COMPTES PÚBLICS
Societat 09/08/2015

De tenir factures als calaixos a deure-les al banc

El deute dels ajuntaments augmentà el mandat passat i sis el deixaren a zero

M. Bonnín
4 min
Santa Margalida devia més de 9 milions d’euros i eixugà bona part del deute.

ManacorVint-i-sis municipis de les Illes Balears augmentaren el seu deute bancari durant el mandat passat, si es comparen les dades del Ministeri d’Hisenda de final de 2011 i final de 2014. És una tendència contrària a la global de l’Estat espanyol, on el deute es rebaixà un 10 per cent en aquests anys. En xifres absolutes, el deute dels ajuntaments illencs ha pujat en més de 117 milions d’euros i ha arribat a un total de quasi 729 milions d’€ (vegeu la taula). Comparant les xifres per habitant, Escorca és el més endeutat, amb 3.739 euros per càpita. A l’altra punta de la taula, hi ha els muncipis que han sanejat per complet els seus números. El 31 de desembre de 2014 eren Muro i Ariany, però avui se’ls han de sumar quatre pobles més: Manacor, Santa Margalida, Alcúdia i Sant Llorenç des Cardassar.

Els motius

Per què puja el deute, si els ajuntaments poden gastar menys? “El que abans era deute als proveïdors s’ha convertit en deute als bancs”, indica l’interventor d’un ajuntament. A principi de 2012 el Ministeri de Cristóbal Montoro llançà un pla per posar fi al gran deute que les entitats locals tenien amb els proveïdors. Els ajuntaments que ho necessitassin podien sol·licitar un crèdit ICO, que es finançava també amb la col·laboració dels bancs. Així, les entitats locals varen haver de mostrar totes les factures i reconvertir-les en deute “oficial” amb l’Estat. S’obriren els calaixos i també es destaparen els forats de les empreses municipals, el deute de les quals no estava inclòs en les xifres de 2011. És el que va passar a Son Servera, on ha pujat uns 5 milions d’€, i a Marratxí, que ha duplicat el deute. Dels 11,2 milions que deu Marratxí, 9,8 són de fons de proveïdors i, d’aquests, 7,8 corresponen a l’empresa MARRATXÍ XXI, que s’encarrega de serveis com la neteja, explica el regidor d’Hisenda, Miquel Cabot. Es tracta d’una societat anònima, amb gerent propi i cap control per part del Consistori que, literalment, “havia deixat de pagar els seus proveïdors”, ressalta Cabot. Durant aquest mandat, el Consistori prendrà mesures perquè la seva gestió sigui més transparent, segons ha anunciat.

Llucmajor, el tercer municipi més endeutat de les Illes, amb 42 milions i 1.220 € per càpita, és un dels ajuntaments en què durant molts anys “les factures es guardaren als calaixos”, explica l’edil d’Hisenda Jaume Oliver. El Consistori va haver de fer un préstec de 20 milions per pagar factures a proveïdors i avui paga les conseqüències de la mala gestió. “És un escàndol”, indica el nou regidor socialista, que ha agafat aquesta àrea després de 24 anys de governs del PP, sol o amb diferents pactes. Un dels casos que exemplificarien aquest “escàndol” és el dels 6 milions que l’Ajuntament rebé mitjançant una subvenció per construir un pàrquing a la plaça Reina Maria Cristina de l’Arenal i ara ha de retornar. La infraestructura no es va fer i els doblers es gastaren en altres assumptes. “Encara no sabem en quins”, indica el regidor.

Els sanejats

A l’altra banda, hi ha els consistoris que han sanejat parcialment o totalment els seus comptes, però que es troben amb les mans fermades per la regla de despesa i no poden controlar el seu superàvit ni les inversions del pressupost. Aquesta regla estableix que la inversió en els comptes municipals tan sols pot augmentar un tant per cent molt reduït d’un any a l’altre. “No podem gastar més que l’any passat”, indica Cristina Capó, regidora d’Hisenda de Manacor, on el deute és zero i hi ha un superàvit de 9 milions. Les condicions imposades per Madrid creen aquestes situacions contradictòries. L’exemple més flagrant és el d’Alcúdia: amb un deute zero i 40 milions de superàvit, té les mans fermades per invertir.

Santa Margalida devia més de 6 milions d’euros als bancs i 3 milions a proveïdors quan l’anterior equip de govern (Suma pel Canvi i Convergència per Santa Margalida) entrà al Consistori. A més, “el 2010 s’havia tancat amb un dèficit del 15 per cent”, explica l’exbatle, Antoni Reus. L’Ajuntament va haver d’elaborar un pla econòmic i fincancer, obligatori per als consistoris que tenien un dèficit de més del 5%. Les primeres mesures per estalviar en els pressuposts municipals implicaren una actualització de taxes com la del fems o les d’obres, i les retallades en temes “més accessoris”, apunta Reus. Així doncs, per exemple, es reduïren 180.000 euros anuals en retribucions als càrrecs (personal eventual i regidors) i s’abaixà més de la meitat la despesa en festes. Malgrat la quantitat elevada de deute i el dèfici pressupostari, Santa Margalida gastava l’any 2010 entre 600.000 i 700.000 euros en festes, unes partides que amb el nou Consistori es reduïren més de la meitat, fins als 300.000 €.

Altres mesures també ajudaren a augmentar els ingressos, com la pujada del 10% en la contribució dels municipis de valors cadastrals antics al qual obligà l’Estat o l’actuació consistorial en inspecció, tant d’obres com cadastral. D’aquesta manera, per exemple, s’incorporaren al cadastre les noves habitacions d’hotels que s’havien reformat i que fins aleshores no estaven comptabilitzades oficialment. Aquestes mesures, sumades a les restriccions de la Regla de Despesa, aconseguiren que l’ajuntament liquidés el seu darrer crèdit amb el banc el passat mes de febrer.

stats