Les dificultats per conciliar la maternitat de les dones amb poder
Ada Colau és mare per segona vegada i Gerardo Pisarello serà l’alcalde accidental
BarcelonaQuan una dona ocupa un alt càrrec i pareix, totes les mirades estan posades en si esgotarà el permís de maternitat de 16 setmanes a què té dret per llei o si tornarà abans. I ara les mirades estan posades sobre Ada Colau. L’alcaldessa de Barcelona comença ara el permís de maternitat -una part del qual es repartirà possiblement amb el seu company- després d’haver donat a llum ahir el seu fill Gael en un hospital públic de la ciutat. L’alcaldessa serà substituïda pels tinents d’alcaldia i els regidors i prioritzarà aquelles reunions o actes públics que tinguin un caràcter essencial o molt important. Està previst que Colau -que ja té un altre fill, el Luca, de 6 anys- vagi assumint algunes tasques en funció de com es trobin tant ella com el seu fill.
Sovint les dificultats per ser substituïdes en el càrrec obliguen les dones que ocupen posicions directives a tornar a la feina abans de les 16 setmanes. “Les dones polítiques no se les poden permetre. Tenen una responsabilitat. I una dona que té tasques de direcció no pot desconnectar, hi ha projectes que només té al cap ella”, defensa Nuria Chinchilla, directora de la Càtedra Dona i Lideratge de l’IESE. Chinchilla considera que ara que hi ha la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, no cal ser tan rígids en els permisos de maternitat de les dones directives o que ocupen càrrecs polítics perquè, si no, “s’aturarien moltes coses”.
Chinchilla creu que s’ha de ser realista i fer el que és “raonable i responsable”. “Quin sentit tenia que Soraya Sáenz de Santamaría es quedés a casa quan va parir? Tenia una responsabilitat i el nadó el podia deixar a casa amb una altra persona”, argumenta. La sociòloga Marina Subirats qualifica de “valentes” les dones amb alts càrrecs que, com Colau, o en el seu dia Carme Chacón, “han refermat la seva voluntat de ser mares”. “Perquè no és fàcil i té un cost”, afegeix.
El cas és que Gerardo Pisarello -fins ara tenia el càrrec de primer tinent d’alcalde- exercirà l’alcaldia accidental en els moments d’absència de l’alcaldessa, com és el cas del pròxim plenari del consell municipal, que se celebra demà. Mentre que el Parlament va ser pioner el 2006 regulant la delegació de vot, als ajuntaments encara no s’ha regulat de cap manera. Per fer-ho, s’hauria de modificar la llei de bases de règim local, que depèn de l’Estat. Tot i que no estigui reconeguda la delegació de vot, els regidors de Barcelona tenen un pacte no escrit que diu que un dels regidors de l’oposició s’absentaria per evitar perjudicar el grup de Colau.
En aquest sentit, la professora col·laboradora en el màster de direcció de recursos humans de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Gina Aran defensa que una solució podria ser que l’alcaldessa pogués votar a distància. “Per una banda avancem molt en la tecnologia i per l’altra som uns retrògrads”, apunta Aran. Per a aquesta professora, Colau ha d’agafar els dies de baixa que responguin “a les necessitats de la seva salut i la del seu fill”.
Subirats defensa que les dones que ostenten càrrecs públics haurien d’esgotar el permís perquè és el camí per “normalitzar” la maternitat, però entén que moltes l’escurcin “perquè les fa més vulnerables”. “Rebrien moltes crítiques del tipus: ¿veus com una dona no pot tenir poder?” Chinchilla aposta per donar “flexibilitat” per compaginar les dues tasques i adaptar-se a les necessitats i funcions laborals de cada dona. “Per què no es pot fer un permís de 26 setmanes i treballar a temps parcial?”, es pregunta.
Per a Subirats, la situació desitjable és que les dones que ocupen càrrecs de responsabilitat puguin gaudir del permís de maternitat sense que sigui qüestionable. “Quan un home té una malaltia ningú qüestiona que hagi de reposar o agafar la baixa perquè la prioritat és curar-se. En canvi, en el cas del naixement d’una criatura, les dones ho han de fer mig clandestinament sense que es noti gaire”, expressa Subirats. El problema, diu, és que la cura dels fills no es valora perquè “la societat està feta a mida dels homes”.
Dones directives
Les dificultats de conciliació existeixen per a totes les dones que volen ser mares: “Potser és més costós per a les dones que són més substituïbles a la feina, que si volen agafar un permís llarg corren el risc que la seva carrera no avanci o que un home ocupi el seu lloc”, diu Subirats. Les polítiques no són les úniques en el punt de mira. La directiva Anna Gener va tenir el seu fill el 2010. Ella va gaudir de les 16 setmanes de baixa de maternitat però no va desconnectar mai de la feina. És sòcia i directora general de la consultora immobiliària Aguirre Newman. Ningú la va substituir en el càrrec, tot i que persones del seu equip van assumir algunes de les tasques que ella feia. Però des de casa, Gener contestava mails, responia a trucades o quedava per dinar amb algun client.
“També feia alguna reunió a l’oficina i després tornava a casa”, explica. “Ho vaig fer perquè em sentia físicament bé per fer-ho i perquè vaig voler. Ningú em va demanar que no desconnectés de la feina”, explica. Per a ella no va ser un sacrifici però és conscient que el seu cas és una “excepció”. “En el moment que la dona és mare es produeix una descapitalització del talent femení. Tenen molt difícil reenganxar-se a la vida laboral i les empreses no fan res perquè això no passi”, denuncia.
