnòstics es fan massa tard, i això contribueix al fet que la malaltia continuï expandint-se. De fet, Catalunya va presentar l'any passat una taxa de 12 nous casos per cada 100.000 habitants, molt per sobre de la mitjana europea.

A les societats occidentals, que formen part de la meitat dels 37 milions de malalts que hi ha al món i que sí que tenen accés als fàrmacs antiretrovirals, el VIH ja no és mortal. Però independentment del cost econòmic per a tota la vida que tenen els tractaments, o dels avenços científics que s'estan produint, amb això  no n'hi ha prou per aturar la cadena de transmissions. A Catalunya, el fet que durant els últims anys hagin caigut els casos en dones o bé en usuaris de drogues per via parenteral ha contribuït al fet que cada cop més el VIH sigui una malaltia associada al col·lectiu gai. "Hem de decidir si volem acabar amb això o no", reclama el director del BCN Checkpoint, Ferran Pujol, amb una llarga trajectòria en la lluita contra el VIH. "És una qüestió d'estadística, la gent sap que agafarà el VIH", insisteix, tot referint-se als homes que tenen sexe amb homes.

Davant d'aquesta situació, part de la solució, segons la Plataforma Gais contra el VIH, passa per tenir accés a la profilaxi preexposició (PrEP), una pastilla que en els països on ja ha estat aprovada ha demostrat ser capaç de reduir els nous contagis. Per aquesta raó, amb motiu del Dia Mundial de la Sida, que es commemora cada 1 de desembre, han exigit a les administracions avenços en la matèria. "Quant val la salut dels gais i de les dones transsexuals?", s'han demanat. Si es pren diàriament, la PrEP evita contraure el VIH sense necessitat d'utilitzar preservatiu. L'Agència Espanyola del Medicament encara no n'ha aprovat la comercialització a l'Estat, però als EUA ja fa anys que és legal i Europa va decidir fer el mateix al juny. A França o Anglaterra, per exemple, es pot comprar. Per això, cada cop són més les persones que també en prenen a Catalunya.

El Joseph Candeloro (Filadèlfia, 1976) n'és un. Va arribar a Barcelona procedent de San Francisco fa tres anys, on ja prenia la PrEP. Aquí, gràcies als seus contactes als EUA que li envien, ho ha continuat fent. " Fa quatre anys que em mantinc seronegatiu i sí, puc dir que la PrEP m'ha ajudat", explica. "El VIH s'ha convertit en un problema molt específic de la nostra comunitat, és una qüestió numèrica", afegeix Candeloro, com demostra el fet que set dels seus deu amics a la ciutat el tenen.

El tractament, que es comercialitza sota la marca Truvada, té un cost al voltant dels 400 euros mensuals, tot i que està previst que en els propers mesos aparegui també un genèric que podria abaratir-ne el preu sensiblement. Ara bé, tal com recorda la plataforma al ministeri de Sanitat, "cada dia que es retarda l'accés a la PrEP a Espanya es diagnostiquen deu persones amb VIH". El ministeri, de moment, ha estudiat la possibilitat d'utilitzar el fàrmac, i la Generalitat hi ha col·laborat. Fonts del departament de Salut expliquen que participen en una comissió " per estudiar poder implantar-la", però en qualsevol cas recorden que això no és possible fins que l'agència espanyola aprovi el medicament. Ara bé, en una cosa està d'acord tothom: la PrEP només s'hauria d'administrar a persones sanes amb  alt risc de tenir la infecció –amb un nombre elevat de parelles sexuals– i sota un estricte control mèdic.

Un document de treball del ministeri, fet l'agost passat i al qual ha tingut accés l'ARA, assumeix que calen "noves estratègies preventives" per fer front al virus, i fins tot estima que a l'Estat hi ha entre 16.800 i 30.800 homes "disposats" a prendre la PrEP. També admet que en els països que l'han aprovada s'han reduït les noves infeccions, però subratlla que entre els possibles efectes adversos de deixar de banda el preservatiu hi ha l' augment d'altres ITS, com la sífilis o la gonorrea, i afegeix que el preu hauria de baixar perquè la PrEP fos rendible en menys de 20 anys. Un estudi demostratiu amb un bon seguiment dels pacients serviria per resoldre els dubtes, i això és el que recomana, també, la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). "Cal una reducció de preus i que sigui utilitzada per un grup molt ben definit d'entre les poblacions més exposades", afegeix el director científic del Ceeiscat, Jordi Casabona. Al marge del preu, o del debat sobre qui hauria de pagar el tractament, Canceloro ho té clar. "Per a mi és una qüestió de lògica, i també d'ètica".