Publicitat
Publicitat

SALUT A L'ESPORT

Un estudi pioner per conèixer els límits dels nous 'runners'

130 voluntaris corren per la Cerdanya per demostrar que el sedentarisme té més riscos que l'esport extrem

D'ençà que les curses populars i les maratons s'han omplert de corredors -o runners - que feia anys que no feien exercici, molts metges han alçat la veu per advertir-ne els riscos per a la salut. En l'última Marató de Barcelona, un home de 45 anys va morir tot just creuar la meta per una aturada cardíaca, i els especialistes van tornar a queixar-se que caldria demanar un certificat mèdic a tots els corredors de les curses importants -la Marató ho està estudiant de cara a l'edició del 2014-. La conclusió no pot ser que les persones poc preparades o sedentàries no poden fer esport, al contrari, però sí que tothom té un límit, i cal conèixer-lo. L'ultrafondista Emma Roca (llicenciada en bioquímica per la UAB) vol posar llum i dades exactes a aquesta teoria mèdica amb un estudi pioner a tot el món, tant pel mètode, com per la mostra, que serà la seva tesi doctoral i amb el qual obtindrà unes conclusions molt valuoses, inexistents fins ara.

Aquest divendres va començar als Pirineus la primera edició de la Volta a la Cerdanya d'Ultrafons -que organitza el pare del Kilian, Eduard Jornet-, i Roca ha aprofitat per escollir 130 corredors per sorteig, d'entre 1.500, per fer un estudi mèdic molt precís sobre els efectes de l'esforç físic que implica una cursa de muntanya.

Roca ho ha anomenat el Projecte Summit (Salut en les Ultramaratons i els seus líMITs). Aquests 130 voluntaris estan dividits en tres grups en funció de la seva preparació física: sedentaris, esportistes amateurs i esportistes d'elit (Kilian Jornet i Tòfol Castanyer, per exemple). Cadascun correrà una distància adaptada a la seva capacitat (14, 35 i 85 km). Hi haurà un quart grup, format per persones amb síndrome de Down (com l'Anna Vives) que correrà la prova dels 14 quilòmetres. La hipòtesi que vol confirmar és que el grup dels que fan poc o cap exercici tindrà un desgast del cos més important corrent 14 quilòmetres, és a dir, més riscos per a la salut, que no pas l'esportista d'elit que faci els 85: "Volem demostrar amb proves que l'esport és saludable de totes totes, i que el que mata és el sedentarisme", diu. I el grup de set persones amb síndrome de Down?: "Es vol demostrar que l'esport és igual de saludable per a tothom. Es vol veure com els paràmetres físics que analitzarem pateixen els mateixos canvis amb ells que amb la resta de població estudiada", explica Roca.

Als 130 se'ls han fet unes proves mèdiques prèvies -a un dels esportistes d'elit li van detectar una anomalia al cor que li ha salvat la vida-, i just abans de la cursa els faran unes anàlisis per saber com està el seu cos en repòs. Just quan creuin la meta se'ls enduran a l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà per repetir-los les mateixes anàlisis i així poder comparar-los. Es tracta d'unes proves (anàlisi de sang, d'orina o de saliva, antropometria, bioimpedància, ECG, ecocardio) per avaluar el seu estat fisiològic, bioquímic, psicològic, nutricional, genètic, cardíac, d'hidratació, immunològic i hormonal.

Resultats abans de l'agost

En total s'hauran de recollir 1.800 mostres i, per fer-ho, Roca compta amb un equip logístic molt important: deu metges, deu infermers, 25 estudiants d'INEFC, deu estudiants de medicina, a més de 25 persones d'organització. I perquè tot funcioni com un rellotge, els 130 voluntaris duran a sobre un geolocalitzador de l'empresa catalana Tracmove (pioners amb aquest sistema de seguretat per a la muntanya) per saber en quin punt de recorregut estan en cada moment, i poder recollir-los just al moment que arribin a la meta.

L'Emma Roca confia a començar a tenir els primers resultats de les anàlisis abans de l'agost, amb els quals es podran treure un munt de conclusions de gran valor: "Volem establir unes pautes per seguir pel que fa a entrenament, hidratació, alimentació i control mèdic, que ajudin a prevenir possibles riscos per a la salut de qualsevol que decideixi fer 12 o 85 quilòmetres. És indiferent la distància, el que compta és que hi hagi un control al darrere", i afegeix respecte a l'aplicació pràctica: "Esperem que amb una part dels resultats les federacions esportives canviïn algunes normes o reglaments i es demanin més certificats mèdics i proves prèvies més curtes a les ultramaratons". Abans d'un any el projecte Summit es publicarà a les revistes científiques més prestigioses del món. I això serà possible gràcies al prestigi dels tres metges que coordinen la tesi a Roca: el doctor Enric Subirats, investigador principal i cap de servei de medicina interna de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà; el doctor Ramon Brugada, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i director del Centre de Genètica Cardiovascular de l'Institut d'Investigació Biomèdica Girona, i el doctor Daniel Brotons, metge adjunt de l'àrea de medicina de l'esport del Consell Català de l'Esport.

Aprofitant la dimensió de l'estudi, a més del vessant mèdic, Roca també vol conèixer la part sociològica dels corredors. Per aquest motiu, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà, es farà una enquesta als 130 voluntaris per descobrir els motius de per què corren. Estudis semblants que s'han fet prèviament han donat com a resultat que molts dels nous runners ho fan per explicar-ho, és a dir, per una certa vanitat. "I aquests són els que em preocupen, que són els que estan creixent més, i corren sense control mèdic", lamenta.