Publicitat
Publicitat

La farmaciola és a la nevera

Preveure i curar les picades de mosquits i meduses és possible amb determinats aliments

Zum-zum-zum. És el brunzit dels mosquits a la nit. Et picaran? Si tens la sang dolça, segur. Ho diu tothom. Fa anys que s'assegura que els mosquits només ataquen les persones amb sang ensucrada. Ara bé, és cert? "Gens ni mica", afirma contundent el psiconeuroimmunòleg, fisioterapeuta i posturòleg Xevi Verdaguer (www.xeviverdaguer.com). Els mosquits tenen uns receptors a les antenes que detecten les persones que expiren més CO2 (diòxid de carboni) quan respiren."A desenes de metres, els mosquits femelles, les que piquen, noten els fluxos de CO2 i se n'hi van de cap". Per això, hi ha persones que no els piquen mai els mosquits i a d'altres sempre. "Fins i tot havent dormit junts l'un al costat de l'altre".

Els vegetarians, menys picades

Les persones que expiren més CO2, font d'atracció dels mosquits, segueixen una alimentació acidificant, és a dir, mengen proteïna animal, cereals que no són integrals, beuen alcohol, refrescos amb dolços, brioixeria industrial i sucres refinats (blancs). "És estrany que a una persona vegetariana li piquin els mosquits, perquè els vegetarians tenen un pH corporal alcalí i no expiren tant CO2", explica.

Les persones que els piquen els mosquits però no volen renunciar a la seva dosi de proteïna animal "poden acompanyar el filet de vedella, per exemple, amb una amanida, amb figues o dàtils i fruita, perquè aquests aliments alcalinitzants els ajudaran a compensar la dieta àcida, la que fa atreure els mosquits". A part de l'alimentació acidificant, el CO2 també l'expiren més les persones que fan exercici físic molt intens (freqüència cardíaca alta) o persones sedentàries que tenen més àcid làctic a la sang (acidosi metabòlica). O les que dormen poques hores o porten també un ritme de vida molt estressant. En canvi, un exercici físic moderat, com un running suau, natació, bicicleta, anar a caminar de manera suau, aeròbica, "no genera tanta expiració de CO2".

Quan el mosquit ja ha pessigat, n'hi ha que fan una inflamació molt gran i vermella, i d'altres que fan una reacció molt petita. "No és per culpa del mosquit, que estigués més o menys rabiós, sinó per la quantitat d'histamina que hi ha al nostre organisme, i això ve condicionat majoritàriament pel que mengem", assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer. Si mengem aliments histamínics, com les taronges, com la llet de vaca i derivats làctics o alcohol, la histamina d'aquests aliments s'afegirà a l'alliberada per les nostres cèl·lules per culpa de la picada del mosquit. Consegüentment, la inflamació serà ben gran i vermella. "No vol dir que els aliments histamínics no siguin saludables, però si el cos no té bé les vies de degradació de la histamina, les acumula, i per això la persona es posarà molt vermella quan fa exercici físic o tindrà molta al·lèrgia a la primavera o farà defecacions pastoses o tindrà dolors de regla".