Les galteres tornen amb força

BarcelonaEn una època de virus emergents, com el Zika a l’Amèrica Llatina o els recents casos d’enterovirus a Catalunya, també les malalties provocades per altres virus històricament més coneguts sembla que es resisteixin als avenços que els havien condemnat a l’ostracisme. El virus de la parotiditis, que provoca les galteres, n’és un cas paradigmàtic. Després de molts anys en què aquesta malaltia de declaració obligatòria semblava desterrada, amb tres brots a l’any com a molt -es considera que hi ha un brot quan es produeixen com a mínim dos casos relacionats entre si-, l’any 2007 es va produir un repunt sense precedents, que es va agreujar entre el 2011 i el 2013, i que enguany ha tornat a repetir-se. De fet, segons les dades parcials del departament de Salut recollides fins a principis de juny, aquest 2016, amb 25 brots i 151 casos confirmats, podria marcar un nou rècord.

“S’està estudiant la situació i s’estan seguint les recomanacions internacionals”, admet la cap del servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes i Emergències de l’Agència de Salut Pública, Ana Martínez, que concreta que això no vol dir iniciar noves campanyes de vacunació sinó, de moment, observar què passa cada any i caracteritzar la situació. El campus d’Esade a Sant Cugat del Vallès o l’Institut Químic de Sarrià, amb una població universitària, són dos dels llocs on aquest any s’ha detectat un brot, i és que el mateix departament de Salut ja va reconèixer l’any 2012 que part de la culpa la tenien les vacunes contra les galteres que es van subministrar entre els anys 1994 i 1996. Aquells anys la vacuna incloïa la soca Rubini, un antigen que es va demostrar poc efectiu anys després. Els nadons que van vacunar-se llavors tenen ara entre 22 i 24 anys i, per tant, són un dels col·lectius més exposats a un contagi.

Causes diverses

Les galteres són una infecció lleu, sobretot en la infància, però poden presentar complicacions en l’edat adulta i provocar inflamacions en testicles i ovaris que, en comptades ocasions, poden desembocar en infertilitat. Martínez assegura que aquest any només el 4% dels casos detectats han presentat complicacions en forma d’inflamació i, tot i que no hi ha un tractament curatiu, assenyala que el subministrament d’antiinflamatoris i d’altres medicaments de suport ha sigut suficient per fer front a la infecció. Martínez també apunta que en “la majoria” de casos de galteres els afectats no estaven vacunats, tot i que també reconeix que “és una de les malalties en què més persones vacunades hi ha” -Salut no especificava ahir el percentatge exacte.

Una immunització a mitjans dels anys 90 amb una efectivitat limitada, el fet que les soques dels virus varien o bé que les immunitzacions poden perdre eficàcia amb el pas del temps són les tres explicacions que dóna Salut Pública per a aquest repunt de galteres. De fet, els brots no només han afectat joves ja vacunats, sinó que la tipologia de casos és diversa i també implica alguna escola. La solució, però, no passa per receptar una vacuna en forma de recordatori de forma general, diu Martínez. En el cas de persones pròximes a algun afectat sí que es recomana completar les dues dosis de la immunització si no es va arribar a assolir i, en cas d’haver-se vacunat entre el 94 i el 96, una dosi extra. “Només en el marc d’un brot”, insisteix Martínez. Les galteres, al capdavall, són una malaltia menys greu que el xarampió, per exemple. Una dècada després del repunt, però, tot sembla indicar que no és possible oblidar-se de les paròtides.