Et costa viure el moment? Això és el que pots fer per desconnectar el pilot automàtic

BarcelonaEns ve al cap que, de camí cap a casa, hem de passar pel súper per comprar llet. Revivim un moment de tensió a la feina. Imaginem què podem fer dissabte si finalment plou. Recordem una imatge de la pel·lícula que vam veure ahir a la nit… El nostre cervell ens bombardeja amb imatges, amb paraules, amb idees, amb records. La ment és com un comandament a distància que canvia constantment de canal. Un zàping ràpid i esgotador que, tot i ser perfectament normal, pot resultar tan debilitant com nociu. Un zàping que és perfectament evitable. Només cal pràctica. I paciència.

Els humans som àvids constructors d'històries. Només nosaltres podem recordar, entendre i relacionar el passat, i només nosaltres podem entendre les conseqüències d'accions situades en el futur. Aquestes capacitats estan molt limitades en els animals i això fa que, mentre que nosaltres ens passem el temps recordant i anticipant, ells visquin bàsicament el present. La dificultat per a imaginar el futur els deslliura d'unes emocions molt humanes però molt incapacitants: l'angoixa, la por, la intranquil·litat pel que creiem que vindrà.

És justament aquest sofriment causat per la capacitat d'imaginar escenaris futurs el que fa que el zàping mental resulti tan nociu. Si poguéssim concentrar-nos en el present, en allò que estem fent en aquest moment precís, si la nostra ment no ens fes boicot distraient-nos de l'ara i aquí i transportant-nos constantment a l'ahir i el demà, aleshores treballaríem millor, tindríem relacions més satisfactòries, estaríem menys preocupats i, com a conseqüència, seríem més feliços. Centrar-se en el present no només relaxa, sinó que ens fa més eficients. La qüestió és si es pot fer res per aconseguir aquest estat. La resposta és afirmativa, i es redueix a una paraula: mindfulness. O el que és el mateix, concentració.

Viure el present

Contràriament al que molta gent creu practicar, el mindfulness. El practiquem quan ens concentrem en allò que estem fent ara i aquí en comptes de distreure'ns amb el que vam fer ahir o farem demà. Això no té gaire mèrit quan fem una activitat que ens agrada: jugar, ballar, parlar amb els amics, llegir una novel·la, veure una pel·lícula, fer sexe, menjar el nostre plat preferit. Però les coses es compliquen quan el que fem és una activitat repetitiva o que no ens agrada: quan passem l'aspirador, som a la feina, ens preparem per a un examen o esperem pacientment que el tren arribi (amb retard).

És en aquests moments quan la ment ens distreu i ens evadeix. Fem allò que hem de fer, però actuem com si tinguéssim activat un pilot automàtic. Aleshores comencem a recordar, a especular, a preocupar-nos, a imaginar, a somiar desperts, a jutjar els altres… Un còctel que ens acabarà perjudicant, perquè ens farà treballar o estudiar pitjor, ens posarà en una situació de risc (és més fàcil patir algun tipus d'accident) i ens angoixarà. Si ens obsessionem pensant "i si passa això", "què faré en el cas que…?" estarem gastant energia inútilment, perquè potser aquella situació que ens preocupa finalment no s'acabarà produint. I, el que és pitjor, tanta preocupació pel futur fa que ens perdem el present.

Funciona?

Connectat al ioga, al zen i a l'espiritualitat oriental, el mindfulnessde la mà de Jon Kabat-Zinn, que hi va veure una eina terapèutica per evitar la dispersió mental i els pensaments negatius. Però no ha estat fins a l'última dècada que s'ha posat de moda a Occident, fins al punt que les grans multinacionals el fan servir com una estratègia per minimitzar l'estrès dels directius. Desenes d'investigadors han intentat saber si el mindfulness funciona o no i el veredicte final sembla que és positiu. Estudis fets a diferents universitats, entre les quals hi ha Harvard, Wisconsin i Stanford, coincideixen a assenyalar que els que el practiquen experimenten una clara millora de l'estat de salut perquè el mindfulness disminueix la tensió arterial, redueix la inflamació, combat l'estrès, regula el ritme cardíac, estimula el sistema immunològic, millora l'atenció i la memòria i aporta una sensació de tranquil·litat, de calma.

