Els pescadors de Balears, contra vent i marea
El sector pesquer decreix en tots els aspectes, però l’optimisme no decau
PalmaQue la pesca ja no és el que era abans no és cap secret. Un temps fou una activitat que es transmetia directament de pares a fills, i això ja no passa tan sovint. Actualment, sembla haver-se convertit en un ofici a la deriva, que ja no atreu les capes més joves de la societat i, per tant, sembla condemnat a extingir-se. No obstant això, els qui encara s’hi dediquen no es deixen espantar pel pessimisme de les xifres.
Actualment, a les Balears hi ha un total de 16 confraries de pescadors: 10 a Mallorca, 3 a Menorca, 2 a Eivissa i 1 a Formentera. L’any 2013 aquestes entitats generaren una ocupació directa de 679 persones, un 14,4% menys que el 2006, segons un informe de Gadeso sobre economia social i solidària. Entre aquests anys, també va decréixer un 18,6% la flota de les Illes i un 16,04% la relació entre vendes i volum de captures. Per tant, el sector decreixia en tots els aspectes, exceptuant només el volum de captures, que s’incrementava el 7,04%.
El secretari de la Federació de Confraries de Pescadors de Balears, Toni Garau, és ben conscient d’aquesta davallada, però no li preocupa en excés. Sosté que el sector ja no pot tornar més petit, perquè es col·lapsaria. I la raó que l’ofici no cridi l’atenció als joves, per Garau, rau en la relació entre esforç i rendiment: “La mar és sinònim d’incomoditat, i un pescador no té horaris delimitats: fa més vida al moll que a casa seva. També viu amb incertesa, està sempre pendent de la informació meteorològica…”, explica. Tot i així, el secretari de la federació defensa que continua havent-hi joves a qui fascina la pesca, ja que “no és només una manera de susbsistir o tenir ingressos, és tota una manera de viure”.
Això ho sap millor que molts Aleix Riera, vicepatró de la Confraria de Fornells. Té 61 anys i en fa 45 que és pescador. Ho eren els seus avis, ho van ser els seus pares, i el més gran dels seus tres fills també s’hi ha fet. “Des de fa temps, sembla que els pescadors no vulguin que els seus fills ho siguin. S’estimen més que estudiïn. Pareix que tothom hagi de ser ministre!”, diu. I afegeix: “Jo no he inculcat a cap fill que es faci pescador, però estic molt content que un d’ells ho sigui”.
El medi ambient, front de guerra
A les Balears hi ha, actualment, set reserves marines i 503.000 hectàrees de territori marí protegit. Per algunes organitzacions com Oceana, però, això no és suficient, i creuen que l’activitat pesquera malmet l’ecosistema. Des de fa anys, la sostenibilitat de la pesca és un tema que també preocupa Toni Garau: “Els pescadors han hagut de fer un important reciclatge psicològic i desaprendre el que se’ls havia dit des de petits: no han de tornar amb la barca plena de peix, sinó pescar únicament allò que puguin col·locar al mercat”, assenyala. Aquest canvi de mentalitat, segons el secretari de la federació, fa que l’activitat pesquera i el medi ambient siguin “totalment compatibles”. Així, es mostra contundent a l’hora de respondre a les organitzacions com Oceana: “No deixarem que opinions polititzades i manipulades, procedents de gent que, n’estic molt segur, no estima Mallorca, posin fi a la pesca”.
En la mateixa línia que Garau, Riera afirma que la protecció del medi ambient “és un aspecte que fa falta educar” entre els pescadors. “El que no podem fer és pescar en dos anys el que hauríem de pescar en 20”, assenyala. I conclou: “Hem fer que la gent pesqui educadament. S’ha de poder subsistir sense malgastar peix”.
Reivindicar la singularitat
Tot i que més tard que en altres sectors, la globalització també ha arribat al món del peix. Per Garau, “avui en dia la gent busca comprar el peix més barat, i aquest no és el producte balear”. Per lluitar contra la tendència globalitzadora, creu que el sector haurà d’apostar per reivindicar les singularitats: “La nostra pesca és artesanal i d’arrossegament, és pesca d’un dia. El Mediterrani no és l’Atlàntic industrial, on els vaixells estan 30 dies seguits pescant. Hem de recalcar la nostra condició d’illencs, els nostres mètodes de pesca i el producte fresc i local. Les alternatives són el frigoritzat asiàtic o la piscifactoria”, diu. I afegeix: “Sé que les dificultats seran grans, però la meva feina és aconseguir reivindicar el producte d’aquí”. També es mostra optimista amb el futur de la pesca i amb el de la seva trajectòria personal: “Si puc, continuaré fins als 65 anys. No sabria estar en una oficina o una fàbrica, necessit estar lliure”, conclou.
