La innovació educativa desembarca a la universitat

BarcelonaMirar un vídeo, llegir la teoria a casa i fer un test abans d’anar a classe. Si no s’aprova, no es pot assistir a la sessió presencial, que deixarà de ser magistral, i que es convertirà pràcticament en un taller. Es tracta del nou model educatiu que va començar a implantar Esade l’any passat amb vuit professors i que s’acabarà de desplegar amb els 130 docents al llarg de tres anys. El nou model costarà un total de 10 milions d’euros. El cas és que per poder fer aquest procés es necessitaran infraestructures tecnològiques, nous espais i entorns per “vincular l’aprenentatge, la investigació i l’empresa”. L’escola de negocis ha iniciat una campanya de captació de fons i socis per finançar aquesta inversió. De moment, el nou mètode ja l’han utilitzat més 1.000 alumnes.

D’entrada, desapareixen les classes magistrals i el professor posa a prova els alumnes a cada sessió a partir de reptes i projectes relacionats amb el temari que han hagut de llegir abans. De fet, aquest és un altre dels punts principals: cal treballar els formats online, fer lectures i fer un test abans d’assistir a classe. En aquest procediment, les plataformes i els continguts digitals agafen un “pes fonamental”. També en l’avaluació. Precisament, aquest és un dels punts que reconeixen que encara han d’acabar de treballar tot i certificar que l’objectiu és fugir dels exàmens tradicionals.

Treballar per projectes

Esade busca emmirallar-se en el que s’anomena treball per projectes, i això vol dir que les assignatures s’imparteixen de manera “multidisciplinària” i, segons va dir ahir el centre, buscant un “procés experiencial”. Segons l’escola de negocis, “la peça clau ja no són les aules, sinó també els laboratoris”. Per aquest motiu, ubicaran al campus de Sant Cugat els nous laboratoris per impulsar aquest procés.

Al mateix campus s’hi instal·larà una unitat perquè els professors i investigadors explorin les “claus dels processos de la presa de decisions de les persones als mercats” -el Decision Lab- i un laboratori per construir prototips amb impressores 3D -un Fab Lab-. Per aquest espai, batejat ahir per Esade com “una rambla de la innovació”, asseguren que hi circularan més de 2.000 alumnes.

Mentre que moltes escoles han començat un procés d’innovació pedagògica -Escola Nova 21 n’és el clar exemple-, instituts i universitats són més reticents al canvi.

En el cas d’Esade, tot va començar quan la directora general, Eugenia Bieto, va encarregar al professor de màrqueting Lluís Martínez-Ribes que ideés un nou mètode. Volia que Esade “fos capaç de tornar a ser visionària” i adaptar-se “a les noves demandes de la societat”, va dir. “La societat demana un altre tipus de lideratge i creiem que hem de formar professionals seguint aquest camí”, va dir Martínez-Ribes.

Un dels professors que han començat a implantar-lo és David Murillo, professor del departament de ciències socials d’Esade. “Hi ha un gap educatiu entre els professors i els estudiants i amb aquest mètode estem intentant superar-lo”, va dir Murillo, que va reivindicar que l’alumne ha d’estar al centre de tot. Malgrat que va criticar la classe magistral, Murillo creu necessària “la presència de teoria i d’exàmens”.

Ara bé, aquest professor va defensar que cal augmentar l’aplicació pràctica. La seva experiència amb el nou mètode és molt positiva. “Es tracta de fer gimnàstica mental i fins i tot una part de teatralització”, va explicar Murillo, que creu que, per sobre de tot, la universitat s’ha d’adaptar als nous temps.

Esade enllaça dos anys seguits amb beneficis

La progressiva sortida de la crisi ha tingut un efecte balsàmic per a Esade, que ha pogut enllaçar dos anys seguits amb beneficis, informa Àlex Font Manté. Segons l’escola de negocis, en el curs 2015-2016 va aconseguir una facturació de 99 milions, un 4% més “tot i no augmentar els preus”, segons la directora general, Eugènia Bieto.

El curs passat encara està pendent d’auditoria, i per aquest motiu Esade no va voler concretar la dada de benefici, però la xifra s’acostarà al milió d’euros, aproximadament.

Dels 99 milions de facturació, 45 vénen de l’escola de negocis i 37 els aporta la formació a directius ( executive education ). Finalment, 10 milions vénen de la Facultat de Dret i 9 milions són de donacions personals o d’empreses.