Hi ha treballs científics que asseguren que el mindfulness, que ajuda a controlar l'ansietat i que resulta efectiu a l'hora de tractar la depressió. Fins i tot té conseqüències positives en l'àmbit social, ja que millora l'empatia, la solidaritat i, en general, la connexió amb els altres. Dels diferents estudis fets sobre el tema es dedueix que, més enllà de les modes, el mindfulness.

Com practicar el 'mindfulness'

Avui, aquí, ara. Fàcil? No. Immediat? Tampoc. Possible? Sí. El mindfulness. Començar a practicar-lo no és senzill, i menys en un món com el nostre, marcat pel soroll constant, la massificació i els estímuls visuals i sonors d'un model de vida que gira al voltant de fer-nos ser en més d'un lloc alhora. La recepta, repetida mil i una vegades pels experts en meditació, passa per una formula que, diuen, és imbatible: imaginar-nos que cadascun d'aquests pensaments que la ment ens envia és com un núvol. Tot el que hem de fer és observar-los i esperar que passin. No ignorar-los, perquè seria contraproduent (encara hi pensaríem més). I no desenvolupar-los, no quedar-nos enganxats. Només això, veure com el pensament arriba… i se'n va.

Així una vegada i una altra. Si intentem no pensar en res, immediatament la nostra ment ens enviarà un pensament, un record, una idea. Quan marxi, hem de ser conscients del que ha passat, de com aquesta idea ens ha interromput, de com la nostra ment ens ha fet evadir. Tornem al present, a l'aquí i l'ara, i un nou pensament ens torna a fer evadir. De nou l'observem, evitem enganxar-nos i el deixem marxar. Amb el temps, les interrupcions i distraccions arribaran menys sovint i duraran menys perquè, encara que no ho sembli, el nostre cervell és com una plastilina que és possible reconfigurar. I no només en un sentit metafòric, sinó literal, incrementant la densitat de la substància grisa del cervell, tal com demostra un estudi de l'any 2011.

La importància de la respiració

Per ajudar-nos a aconseguir la connexió entre ment i cos i evitar que els nostres pensaments ens apartin del present, la tècnica més efectiva és també la més bàsica: respirar. Però no respirar de forma automàtica sinó conscient, parant atenció a com l'aire entra i surt. Parar atenció a la respiració ens ajudarà a concentrar-nos cada vegada que la ment ens distregui. Inevitablement, després d'unes quantes respiracions conscients, la ment ens enviarà algun pensament: un correu electrònic que hem d'escriure, el pa que hem oblidat comprar… Quan això passi, tornem a centrar el pensament en la respiració. La ment s'obstinarà a despistar-nos… nosaltres ens hem d'obstinar a concentrar-nos de nou. Una forma d'aconseguir-ho és ser conscients del propi cos: si ens sentim bé o no, si ens fa mal alguna cosa, si estem còmodes, si estem tensos. Ser-ne conscients ens ajudarà a trobar una solució al problema, canviant la postura, alliberant la tensió. Què vol dir ser-ne conscients? Parar atenció als peus, a com caminem, a com estem asseguts, a com ens sentim. I respirar, i respirar. Som aquí. És ara.

Una manera fàcil de sentir el present és realitzar petits exercicis consistents a parar atenció a tot el que fem, a tot el que ens envolta. Per exemple menjar, una de les coses que, quan estem estressats, fem sense parar atenció. Un bon exercici és menjar lentament, veure els aliments que hi ha al plat, la forma que tenen, el color, observant amb detall, no amb els cops d'ull ràpids habituals. I escoltar amb atenció, assaborir amb atenció… També resulta útil parar atenció al que fem en dos moments molt concrets en què acostumem a estar absorts, atrapats en els nostres pensaments, recordant el passat o anticipant el futur: la dutxa del matí i el viatge fins a la feina. Dos moments per deixar de badar i concentrar-nos en el que fem, en l'aigua, el sabó, el paisatge, la gent… Dues maneres simple de practicar el mindfulness, que no és res més que observar, escoltar, olorar, sentir el moment, viure el present.