Publicitat
Publicitat

ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

“És la nostra obligació repetir que l’islam no és terrorisme”

La comunitat musulmana plora les víctimes dels atemptats i pateix pel creixement de la islamofòbia

“Els atemptats en nom de l’islam ens fan més mal als musulmans, perquè utilitzen la nostra religió, que significa pau, per matar”, deia afectada Fatima Maati, una de les manifestants de la concentració que la comunitat musulmana de Catalunya va convocar ahir a la tarda a plaça Catalunya i a la Rambla de Barcelona. “Venim a defensar la nostra ciutat, la nostra forma de vida i la convivència entre religions, no ens ho prendran”, afirmava amb èmfasi Tania Moreno.

Musulmans de comunitats diferents -de Barcelona, Catalunya, i fins i tot d’altres llocs de l’Estat-, també no musulmans, barcelonins i turistes, tots plegats omplien el centre de Barcelona per repetir que les morts per terrorisme no representen els musulmans: “No en nom meu”. “És molt important ser aquí, és la nostra obligació com a musulmans repetir tantes vegades com calgui que la nostra religió defensa la pau”, insistia Maati. A la concentració, que va agrupar 157 associacions musulmanes i no musulmanes de diverses religions i ideologies, Fatima Maati aixecava una pancarta on hi deia “L’islam és pau”. La concentració, que va començar a la plaça Catalunya, va baixar per un lateral de la Rambla amb crits de “Som musulmans, no som criminals”, “Tots som Barcelona” i “El terrorisme no té religió”. Els acompanyaven vianants en general des de la vorera central repetint les consignes i aplaudint a mesura que avançava la capçalera per “donar suport a aquesta comunitat, que està patint com tots per culpa del terrorisme”, assegurava Magalí Andreu, que amb la seves amigues van creure que era “molt important” ser-hi: per recordar les víctimes i per donar suport als musulmans.

La Rambla, així, va tornar a protagonitzar quatre dies després una mostra de solidaritat amb les víctimes del terrorisme i la condemna contra “la barbàrie i la desraó” dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La Guàrdia Urbana va xifrar en 2.500 persones els assistents a la manifestació.

“Tenim un problema”

“No ho podem negar: que algú que ha nascut o s’ha criat des de petit a Catalunya i que ha rebut l’escolarització com qualsevol altre nen sigui capaç de radicalitzar-se vol dir que tenim un veritable problema”, cridava des de la tarima de la plaça Catalunya Míriam Hatibi, activista musulmana i catalana, encarregada de llegir el manifest de la comunitat musulmana en català previ a la marxa. “Hem de treballar junts des de les institucions, les entitats musulmanes i la societat civil perquè una cosa així no torni a passar. Per això, cal que fem un esforç perquè tots els que viuen a Catalunya sentin que és la seva terra i, si en algun moment els arriben idees radicals, les rebutgin”, va seguir Hatibi. “Aquest problema probablement només es pot solucionar amb educació, per això el fracàs escolar i l’exclusió social que colpegen la comunitat immigrant, i la musulmana en particular, no hi ajuden”, apuntava Sohaib Hassani, portaveu de Joventut Multicultural Musulmana, una de les entitats convocants.

Magalí Andreu i les seves amigues repetien els lemes dels convocants i es preguntaven “què ha fallat perquè aquests nois es radicalitzin i, a més, ningú del seu entorn se n’adoni.” “Campanyes polítiques com la que va fer el PP durant les municipals de Badalona amb l’eslògan Netegem Badalona per referir-se als immigrants no afavoreixen la convivència i creen odi”, opinava amb duresa Berta Miró, manifestant també a plaça Catalunya. “Probablement és un tema d’identitat, uns nois que no se senten del Marroc, perquè no hi han viscut, però que tampoc se senten catalans, perquè no se’ls en considera”, opinava Tània Moreno com a manifestant.

Por a la islamofòbia

“Jo puc entendre que algú, en veure que n’hi ha uns que maten cridant «Alà és gran» ataqui els musulmans”, deia consternat Hameed Nazir, president de l’entitat Yamaat Ahmadía de l’Islam a Catalunya. “Per sort, molts saben que els terroristes no ens representen. Jo soc optimista i crec que la societat respondrà amb tolerància. Tot i això, sí que tinc una petita preocupació pels meus fills, no vull que visquin mai marginació”. Terrorisme i islamofòbia poden retroalimentar-se, i la concentració condemnava totes dues actituds intolerants. “Per això, els no musulmans hauríem de ser més”, afegia Berta Miró.

Com a musulmana, Rahma El Haiek viu amb certa preocupació el que pugui passar a partir d’ara. “Jo, l’endemà de l’atemptat tenia por de sortir de casa. No perquè pugués patir algun atac terrorista, sinó pel que em poguessin dir pel carrer. Em feia por el rebuig”, relatava colpida El Haiek. Viu a Badalona i assegurava que, en veure-la amb el mocador, aquests dies ha rebut alguns insults que “fan mal”. “Jo no he fet res de dolent a ningú! Fa 30 anys que visc aquí i només pel mocador o pel nom ja et fiquen al mateix sac”. “Sí, estem cansats d’haver-nos de defensar constantment. Però som aquí, sobretot, per solidaritat amb les víctimes”, recordava Osama Chtioui, un dels manifestants.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF