Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Un estiu ple de meduses

Els científics detecten un important augment de la població de meduses en aigües oceàniques

Des de fa un mes, mar endins, els investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) estan observant bancs de meduses de diversos quilòmetres d'extensió. De fet, aquest cap de setmana algunes ja han arribat a la costa. Però els avistaments no impliquen que aquest estiu les platges acabin envaïdes per aquest animal gelatinós. Hi arribaran si el vent les acompanya, si els corrents marins les empenyen i si no hi ha pluja que porti aigües fresques que els facin de barrera. Si plou molt, "les meduses d'alta mar no arribaran a les costes", explica Josep Maria Gili, investigador de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC expert en meduses.

S'han sumat dues condicions favorables per provocar que aquest cap de setmana les meduses arribessin a les platges: el règim de vents i l'increment de les temperatures. "Això no vol dir que n'hi hagi tot l'estiu", adverteix Gili. "Habitualment poden arribar a la costa cada 4 o 5 dies", apunta. Les meduses viuen a mar obert i és quan comencen a bufar les brises marines i quan l'aigua de la costa és més temperada quan es trenquen barreres i s'acosten a la platja. Per contra, si l'aigua és més freda fa de barrera natural i, per tant, no hi arriben.

Els corrents també hi juguen un paper important. Els estudis que s'han pogut fer des de l'ICM-CSIC han permès detectar zones de la costa catalana on els corrents porten més meduses. És el cas de Castelldefels, el nord de Tarragona o Roses. "No depèn que les aigües estiguin més netes o menys netes, això és un tòpic", puntualitza Gili. L'increment de meduses a tot el món s'observa des de fa diverses dècades. De fet, aquesta mateixa setmana se celebra al Japó una trobada científica internacional, en la qual també participa l'ICM-CSIC. "Abans se sabia que cada 10 o 11 anys arribaven a les costes més meduses. Ara, la novetat és que aquest períodes són cada cop més curts i arriben més meduses", comenta Gili. "Ara fa quatre anys que no n'hem tingut moltes i, per tant, aquest any toca", afegeix. L'any passat es van registrar 17.000 banyistes afectats per les meduses.

Les causes d'aquest augment són complexes. La comunitat científica ho atribueix, sobretot, a la sobrepesca i la disminució dels peixos que s'alimenten d'aquest animal gelatinós, com per exemple les tonyines. Paral·lelament, augmenta el plàncton, perquè hi ha menys peixos que en consumeixin i perquè l'escalfament de les aigües fa que n'hi hagi més. "Ho hem d'interpretar com una ampolla amb un missatge que diu: «Alerta, mar endins passa alguna cosa»", reflexiona Gili. Aquest desequilibri és un cercle difícil de trencar. Elles mateixes acaben alimentant-se de les larves dels peixos. "Els pescadors del País Basc han notat una disminució de la pesca d'anxova, que s'atribueix a que les meduses es mengen les larves", afegeix.

Les més abundants

Les primeres meduses que s'han trobat aquest cap de setmana són oceàniques, que vénen de mar endins, i pertanyen a una de les espècies més tòxiques i urticants, la Pelagia noctiluca . És de color rosat vermellós i té taquetes marrons. En sobresurten quatre tentacles gruixuts i vuit tentacles marginals de fins a dos metres de longitud, que se'ls trenquen sovint. El banyista no els sol veure i piquen igual. Es reprodueixen dos cops a l'any, al setembre i a la primavera.

Encara no han aparegut les més típiques de l'estiu, que viuen al fons del mar i apareixen quan pugen més les temperatures. Els científics també han notat un increment del pòlip Velella velella , meduses també conegudes com a barquetes de Sant Pere. "Són com les papallones, en el seu cas surten dels pòlips", detalla Gili. Les més comunes són el born blau, amb una ombrel·la acampanada de color blanc blavós i una vora violeta, i vuit tentacles gruixuts, i l' ou ferrat , de forma aplanada, de color groguenc i taronja i vuit tentacles.

En el projecte Jellyrisk, els investigadors de l'ICM-CSIC han desenvolupat una aplicació mòbil per recaptar dades i conèixer el tipus de meduses que hi ha a cada platja, i si són perilloses o no. "S'espera que als banyistes els arribi informació en temps real perquè sàpiguen si hi ha meduses o no en una platja concreta", diu Gili. Els científics estan observant la presència d'espècies invasores de meduses. A les illes Balears s'han trobat meduses de l'espècie caravel·la portuguesa, molt perillosa i provinent de l'Atlàntic. "Aquests casos són clarament afavorits per l'increment de les temperatures de l'aigua", raona Gili.