IGUALTAT
Societat 27/02/2017

Les dificultats de les tres úniques rectores de l’Estat

Les dirigents denuncien que la seva feina es mira més amb lupa que la dels homes

Núria Martínez
4 min
Margarita Arboix (UAB), Pilar Aranda (UGR) i Nekane Balluerka (UPB/EHU) durant una reunió de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) a la Universidad Complutense de Madrid.

BarcelonaOn són les dones a la universitat? Del total de 50 universitats públiques que hi ha a l’Estat, només n’hi ha tres que tinguin una rectora dona. Es tracta de la rectora de la Universitat de Granada, Pilar Aranda; de la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, i la recentment escollida Nekane Balluerka, de la Universitat del País Basc (UPB/EHU).

De fet, fins fa un any, la situació encara era més greu: Aranda era l’única rectora de tot l’Estat. Catedràtica de fisiologia, va ser escollida el 2015 amb un 67% dels vots -la primera en els cinc segles d’història de la universitat-, després d’haver format part del consell de govern del centre.

“Em vaig sentir acompanyada i vaig notar el suport de molts sectors a l’hora de presentar-me a les eleccions”, apunta Aranda, que afegeix que tenia una llarga experiència en la gestió a la universitat. Tot i haver fet una llarga carrera a la UGR, no s’ha escapat de ser més observada que els seus antecessors homes. “Els errors s’amplifiquen i el nivell d’exigència és més gran: no en tinc cap dubte”, apunta Aranda. Un exemple anecdòtic creu que és l’allau de crítiques que ha rebut per un curs titulat Odio Sant Valentí,que s’ha impartit a la universitat. “S’ha fet cada any des del 2008 i mai ningú havia criticat el rector”, denuncia.

La rectora de la UGR té dues filles de 32 i 36 anys i assegura que al llarg de la carrera li ha costat compatibilitzar la vida familiar i la laboral. “No he pogut dedicar-me al 100% a la meva família i això en algunes ocasions m’ha costat molt”, apunta la rectora, responent a la clàssica pregunta sobre conciliació que només se’ls fa a les dones. Precisament, Aranda creu que la culpa que el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat sigui tan baix és que en gran part perquè han de compatibilitzar les tasques familiars amb la feina.

Segons l’informe Científiques en xifres 2015,elaborat pel ministeri d’Economia, Indústria i Competivitat, només hi ha un 39% de vicerectores, un 27% de directores de centre i de directores de departament i un 19% de directores d’instituts universitaris. Tot el contrari passa si s’observa el nombre d’estudiants de grau. Segons l’informe del 2015 de la Unesco Women in science, els estudiants de grau a l’Estat són en un 54% dones i en un 46% homes. Per a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, un altre dels handicaps perquè les dones arribin a ser rectores és obtenir l’estatus que permet presentar-s’hi. “Has de passar per tants processos que duren tants anys que moltes dones no poden accedir-hi perquè, si no, no es poden dedicar a la seva família”, lamenta.

Arboix creu que moltes dones no “volen assumir responsabilitats professionals en què poden fallar”, i recorda que la majoria són “el pal de paller de casa seva”. “Posaria la mà al foc que un dels motius principals pels quals no volen optar a ser alts càrrecs de la universitat és aquest”, apunta. Catedràtica de farmacologia especialitzada en veterinària, diu que està segura que el fet de no tenir fills li ha facilitat el camí a poder ser rectora. “És molt trist, però és així”, apunta. No obstant això, assegura que també ha patit sexisme en diferents moments de la seva carrera.

“Mai oblidaré una reunió de col·legis professionals en què un alt càrrec va dir que les dones només servíem per follar i que jo ni per a això”, explica Arboix. Insults a banda, afirma que en diferents entorns professionals sovint s’ha trobat sent l’única dona. “Fa uns anys veterinària era una professió molt masculinitzada”, apunta, i afegeix que actualment ha “millorat molt”.

Tant és així que relata que als anys 90, en trobades de les diferents facultats de veterinària d’Europa, ella era pràcticament sempre l’única dona. “Recordo que a les presentacions deien «Benvinguts homes i dona»”, explica la rectora, que afegeix que en aquestes trobades es deia que les dones “no podien fer certes pràctiques com a veterinàries”. “Això volia dir que no eres una veterinària clínica al 100%”, conclou. A l’hora de ser rectora va trobar molt suport entre els seus companys. “M’hi vaig presentar perquè van ser ells que m’hi van animar”, explica Arboix, que va aconseguir el 60% dels vots a les eleccions.

Costa fer el pas a alts càrrecs

Amb un percentatge similar -un 66%- va ser escollida rectora de la UPB/EHU Nekane Balluerka el novembre passat. Catedràtica de psicologia, assegura que no ha patit diferències de tracte dels seus companys pel fet de ser dona. “La psicologia és una àrea feminitzada, però a l’àrea de metodologia a la qual em dedico hi ha més homes”, explica Balluerka.

En aquest sentit, afirma que sovint costa fer el pas i presentar-se a certs càrrecs si a l’equip només hi ha homes. “Tot i que estem avançant molt, per tradició social i per efecte imitació, deixen de presentar-s’hi moltes dones”, apunta la rectora de la UPB, que opina que la maternitat hi influeix molt. Balluerka -que té dues filles de 18 i 16 anys- defensa que has de sentir molt suport a l’hora de presentar-t’hi. “Si no, de seguida pots sentir-te mala professional i mala mare”, sentencia.

stats