DIA MUNDIAL DE LA SALUT
Societat 07/04/2017

"Una cosa és estar trist i l’altra no tenir ganes de res"

Els casos de depressió creixen un 18% en una dècada i afectaran dos de cada deu treballadors a Espanya

Laia Vicens
4 min
La depressió és un trastorn estigmatitzant, sovint banalitzat i associat a la tristesa, però els experts subratllen que estar trist és només un dels molts símptomes.

Barcelona“Ran de l’abisme” és el capítol del llibre La jugada de la meva vida en què Andrés Iniesta explica la depressió que va patir l’any 2009. “Hi va haver moments en els quals no veia la llum, no trobava el camí, moments en què vaig perdre la confiança en mi mateix. És molt dur tenir la sensació que no ets tu. Provoca terror”, descriu. I afegeix: “Em sentia buit per dins, sense il·lusió, sense res que em fes feliç”. Com Iniesta, 350 milions de persones al món pateixen depressió, un trastorn que, malgrat tot, encara està invisibilitzat i, a vegades, banalitzat. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos, i això que, només en l’última dècada, els casos han augmentat un 18%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per ajudar a comprendre què és la depressió i com es pot prevenir i tractar, el Dia Mundial de la Salut dedicava ahir el dia a aquest trastorn mental.

Malalts i experts denuncien que és un trastorn molt estigmatitzat. “Se’ns associa sempre a persones perilloses, negatives per a la societat”, diu Marta Nolla. Té 40 anys, i quan en tenia 29 li van diagnosticar un trastorn límit de la personalitat que li ha condicionat la vida social però també la professional. Durant aquests anys, la Marta ha patit períodes d’angoixa i depressions. No recorda exactament quan va començar a trobar-se malament, però creu que el punt d’inflexió va ser la mort del seu avi i una separació sentimental. Però el cert és que per caure en una depressió a vegades no cal viure cap fet traumàtic. La Mabel Rodríguez, que acaba de publicar el llibre Punt i coma: lluitant contra la depressió, ho reivindica: “Jo no tenia cap causa evident, no cal estar passant per un mal moment. És un problema de salut mental”. El president del Fòrum de Salut Mental de Catalunya i membre de la junta d’Obertament, Enric Arqués, confirma que “una pèrdua pot ser un factor de risc, però no hi ha una relació causa-efecte”. Iniesta, al seu llibre, ho descriu així: “De sobte, un comença a trobar-se malament. No sap per què, però un dia està malament. I al següent també”.

“Una melancolia molt gran”

Una de les principals traves de la depressió és que sovint es banalitza. Estar deprimit no vol dir estar trist. “És un nivell molt, molt elevat de desgana, una melancolia molt gran, molt intensa i molt difícil de gestionar”, explica Arqués. Ell ho defineix com una “sensació d’una gran desesperança”, perquè “una cosa és estar trist i plorós i l’altra és no tenir ganes d’aixecar-se ni de fer res”, compara, encara que admet que és difícil d’entendre per a qui no ho hagi viscut o patit de prop. “Abans de tenir depressió havia tingut situacions d’una mala època, però això és molt diferent. Quan estàs trist, estàs trist i prou, mentre que amb una depressió no ets tu, perquè la tristesa només és un símptoma més”, explica la Mabel. De fet, sovint l’entorn dels afectats intenta animar-los, sense èxit, i això incrementa la sensació d’incomprensió. “Quan et diuen que surtis o que t’animis, t’estan dient que no tinguis depressió”, relata la Mabel. “És com si a algú que té insomni li diuen que intenti dormir”, compara Enric Arqués, que avisa que el més important és entendre que la depressió necessita un suport professional.

Encara que el procés de recuperació pot ser més o menys llarg, és possible sortir-se’n. La Mabel, però, puntualitza que “hi has de conviure sempre”. “Jo ara estic més forta, estic bé, però és una càrrega que porto”, diu. La Marta, sense presses, està agafant alguns “compromisos” laborals, però encara no ha pogut reprendre del tot la carrera d’actriu que tenia abans. “Em vaig quedar sense amics i sense feina”, explica.

Com la Marta, vuit de cada deu europeus que pateixen depressió estan en edat de treballar, segons l’estudi L’abordatge de la depressió en l’àmbit de treball, elaborat per sis universitats espanyoles. A Espanya, els trastorns mentals són la segona causa de baixa temporal i es calcula que un 21% dels treballadors espanyols estarà diagnosticat de depressió alguna vegada a la seva vida.

La responsabilitat dels mitjans

Malgrat que afecta tantes persones, la depressió és una malaltia invisibilitzada. “S’entén que has d’estar callada, plorant”, afirma la Mabel. Per combatre-ho, la Marta celebra que el Dia Mundial de la Salut es dediqui a aquest tipus de trastorn. “Cal parlar-ne amb naturalitat”, afirma. I en aquest punt, els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal, sobretot en casos violents i mediàtics, com el de Germanwings, el del noi de 13 anys que va matar el seu professor a l’Institut Joan Fuster de Barcelona o el del jove que va robar un camió de butà i va conduir pel Moll de la Fusta fa unes setmanes. Per a la Marta és irrellevant dir si tenen un trastorn mental quan algú comet un delicte. “És com tenir una diabetis”, exemplifica, perquè “no ho farà [delinquir] perquè té diabetis”. “Ho fan perquè són males persones. Jo tinc una malaltia com la seva, però no ho faria”, conclou.

stats