Publicitat
Publicitat

Mig món no sap què és fer (o rebre) un petó apassionat

Tot i que el cine els ha immortalitzat, els petons incomoden i fins i tot desperten la repulsa de la majoria de cultures del món

Els petons apassionats immortalitzats en pel·lícules, cançons o novel·les com un termòmetre de l'afecte romàntic no només no són concebuts de la mateixa manera en la majoria de les cultures, sinó que en algunes resulta una demostració incòmoda o, fins i tot, repulsiva. Justin García, investigador al prestigiós Institut Kinsey de la Universitat d'Indiana (Estats Units),  ha realitzat un nou estudi en què s'analitzen 168 cultures de tot el món per conèixer millor on es besa i on no. La investigació ha revelat que només el 46% de totes les cultures analitzades expressen l'amor romàntic o sexual amb petons als llavis.

"Treballàvem amb la hipòtesi que algunes cultures no utilitzarien els petons com a expressió romàntica o sexual o que seria una rara demostració circumscrita a la intimitat, però ens va sorprendre descobrir que això era així no en unes poques sinó en la majoria”, assenyala García, professor d'estudis de gènere a l'Institut Bloomington d'Arts i Ciències de la Universitat d'Indiana. “Aquest és un clar recordatori de com l'etnocentrisme occidental pot esbiaixar la manera de pensar sobre el comportament humà", diu.

Els petons romàntics són més habituals en el Pròxim Orient, ja que apareixien en deu de les cultures estudiades. A Amèrica del Nord, el 55 per cent de les cultures incloïen el petó romàntic, mentre que el percentatge era del 70 per cent a Europa i el 73 per cent a Àsia. Però no hi havia cap evidència de petons romàntics a l' Amèrica Central, i cap etnògraf que treballi a l' Àfrica subsahariana amb nous recol·lectors o horticultors guineans o amazònics ha informat de cap prova de petons romàntics a les poblacions estudiades, segons l'estudi.

Petons i complexitat social

La investigació duta a terme per García i els seus col·legues també va trobar una relació entre la complexitat social i els petons: com més complexa i socialment estratificada és una societat, més gran és la freqüència dels petons romàntics.

Els investigadors volien analitzar el paper del contacte íntim i els petons en la vida romàntica i sexual de les persones, explica García. Un treball recent sobre el tema defensava que els petons eròtics eren universals, ja que eren presents en el 90 per cent de les societats. "No obstant això, ens vam adonar que ningú havia utilitzat mètodes interculturals estàndard per avaluar la freqüència amb què es besen realment les persones en les diferents societats, i que si ho fèiem podríem començar a entendre per què es besava en alguns llocs i en altres no", explica l'autor.

“Aprendre sobre l'altre”

No està clar l'origen dels petons romàntics i passionals, admet García, però alguns animals tenen comportaments similars, com els ximpanzés. En aquest sentit, García entén que quan dos éssers humans es besen el que fan és aprendre més sobre l'altra persona. "Per saber si se sent química i en certa manera per avaluar la compatibilitat entre la parella", precisa.

“És probable que hi hagi un fonament biològic en l'acte de besar-se, ja que implica l'intercanvi de feromones i saliva i també patògens, que podria ser particularment perillós en les societats sense higiene oral, on els petons poden conduir a la propagació de malalties respiratòries o d'un altre tipus. Però això és només en les societats que han incorporat el petó com a part dels seus repertoris romàntics i sexuals. La raó de per què es produeix aquesta incorporació és encara una qüestió pendent d'investigació", explica.