Publicitat
Publicitat

Descobreixen un sistema amb tres planetes on podria haver-hi aigua líquida i vida

Els cossos habitables es troben en un sistema estel·lar triple conegut com a Gliese 667, a 22 anys llum de distància

Científics de l'Observatori Austral Europeu (ESO) han descobert un sistema planetari integrat per tres planetes en els quals podria haver aigua líquida, el que els converteix en possibles candidats per a la presència de vida. Segons l'ESO, les investigacions realitzades amb l'instrument HARPS instal·lat al telescopi que l'organisme té instal·lat a Xile revelen l'existència d'un total de sis planetes que orbiten al voltant de l'estrella Gliese 667C, àmpliament estudiada i part d'un sistema estel·lar triple conegut com Gliese 667.

Gliese 667C té tan sols un terç de la massa del Sol i es troba a la constel·lació d'Escorpí, a 22 anys llum de distància. És una estrella freda i tènue, fet que permet que la zona d'habitabilitat es trobi totalment integrada en una òrbita de la mida de la de Mercuri, molt més a prop de l'estrella que en el cas del Sol. Tres dels sis planetes de Gliese 667C estan situats a la zona que envolta l'estrella, amb unes condicions climàtiques que farien possible l'existència d'aigua líquida. Es tracta, per tant, del primer sistema trobat amb una zona habitable totalment equipada en la qual orbiten tres cossos d'aquest tipus al mateix temps.

"El nombre de planetes potencialment habitables en la nostra galàxia és molt més gran del que podríem pensar si tenim en compte que podem trobar diversos d'ells al voltant d'estrelles de baixa massa", va explicar un dels coautors de l'estudi, Rory Barnes. L'equip de treball, liderat pel català Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat de Göttingen (Alemanya), i Mikko Tuomi, de la Universitat de Hertfordshire (Regne Unit), va combinar per al seu estudi els treballs previs sobre l'estrella amb les dades de l'HARPS: "Aquests nous resultats ressalten com de valuós pot ser revisar les dades d'aquesta manera, combinant resultats de diferents equips o diferents telescopis", va assenyalar Anglada-Escudé.